Religió
Novell queda sol en la petició que a les esglésies només hi hagi actes catòlics
Fonts de la Tarraconense, que inclou els deu bisbats catalans, no han detectat cap problema
El papa Francesc marca una línia “més acollidora”
Les noves directrius del bisbe de Solsona, Xavier Novell, de no deixar les esglésies per a fer actes no catòlics han causat perplexitat, entre altres coses perquè s'allunya de les intencions del papa Francesc d'una Església en sortida i oberta. El que més ha sobtat és que hagi prohibit la celebració a les esglésies d'actes no cristians i de diàleg interreligiós, precisament un aspecte al qual el sant pare té molta cura de donar valor.
La cessió d'espais d'una església per a actes extralitúrgics “no ens consta que hagin causat cap malestar fins ara”, assegura Norbert Miracle, vicesecretari de la Tarraconense, que engloba els deu bisbats catalans. Cap bisbat en particular no van voler entrar en polèmica amb Novell i, de manera general, van ressaltar: “A la nostra diòcesi no hem tingut cap problema d'aquest tipus.” Des del Bisbat de Barcelona i la Seu d'Urgell, van deixar clar que ells compleixen “amb la normativa eclesial pel que fa als usos dels temples catòlics”, però van especificar que es mira cas per cas i que quan cal “s'autoritza alguna dispensa en la línia de ser una Església acollidora i evangelitzadora”, tal com demana el papa Francesc.
Però l'agenda parla. A la diòcesi de Barcelona l'ús per a actes culturals laics i interreligiosos dels temples és constant, i no només en petites parròquies –on es presenten llibres o es fan concerts–, sinó als temples més grans: l'església del Pi, per exemple, és un escenari on periòdicament hi ha concerts de guitarra clàssica, sobretot a l'estiu. O l'icona de Barcelona, la Sagrada Família. En aquest marc és on el crític i historiador de l'art Daniel Giralt-Miracle, que és protestant, va rebre l'endemà de Sant Jordi el Premi en Convivència i Diàleg Interreligiós per la seva tasca en l'aspecte cultural i ecumènic que li va atorgar el Grup de Treball Estable de les Religions (GTER), entitat que representa oficialment les diferents confessions religioses presents a Catalunya.
Un mes abans, el 27 de març, a la Sagrada Família s'hi va celebrar l'acte central de la Setmana Mundial de l'Harmonia Interconfessional, presidit per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el president del GTER, Mohamed Halhoul. Per no parlar de l'església de Sant Pau del Camp, a Barcelona, seu del Grup de Diàleg Interreligiós del Raval.
A Santa Maria del Mar el pròxim dia 19 l'orquestra txeca Praga Camerata interpretarà Les quatre estacions de Vivaldi i altres obres de Schubert, Txaikovski i Dvorák. El Cor Gospel de Girona –música evangèlica– ha actuat a l'església de Sant Fèlix i el grup Units pel Gospel actua assíduament a l'església de Santa Anna de Barcelona. Els castellers de Cornellà i per qüestions meteorològiques van acabar un castell dintre l'església.
La normativa eclesial sobre l'ús de temples catòlics deixa clar que són els bisbes els qui tenen potestat per acceptar o rebutjar un acte extraordinari. S'hi preveu que s'hi puguin fer tot tipus d'acte sempre que estigui en consonància amb l'espai religiós. Fins i tot es preveu que es pugui donar permís per filmar-hi pel·lícules, i en tot cas els requisits se sustenten sobre la base del respecte per l'espai i el que significa.