La vida sota zero
La crisi econòmica ha deixat en una situació difícil els col·lectius més febles de la societat gironina, i desenes de persones no han tingut cap altra opció que malviure sota els ponts del Ter i en espais públics arrecerats o refugiar-se en caixers automàtics per protegir-se de la fred
Cada dia centenars de vehicles de milers d'euros circulen pel pont de Fontajau a Girona. Just a sota, sense cap recurs hi sobreviu com pot en Mamadou. Fa més d'un any que l'espai que hi ha entre dos dels pilars del pont de Fontajau s'han convertit en casa seva. Originari de Mali, va arribar a l'Estat espanyol ara fa 12 anys per treballar al camp. Albacete, Jaén i Màlaga van ser tres de les ciutats on va viure mentre va poder treballar al camp com a jornaler en explotacions de patata o de fruita.
La recerca de treball el va portar fins a Catalunya, concretament a Girona, on de moment no ha trobat feina, malgrat que té els papers en regla. «No tinc diners, i per menjar només puc buscar entre les escombraries», explica. Malgrat que viu sol en un punt aïllat, sosté que «no és perillós», i tot i la seva situació límit no dubta a oferir part del poc menjar que ha obtingut de les deixalles, que també comparteix amb algun dels gats que corren per allà. Una pila de llenya a tocar del jaç que serveix de llit palesa la fred que fa aquests dies. Durant el dia volta per Girona buscant menjar o la fusta que li permeti fer foc. «Cap a les vuit encenc el foc per poder dormir i aguantar la fred», explica. No amaga que li agradaria trobar feina i poder permetre's un pis i tancar aquest episodi de la seva vida. Quan plou intenta dormir a La Sopa, «perquè tot el terra queda moll».
Uns centenars de metres Ter avall, hi trobem en Paco. Ell s'està sota l'estructura del pont de la Barca, ben bé sota els vianants i uns metres elevat sobre el riu. Té les coses en quatre o cinc bosses i una gorra li tapa gairebé tot el rostre. Era escombriaire, però fa mesos que viu sota aquest pont. Cobra per la seva discapacitació, i demanant de dia obté els diners per poder comprar aliments al mercat setmanal.
En Paco i en Mamadou són dues de les mil cares que són víctimes de l'impacte de la crisi, una realitat molt més pròxima que molts ciutadans no es pensen.
Un canvi de perfil al carrer
La crisi ha modificat radicalment el perfil de les persones que acaben vivint al carrer. Ho confirma la directora del centre d'acollida La Sopa, Rosa Angelats, que certifica que «en els últims dos anys la gent que acaba al carrer és molt més normalitzada i es considera víctima del moment actual». A diferència d'altres casos, no se senten culpables i «arriben amb ganes de fer-se valer i sortir de la situació en què es troben». Els serveis socials creuen que el cas de les persones que viuen sota el pont no és habitual, i es mostren més preocupats pels transeünts que volten en un poble o ciutat per trobar feina.
S'activa el dispositiu per la fred
L'Ajuntament de Girona va confirmar fa unes setmanes que els serveis socials havien comptabilitzat fins a 210 persones que viuen al carrer. Les baixes temperatures fan que cadascú busqui opcions per arrecerar-se de la fred, però els últims tres dies ja s'ha activat el dispositiu que es posa en marxa a la ciutat quan s'assoleixen temperatures sota zero. Amb fred extrema s'amplia el nombre de places del centre d'acollida La Sopa i també es disposa d'una dotzena de places més en pensions. Malgrat tot, no es pot oferir sostre a tothom, de manera que s'atenen els casos més urgents.
Conat de barraquisme en un sector de Sant Ponç
-
En Mamadou ensenya el pessebre que va trobar entre les deixalels. LL.SERRAT. -
Al sector de Sant Ponç s'han generat diverses barraques a tocar del riu Ter. LL.SERRAT.
Als anys 60, l'arribada d'immigrants va convertir el sector de Sant Ponç en un barri de barraques. La crisi ha fet que en un sector a redós del pont de França s'hagi iniciat un conat de barraquisme. Es tracta d'un parell d'estructures que s'han aixecat dins d'un tancat, a tocar del riu Ter, i no gaire lluny de les primeres cases habitades de Sant Ponç. Es veu ordenat i net. Sorprèn la presència d'algun objecte, com és el cas d'una bicicleta estàtica, una altra bici convencional tapada amb mantes i una taula amb diverses cadires en un extrem del pati. Els vianants circulen encara no tres metres per sobre del campament improvisat, però la presència de canyissar i uns quants llençols garanteixen l'anonimat. Al racó del tancat hi ha una altra barraca minúscula i precària, fet que fa preveure que tres o quatre persones viuen en aquestes barraques. A l'altre costat del pont, a tocar de diversos supermercats, una antiga fàbrica abandonada presenta clares evidències d'ocupació, però les finestres ennegrides d'un foc de fa uns mesos fan preveure que ara no hi viu ningú. En unes altres zones a tocar del riu Ter, matalassos, paelles, plats o carros de supermercat evidencien la presència fa uns quants dies de persones sense sostre que potser ara han provat sort en una altra ciutat.
Malgrat tot, és Nadal
En Mamadou és religiós, tot i la seva situació precària vivint sota un pont. Però manté la fe i la reivindica, tal com demostra l'estampa d'una marededéu a tocar d'on dorm i un pessebre que ensenya orgullós i que va trobar remenant els contenidors.
