opinió
Fem Feina, Fem Llengua
L'exemple lingüístic quebequès com un possible model pel català
Vaig aprendre, durant la meva carrera de professor universitari de llengües i de cultura, que això és possible: gràcies a un ensenyament apropiat, anomenat funcional, es pot arribar a posseir molt bé la seva llengua materna, i poder espavilar-se i treballar en altres llengües. En el nostre cas, les similituds lingüístiques entre el català, el castellà i el francès fan possible un ensenyament funcional d'utilització dirigit a situacions precises. El meu cas n'és la prova, estic aprenent el català, i puc sense haver estudiat el castellà, sense parlar-lo, entendre l'essencial d'una conversa gràcies el català... (Un petit curs de castellà durant un any em permetria de posseir d'una manera funcional el castellà).
Per a nosaltres, que vivim a dintre les regions catalanes, es tracta de crear un mètode d'ensenyament únic per respondre a les nostres necessitats de comunicació. Em recordo el cas del govern canadenc que va crear el seu mètode d'ensenyament del francès pels canadencs anglesos, Dialogue Canada, i també va inventar la noció d'escoles d'immersió. No vacil·lem ! Creem el nostre mètode multilingüe "Diàleg Catalunya".
Que m'expliqui! Es tracta, pels catalans d'origen o d'adopció del nord, d'aprendre obligatòriament el francès (llengua nacional), i el català (llengua regional) d'una manera profunda com a idiomes "materns" de funcionament - utilitzo el mot matern per oposar-me al mite perillós francès segons el qual una altre llengua afebliria el francès. És fals, al contrari, milloraria el francès -i al mateix temps el castellà i l'anglès bàsics; respecte als catalans del sud, com a llengües de funcionament "matern" pel que fa l'ús real, el català (llengua oficial del Principat), el castellà (llengua nacional), i el francès i l'anglès bàsics. Ja puc visualitzar el mètode plurillengua que podrà ser creat en dos o tres anys. Seríem a l'avantguarda d'una visió europea plural i sense fronteres.
Per als catalans, Europa ofereix noves possibilitats per reforçar l'economia i la llengua. L'eurodistricte anomenat Eurodistricte de l'Espai Català Transfronterer (ECT), agrupament dels Pirineus Oriental i de la província de Girona, serà llançat al gener 2010. Es tracta, segons les informacions disponibles en aquest moment, d'activar la cooperació, de promoure projectes amb vocació eurocatalana. Entre altres, acords entre municipis del nord i del sud, amb un finançament inicial europeu, i a partir de 2013, un programe especial i important d'Europa per promoure projectes de cohesió dedicats als espais comuns entre estats. Exemples concrets d'aquesta col·laboració són mitjans de comunicació disponibles als dos costats de la frontera, harmonització de xarxes de telefona mòbil, de servies de correu, la millora dels transports. El llibre blanc de l'Eurodistricte publicat en 2008 elabora 9 dominis de desenvolupament : economia, agricultura, cultura, turisme, medi ambient, planificació i habitatge, treball, sanitat i transport.
He d'admetre que estic una mica, sinó vertiginosament, confós sobre la vocació veritable de l'ECT comparada a la nova Euroregió Pirineus Mediterrània (ja acceptada a Brussel·les com a Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT), formada per la Catalunya autònoma, Catalunya del Nord, les Illes Balears, el Llenguadoc i Migdia-Pirineus. La AECT, que té la seva seu a Tolosa així com una seu pels consells econòmic i social de les cinc regions a Barcelona, pot aprovar, amb l'acord de les seves 5 regions, projectes de cooperació territorial amb fons europeus i territorials.
Malauradament, hi ha ambigüitats i confusió total en la premsa sobre aquestes entitats i doncs amb la gent en general respecte als rols que han de jugar l'Eurodistricte (ECT), l'Euroregió o la AECT (mateixa cosa?). Sovint, sentim i llegim referències a l'Euroregió de l'espai català... que no existeix, L'AECT, sí !
Bé, per intentar de clarificar aquesta nebulositat - una urgència, perquè qui diu confusió diu falta d'acció - he decidit de preguntar al president de Fem Feina, Joan Gaubi.
«Montpeller ens xucla l'oxigen»
Senzillament, per dues raons, la primera es que aquesta presencia enfortiria l'us del català aquí i contrabalançaria l'onada de nou vinguts d'arreu de l'estat Francès i d'europa del nord, la majoria dels quals són, ho bé jubilats atrets pel sol del Rosselló ho bé beneficiaris de subsidis d'assistència social (RMI).
La segona, és que hem identificat els sectors econòmics que molt ràpidament poden ser desenvolupats amb bones perspectives d'èxit. Hem creat al sí de la nostra associació un departament pel desenvolupament, «Espai Econòmic Català», dedicat especialment a la identificació d'empreses a la venda, o creació de negocis en activitats amb bon potencial econòmic. Per això disposem d'un grup de professionals, advocats, notaris, fiscalistes, experts comptables, asseguradors, amb capacitat d'assessorar una empresa de cara a la legislació francesa. Catalunya del Nord pot esdevenir una bona basa avançada per empreses del sud, de cara al mercat Europeu.»
L'Eurodistricte triga a esdevenir realitat, avui dia es inacceptable per nosaltres, els Catalans de banda i banda de l'Albera, d'haver de patir aquesta frontera del Pertús que és el lloc el més controlat d'Europa, com si els acords de Schengen no s'aplicaven al nostre país. Sembla ser que les altres fronteres de l'estat Francès s'han esborrat facilment, igual per les de l'estat Espanyol situades més a l'oest.
És evident, l'eurodistricte és un eina per la cooperació en matèria de transports, cultura, salut, etc …la seva existència ha d'afavorir l'activitat econòmica.»
