religions
homofòbia
“Amb l’Església hem topat, amic Sancho”
Hores abans que el ple de Cervera declarés, aquest dimarts a la nit, que el bisbe de Solsona ja no és benvingut a la ciutat, l’alcalde, Ramon Royes, no les tenia totes. Els cops d’efecte i el tacticisme són protagonistes habituals de la política cerverina, on hi ha representats nou partits en un consistori de tretze regidors. El resultat de la votació era incert, perquè els aiguamolls s’havien densificat en una ciutat curulla d’esglésies i d’actes festius vinculats a la religiositat. Tot i que molts missatges, a favor i en contra, venien també d’extramurs. Fins al darrer moment i fins i tot en una reunió hores abans amb el rector, Royes havia instat el bisbe Xavier Novell a rectificar unes paraules àmpliament considerades homòfobes. El bisbe prefereix contenir l’embat de ciutadans, xarxes socials i ajuntaments armat de silencis clamorosos. L’Església fa 2.000 anys que avança i retrocedeix davant els canvis socials. En definitiva, sobreviu tot influint-hi, quan no els pot comandar. Sovint amb discreció, ara més difícil de preservar. “Aquests dies, he viscut el gran poder que té l’Església”, deia Royes al ple. La trajectòria de Novell avala que coneix perfectament la temperatura de les aigües, calculada per nedar entre els focus sense que l’enlluernin, sinó que l’escalfin.
Els dos vots en contra d’ERC van compartir protagonisme amb Novell i Royes. Sorpresa majúscula i incredulitat fora la sala de plens. A Cervera, el grup republicà va tan a la seva com la resta de partits i acostuma a votar diferent del govern. El portaveu republicà, Ramon Armengol, s’emparava en la llibertat d’expressió de la societat i qualificava la moció de “desproporcionada”. Per contra, l’alcalde trobava “desproporcionat que algú al segle XXI hagi de patir i ser assetjat per la seva orientació sexual”. ERC va presentar una moció d’urgència per demanar, un cop més, a Novell una rectificació. I va ser votada favorablement pel govern. L’abstenció, però, va guanyar la partida final. MES, SIF, INSE i el PSC van escudar-se en el localisme o en la llibertat d’expressió. Localisme que no va afectar l’anterior moció, sobre l’adhesió al pacte nacional pel referèndum, que va tirar endavant amb els vots dels mateixos abstencionistes, tret del socialista. L’alcalde va retreure especialment el seu vot negatiu al regidor republicà Joan Santacana, que és alhora director a Lleida de Treball, Afers Socials i Famílies: “Estic profundament decebut. M’entristeix aquesta manca de valentia.” Santacana es va limitar a afirmar: “No hi ha cap contradicció amb el departament. T’has passat.”
Ramon Royes és de temperament independent, una qualitat no gaire ben apreciada a cap partit polític. El seu, aquell pel qual ha guanyat dos cops el govern d’un consistori gens senzill, el va deixar ahir a l’estacada. A través d’un comunicat nacional va situar-se al costat dels abstencionistes, tot dient: “És una iniciativa del municipi i en cap cas respon a una decisió o directriu del PDeCAT.” L’alcalde manté que ha actuat “per principis”. Força tranquil, ahir va retornar amb elegància la pilota: “És correcte. No he tingut cap directriu del partit.” També ahir la direcció nacional d’ERC va donar suport a l’alcalde de Solsona i es va sumar al reguitzell de condemnes al bisbe. Ara bé, sense esmenar els vots dels seus regidors cerverins. Els silencis no són exclusiva del palau episcopal de Solsona.