Torna el Tren Pinxo de Banyoles

Cinquanta-tres anys després, ha tornat a haver-hi cues per pujar al Tren Pinxo. Al de veritat, el que des del 1926 fins al 1956 va transportar viatgers i mercaderies entre Girona i Banyoles, i no al trenet turístic que ara recorre l'estany i que n'ha heretat el nom. L'Ajuntament de Porqueres, amb l'ajuda de la Diputació, la Generalitat i diversos particulars, va estrenar ahir la rehabilitació de dos dels últims elements que es mantenen d'aquella línia ferroviària, símbol de tota una època. D'una banda, s'ha habilitat el baixador de Mata com a petit museu dedicat al Tren Pinxo, amb fotos, plafons explicatius i peces històriques com ara fulls d'horaris i plànols del projecte.

Durant els parlaments, Rosa Saubí recordava amb emoció que 79 anys enrere va néixer al baixador, que també era l'habitatge del capatàs, Miquel Saubí –duia les obres i el manteniment d'aquell tram de línia–, i la seva família. I, d'altra banda, s'ha restaurat un vagó original de la línia que la família Coromina-Isern tenia guardat durant tots aquests anys i que Quim Duran ha anat posant a punt aquest últim any i fins a l'últim moment, perquè ahir al matí mateix va haver de reparar un desperfecte a la part posterior que s'havia fet quan l'havien descarregat. Duran explicava que del vagó només en quedava el terra, i que s'havia hagut de fer tot de nou: «Amb fotografies, quatre mides i una mica d'imaginació. I res de plànols!» El vagó quedarà exposat a la carretera de Sant Andreu, que com molt bé va indicar l'alcalde, Salvador Ros, té una història lligada directament al tren, i les autoritats van fer una crida al civisme perquè es respecti l'obra i la memòria que comporta. Una memòria que ahir era el tema principal de conversa, sobretot dels més grans: la parada de Les Saques, a Banyoles; la prioritat que tenia el tren petit que venia de Flaçà i Palamós si tots dos combois es trobaven a Girona, l'accident amb un camió de gasolina a Sarrià –va provocar cap a 20 morts– o com hi pujava gent de Barcelona durant la Guerra Civil, per anar a buscar menjar a Banyoles –«venia carretons de naps per un duro. I jo ben content!», recordava Josep Estany, de Mata–. I sobretot, la lentitud i les parades que havia de fer el tren perquè la gent baixés a empènyer-lo, sobretot a la pujada de Riudellots de la Creu. Per això hi ha aquella cançó que ha quedat en el record: «El Tren Pinxo de Banyoles és el més petit que hi ha, fet de llaunes i cassoles, i cascos de bacallà. Passa per la carretera, com si un llamp colpís l'espai. Quan troba una pujada, ja s'atura a mig camí [...] i dóna temps al maquinista d'anar a beure un got de vi.»