Amb mans d’infermera

Un llibre per retre homenatge a tots els professionals de la infermeria de les comarques gironines i per reivindicar el seu rol. Aquest és el doble objectiu que persegueix Mà d’infermera, un llibre escrit per la periodista Gemma Bruna que recull el perfil d’onze infermeres i quatre infermers de la demarcació de Girona que, a través del seu testimoni i també de les seves mans, ben retratades, ofereixen la seva particular visió de la professió. “Malgrat la solidesa, els bons resultats i l’alta valoració que en fan els ciutadans, encara hi ha invisibilitat pública i pocs referents socials”, exposa la metgessa i exconsellera de Salut Marina Geli en una de les introduccions del llibre. Geli, que també va ser en l’acte de presentació del llibre, dijous passat al castell de Sant Gregori, afegeix en l’escrit que “cal més protagonisme resolutiu avaluat –prescripció inclosa– de les infermeres, amb evidència internacional”.

El llibre recull les vivències, en forma d’entrevista, de Lluïsa Garcia, Ferran Díaz, Ester Campmol, Margarita de Castro, Cristina Santonera, Gero Domínguez, Teresa Vilalta, Glòria Rey, Dolors Juvinyà, Assumpció Brossa, Marina Figueres, Jordi Doltra, Margarita Desoi, Joan Sala i la de la presidenta del col·legi d’infermeria, Carme Puigvert. D’entre els titulars, en destaquen alguns com ara el de Gero Domínguez, del servei de prevenció de l’hospital de Palamós, que assegura: “Sempre dic que soc infermera, en femení.” “A les infermeres ens manca consciència col·lectiva; reconèixer-nos entre nosaltres per sumar i avançar”, diu la directora de la càtedra de promoció de la salut de la UdG, Dolors Juvinyà.

Criden l’atenció la veu de l’infermer jubilat i professor de la Facultat d’Infermeria de la UdG Jordi Doltra, quan assegura que “la infermeria de trinxera també gestiona, encara que no en sigui conscient” i la veu jove de Marina Figueres, de l’hospital Josep Trueta de Girona, reconeixent: “Les infermeres ens queixem massa i participem poc per canviar la realitat.” Els dos darrers testimonis són el de Joan Sala, expresident del col·legi i director gerent de la Fundació Caritat d’Olot, que diu que les mans dels infermers “han d’estar preparades per donar, però també per rebre”, i el de Carme Puigvert, que sosté que “el col·legi és el motor que d’ajudar a fer visible la feina de la infermeria”.