Les bruixes poden amb el foc i el sol

Les bruixes van sobreviure a la foguera, però també al sol aclaparador d’un calorós dia de Sant Joan. Llers, poble de bruixes segons la tradició i que l’escriptor Carles Fages de Climent va engrandir en forma de poemes a Les bruixes de Llers (1924), manté viva la tradició amb la Fira de les Bruixes . Per reivindicar un dels seus símbols, Llers ha dedicat a la bruixa una rotonda, a prop de l’ajuntament, amb un disseny de l’artista figuerenc Pelayo Martínez (1898-1978), l’arquitecte que va reconstruir la vila després de la Guerra Civil. De fet, el projecte de Pelayo Martínez, el perfil d’una bruixa enfilada en una escombra, havia estat pensat per col·locar-se dalt del campanar de l’església; una decisió agosarada que induïa a polèmica. Però la bruixa és present al poble. Un artista instal·lat al municipi, Ricard Ansón, ha fet una escultura d’una bruixa blanca que s’ha situat en un dels carrers.

Amb l’assistència de la filla i de familiars de Pelayo Martínez, la inauguració de la rotonda de la Bruixa de Llers va servir per obrir la fira d’enguany, que incloïa mercat esotèric, amb paradetes d’ungüents però també tallers d’herbes remeieres i el racó de la bonaventura, amb endevinadors del futur, a més d’una olla dels desitjos, part del ritual purificador que les bruixes de Llers i les bruixes de Sant Joan les Fonts, van fer per tancar la fira. L’alcalde de Llers, Carles Fortiana, va recordar els dos elements que identifiquen el poble: les bruixes i les cireres –fa unes setmanes es va homenatjar la cirera en una altra rotonda. Fortiana hi va afegir, també, la gent com a motor perquè la memòria sigui viva i tingui continuïtat.

El poder de la dona

En aquesta transmissió de la tradició s’inclouen les noves generacions de bruixetes de Llers, de 4 i 11 anys, que participen a la fira amb diverses danses i amb què l’objectiu és que “les bruixes no es perdin”, en part com a festa i també amb el que implica en la tradició. “A Llers, hi havia bruixes, no bruixots”, remarquen des de l’organització. Més enllà del folklore i les llegendes, recorda la dona apoderada, que tenia poder. Carme Joan, la bruixa de Llers, amb consulta des del 1987 i que va impartir una xerrada sobre com reconduir la por, recorda el significat del mot bruixa: ‘dona sàvia’.