El pessebre viu a Barcelona
Aquest dissabte hi ha pessebre vivent a la Marina, i també se'n podran veure a Can Baró i a la torre del Suro
Els pessebres vivents no abunden a la ciutat de Barcelona, tot i que a moltes escoles i casals se'n fan per a amics i familiars. La tradició de crear l'escenari nadalenc a mida humana és més de comarques que de ciutat. Tot i això, cada any n'hi ha uns que es fan realitat i que ja s'han convertit en una tradició. Un d'aquests és el pessebre vivent de la Marina, que demà dissabte, des de les sis de la tarda i fins a les vuit del vespre, es farà per primer cop en un entorn natural: els jardins dels Drets Humans, un espai verd de 12.000 m² inaugurat l'any 2007, situat entre el passeig de la Zona Franca, el carrer de la Foneria i el carrer de Jane Adams.
Fa cinc anys que la Unió d'Entitats de la Marina, al districte de Sants-Montjuïc, organitza per Nadal un pessebre vivent, però el d'aquest any serà especial. Hi participaran al voltant de cent figurants que interpretaran tots els personatges del pessebre clàssic, i també hi haurà animals. De l'organització, se n'encarreguen cinquanta voluntaris de la Unió d'Entitats de la Marina.
Torre centenària
Al districte d'Horta-Guinardó hi ha també un pessebre vivent singular, el de la torre del Suro, en el qual els actors són persones amb discapacitat intel·lectual. El pessebre celebra aquest any la setzena edició i s'obre a tothom que hi vulgui assistir. La representació del pessebre, el dia 21 de desembre a les sis de la tarda, és a càrrec del centre ocupacional Taller Escola Sant Camil, que dóna servei a persones amb discapacitat intel·lectual al barri del Guinardó de Barcelona. En total hi participaran prop d'un centenar de persones, entre usuaris del centre ocupacional, professionals i col·laboradors. A l'edició d'aquest any cal destacar la participació de l'Escola Mare de Déu de Montserrat, la Fundació Finestrelles i els alumnes de l'institut Ferran Tallada. Un dels atractius d'aquest pessebre és la torre del Suro, datada de l'any 1910, ja que és un excel·lent exponent de l'arquitectura modernista. La visita a aquest pessebre vivent és una oportunitat per contemplar-la amb tot el seu esplendor, ja que la resta de l'any l'accés a la finca és restringit.
Finalment, al mateix districte, al barri de Can Baró, se celebra el pessebre vivent més tardà, ja que fa les representacions entre els dies 2 i 5 de gener. Es fa als jardins de l'Escola Pirineus, l'organitza l'associació de veïns de Can Baró i hi participen grups d'infants, grups de joves, escoltes del barri, el Grup de Dones de Can Baró, les escoles i AMPES. El pessebre inclou fins i tot un grup d'animals de granja.
Del Garraf al Maresme
A les comarques barcelonines, el pessebre vivent més antic i un dels més visitats és el de Corbera de Llobregat, al Baix Llobregat. Realitzat a l'escenari natural de la penya del Corb, cada any els visitants poden passejar-se pel pessebre, entre boscos i rius, envoltats de penya-segats i de fogueres amb pastors i rabadans que dormen al ras. Però n'hi ha d'altres. A Sant Pere de Ribes, al Garraf, ofereixen un pessebre vivent, parlat i actuat, en què es poden descobrir diversos espais i masies del municipi. Hi actuen al voltant de cent persones de totes les edats i cada any se'n renova el text i la música. Al Vallès Oriental també es poden trobar representacions de pessebres vivents, com ara el de Martorelles, que es fa a la zona dels Pins d'en Rabassa, amb figures en moviment, i amb música enregistrada i també en directe. O a Polinyà, al Vallès Occidental, on, des de l'any 2005, es fa a la plaça de la Vila. Al Maresme, a la població de Premià de Dalt, els personatges del pessebre prenen vida a la masia de la Cisa. I al Barcelonès Nord, se celebra el pessebre vivent del barri de la Catalana, a Sant Adrià de Besòs. La d'aquest any és la catorzena edició i tindrà lloc els dies 25, 26 i 27 de desembre.