“Calia la dimensió humana del «Ciutat de Barcelona»”

El 30 de maig del 1937, un submarí italià va torpedinar el vaixell de la companyia Transmediterrània Ciutat de Barcelona, que es va enfonsar davant la costa de Malgrat. Transportava brigadistes internacionals i hi van morir, que sapiguem amb seguretat, 43 persones. Els veïns de Malgrat es van bolcar en el rescat dels supervivents.

En aquell cas, des de l’arxiu municipal vam centrar els esforços a recuperar l’episodi i aprofundir-hi, a conèixer com havia afectat la gent de Malgrat, la memòria col·lectiva del poble. Com era previsible, va obrir un munt de noves propostes d’estudi i de camps de treball, i era evident que no ho podíem deixar allà. Calia recuperar la dimensió humana del Ciutat de Barcelona, la història d’aquelles persones que van creuar mig món per lluitar en un país estranger per uns ideals que compartien.

Joves d’arreu, molts d’ells viatjant d’incògnit perquè els seus països no permetien que participessin en la Guerra Civil, a qui volíem posar cara, saber qui eren i què pensaven, en què creien, què els va passar quan van tornar a casa. Posem en contacte la microhistòria d’un lloc concret amb la història en majúscules. També cal recordar que el treball que s’ha fet ha estat de forma voluntària, a estones perdudes.

Fa dos estius, una periodista del The New York Times que treballa de corresponsal de guerra es va posar en contacte amb nosaltres perquè havia descobert que el seu avi era un dels brigadistes del Ciutat de Barcelona. Vam intercanviar informació important. També ens va visitar un editor canadenc que tenia les memòries d’un altre brigadista des de feia vint anys i les va publicar poc després de l’homenatge del 2012. A partir d’aquí, també es van aconseguir més dades d’altra gent. Tot suma.

Molta. Tant per part dels contactes fets que ens han aportat més documentació com, en especial, pels nous arxius que hem pogut consultar, com ara l’Arxiu Estatal Rus d’Història Politicosocial.

Si agafes les fonts de l’època, les dades ballen. Algunes parlen de 300; d’altres, de 200. Després d’aquest temps de recerca, jo m’inclino a pensar que eren entre 150 i 200 persones. Recordem que investiguem dades sobre el bàndol perdedor d’una guerra amb informació dispersa per tot el món. Ara mateix, tenim una llista de passatgers amb noms i cognoms i nacionalitat de 160 persones. La gran majoria dels Estats Units, però també del Canadà, Dinamarca, Suïssa, Polònia, Austràlia, Bèlgica, l’Estat francès...

No. Les dades del que va passar no s’han modificat pas. Tot ja estava prou documentat i verificat fa cinc anys.

Sí que hi ha gent que ho tenia més present, però penso que amb l’homenatge del 75è aniversari i amb la difusió feta hem fet reviure el record i hem aconseguit que es torni a parlar. De fet, aquest 80è aniversari també se centra en la recuperació de la memòria història i posem en evidència que els valors i la solidaritat internacional que van moure els brigadistes són encara ben presents. Només cal veure el moviment d’ajuda als refugiats. Crec fermament que els brigadistes es van avançar als seus governs i van veure que només amb la col·laboració, amb l’aliança i amb l’ajuda mútua podrien acabar amb el feixisme, com després va passar en la II Guerra Mundial. Ells van advertir que la Guerra Civil espanyola era el preludi del posterior conflicte internacional.

Són molt interessants la biografia de Rowland Liversedge, que recull totes les peripècies que ha de passar per arribar a combatre a l’Estat espanyol, i també la d’Abe Osheroff, un americà ferm defensor de la justícia social amb una vida de pel·lícula.

Continuar investigant, sens dubte, però també crec que cal garantir que el record del Ciutat de Barcelona no es tornarà a perdre. Estem treballant perquè pugui reeixir una proposta de memorial, una escultura per instal·lar a la platja de Malgrat. Un artista anglès que està instal·lat a Barcelona, Ron MacDonald, va trobar que un dels brigadistes morts es deia igual que ell. Colpit per la coincidència, ha treballat en una peça que representi l’episodi i amb què la gent pugui interactuar. La idea és fer una campanya de micromecenatge internacional cercant la mateixa solidaritat per finançar el projecte que van tenir els brigadistes l’any 1937 per lluitar en defensa de la llibertat en un país que no era el seu.