Muntatges que porten cua

Si hi ha un escenari que és conegut a Temps de Flors, cada any, per les llargues cues són els Banys Àrabs. Ahir al matí feia un dia gris, que devia espantar bona part dels visitants, i poc abans del migdia a tots els espais de Temps de Flors s'hi podia entrar sense problemes, amb l'única excepció dels Banys Àrabs, on hi havia una cua notable, però molt més petita que els dies anteriors, és clar. L'edifici i els projectes florals que s'hi han fet aquest any, però, s'ho mereixien. En això coincidien tots els visitants que van expressar la seva opinió. “Val la pena la cua, haver de pujar i baixar escales, tot; aquí hi ha molta feina i s'han fet veritables obres d'art”, deia una dona ja gran. La majoria destacaven especialment el muntatge Faristol, de l'Escola de Música del Gironès, en què es combinen partitures musicals, roses blanques, pomes... Era el més celebrat, tot i que tampoc s'escapava d'alguna crítica. “La composició està molt bé però ho he trobat un pèl apagat de color”, deia una visitant entesa. Aquest és només un de la desena de projectes que hi ha dins dels Banys Àrabs i pels quals cal fer cua no només a fora, sinó també durant tot el recorregut, de sala en sala i a l'exterior. Tots tenen molta flor i tots s'enduien crits d'admiració i moltes, moltes fotos. “Très original [molt original]”, s'exclamava un grup de francesos. Un visitant català, repetidor, destacava l'esforç innovador de cada any. “Vinc cada any, cada any és diferent i cada any m'agrada”, deia entusiasta.

Un altre escenari clàssic que sol comportar llargues cues és el soterrani de la catedral, tot i que ahir s'hi accedia al moment. I també hi havia unanimitat entre els visitants. De fet, la majoria afirmaven que era “el més bonic” del que havien vist fins ara –no sabem quan feia que havien arribat ni què havien visitat– i ho aprofitaven per criticar les escales de la catedral i la seva manca de flors. En contraposició, el soterrani semblava un jardí, ja des de l'entrada. A la part central del recorregut hi ha el muntatge que més bona impressió causava, Numònik, basant en un drac que en lloc de foc escup un munt de clavells vermells. I de la sala final destacava Flors i sardanes, fet per floristeries de l'Alt Empordà arran del fet que Figueres és enguany la Capital de la Sardana.

El tercer clàssic de les cues és la part de baix de les Sarraïnes, sobretot perquè és un espai petit que s'omple fàcilment, però també per la seva bellesa. Ahir, després d'unes hores sense gaire afluència, poc després del migdia ja hi va començar a haver cua, i va tornar a la normalitat dels dies anteriors. Aquest any s'ha apostat per molta flor blanca i groga jugant amb el verd i amb imatges dels taxis grocs de Nova York. “És original amb les fotos”, comentaven. “Molt bonic”, responien altres, que en destacaven la senzillesa. Tres espais, doncs, molt aplaudits, però dels quals potser molts visitants i gironins hauran passat de llarg per mandra de fer cua. Una oportunitat per gaudir-los, tot i que sense la gràcia de veure-ho in situ, és el llibre fotogràfic d'aquesta 62a edició, amb 200 planes i presentat ahir.