La Botigueta de la Cort Reial

En l'acudit, el nen demana als Reis roba per poder vestir les noies de l'ordinador del seu pare. Certament, els en falta, de roba, a les noies dels ordinadors. I no és pas perquè no en venguin. Si us hi fixeu una mica, els carrers de totes les ciutats civilitzades del món són plenes de botigues que venen el mateix: roba per vestir les noies. Llenceria, vestits, sabates, modes, vestits, joies, vestits de marques conegudes... Als que no som experts en la matèria se'ns fa difícil entendre com es poden guanyar la vida tantes botigues que venen pràcticament el mateix arreu del món. Botigues que tanquen, avorrides de veure passar de llarg els clients; botigues que obren, carregades d'il·lusió i d'esperança.

Fa un parell d'anys, es va tornar a obrir una botiga singular, a la cantonada de la Cort Reial amb les Voltes d'en Rosés. Havia estat tancada durant anys. En Lluís Güell va decorar-la per fora i per dintre a final dels seixanta, o potser a principi dels setanta, per ser la Botigueta de la Cort Reial. Fou un dels seus treballs en guix pintat de relativa modèstia. Ell havia construït l'Esquinçat a Banyoles, l'Envelat del Follet, a Olot, el Sant Trop de Lloret de Mar, el Cafè del Mar i altres sales de festes a Eivissa, l'entrada del Col·legi de Metges de Girona... que jo recordi. La majoria van anar desapareixent, enduts pel foc o derruïts per la piqueta de l'especulació. Mentre la Botigueta va romandre tancada es feia evident la degradació que patia l'ornamentació externa i tot feia témer que acabaria sucumbint.

Quan es tornaren a obrir les portes del xamfrà i s'hi va instal·lar una botiga de roba per a senyoretes –no sabria dir si han de ser de l'ordinador o no– els grans plafons de fusta i guix acolorit van desaparèixer. Molts mesos més tard hem pogut respirar tranquils: els plafons, nets i repintats, han tornat al seu lloc. Me'ls mirava l'altre dia, encantat davant mateix de l'escultura de Fidel Aguilar, i em preguntava si s'havien pogut refer els colors originals. En tinc algun dubte, però poc fonamentat. Sí que hi ha un joc amb els blaus, grocs i blancs que jo recordo. Colors pastel, tènues i matisats, típics de la paleta de l'artista. N'hi havia alguna fotografia? Sé que la majoria de les grans obres d'en Güell es van perdre sense que en quedés testimoni gràfic, lamentablement. Potser la Botigueta va ser una excepció. En tot cas, Girona ha recuperat un testimoni del pas de l'artista inconformista del Pla de l'Estany, que va viure una llarga etapa a Girona, amb el seu amic Hereu, malvenent petites obres sobre paper que els permetien, deien, anar tirant amb arròs bullit. Tots els seus amics en tenim més d'un, d'aquells dibuixos, fets amb una esgarrapada i amb molta traça.

Encara que no compreu roba de dona, passeu per la Cort Reial.