solidaritat
El Festival Clam posa el focus en les persones sense sostre de Catalunya
La 14a edició del Premi Pere Casaldàliga ha estat per a la Fundació Arrels de Barcelona, que treballa des de fa trenta anys per treure gent del carrer
El Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya (Clam) –del 27 d'abril al 7 de maig– és un esdeveniment punyent. Cultural, sí, però punyent. Els films que s'hi projecten tenen un caire reivindicatiu, a favor dels més necessitats, amb un rerefons difícil d'ignorar. També els actes que s'emmarquen dins el festival compleixen el requisit de posar el dit a la llaga, com va ser el cas, ahir, del lliurament del 14è Premi Pere Casaldàliga a la Solidaritat a la Fundació Arrels de Barcelona.
L'entitat, que va néixer fa trenta anys, treballa des de llavors en l'atenció de persones sense llar. El vocalista de Gossos, Natxo Tarrés, va ser l'encarregat de lliurar el premi al director de la fundació, Ferran Busquets. Abans de l'entrega, que va tenir lloc a l'Auditori Agustí Soler i Mas de Navarcles, no va faltar un discurs removedor de l'artista, que va cantar Tornarem a casa, una de les cançons del grup que parla de l'anhel de la humanitat de tornar a casa, en una clara referència a la crisi dels refugiats. Tarrés va comparar la casta dels intocables de l'Índia amb les “causes invisibles que tenim aquí”, posant com a exemple les persones que “malviuen al carrer”, que “s'han tornat invisibles i ja no són mereixedores ni d'una simple mirada d'empatia de qui passa pel seu costat”, va lamentar.
Seguidament, el director d'Arrels va pujar a l'escenari. Va recollir el premi i va dedicar unes paraules al centenar d'assistents, entre els quals hi havia els alcaldes de Manresa, Valentí Junyent, i de Navarcles, Llorenç Ferrer. Busquets va insistir en la importància d'ajudar les persones sense sostre: “Veritat que quan ens trobem un accident de trànsit sabem que hem de parar i ajudar? I que si no ho fem ens poden sancionar? El mateix hauríem de fer quan veiem una persona dormint al carrer”, va dir. Arrels ha aconseguit sostre per a unes 10.000 persones en els trenta anys que fa que existeix.
LA XIFRA
LA DATA
Un testimoni colpidor
El director d'Arrels va convidar Miquel Fuster, ara membre de l'equip directiu de la fundació, a pujar a l'escenari i compartir la seva experiència. Fuster va oferir un relat colpidor dels quinze anys que va viure al carrer, del que en va sortir gràcies a la tasca de l'entitat. Va fer una extensa pinzellada, entre altres temes, als sentiments que el corroïen mentre va viure al carrer, a les agressions que va patir, als seus problemes amb l'alcohol, a la “desesperació” i al “ressentiment per haver-se d'adaptar a una situació com aquesta”, a companys perduts i, finalment, a l'experiència d'haver superat aquests quinze anys sense llar i haver refet la seva vida com a dibuixant de còmics.