En defensa d'un Camp de Tarragona plural

«Tarragona i Reus han de tenir un pes especial» en la futura configuració territorial. Així parlava ahir el president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, que va voler defensar la cocapitalitat de totes dues ciutats en un moment en què el debat sobre la llei de vegueries està del tot obert. Un total de 197 entitats i associacions reusenques van capitanejar ahir l'acte acadèmic Tots som capital, en què no només es garantia per motius històrics –es remunten a temps de la Segona República– el protagonisme que ha de tenir Reus en la nova definició del Camp de Tarragona, sinó que també es volien enterrar confrontacions: «Tarragona i Reus estan condemnats a entendre's», i per Sanromà, amb l'acte –que va omplir gairebé del tot el teatre Fortuny– s'han de «buscar sinergies» perquè «el territori es construeix amb diàleg, consens, compartint i sense imposicions». Però amb l'acte d'ahir, en què entre el públic hi havia una mostra completa dels representants municipals i com a figura rellevant, el president del Parlament, Ernest Benach, no només es volia reivindicar la cocapitalitat, sinó que es va fer una crida a la pluralitat del territori perquè el Camp de Tarragona el configuren tots els municipis que ara hi són representats «han de tenir un paper molt important», i «sembla que per alguns aquesta realitat, més que una oportunitat, sigui una amenaça». Sanromà estava convençut que donaran «una lliçó», en el sentit que ara Tarragona té una «típica actitud de capital que no acaba d'entendre per què des d'un altre territori se li qüestiona el lideratge» quan per exemple caldria fer un «reconeixement a la capitalitat comercial, empresarial i cultural» de Reus. Sanromà també va defensar en el debat: «En quina manera hem de donar més serveis als ciutadans» perquè «el factor humà és molt important», i va voler traslladar el debat a la classe política, la qual, segons la seva opinió, ha de resoldre la problemàtica que s'ha generat.

L'actriu Rosa Mateu va conduir l'acte, en què l'historiador Joan Navais va destacar la feina feta per la societat reusenca en la fundació de l'aeroport de Reus. Era l'any 1913 quan el primer avió va sobrevolar la ciutat, mentre paral·lelament unes imatges en pantalla gegant ensenyaven una perspectiva a vol d'ocell de tot el Camp de Tarragona. El president del Reial Aeroclub de Reus - Costa Daurada, Ramon Tapias, va aprofitar la seva intervenció per definir com a «debat estèril» el que s'ha obert les últimes setmanes respecte el nom que ha de portar l'aeroport de Reus perquè el que cal fer és «saber consolidar i aprofitar bé tot el territori» i per això «és important el fet de no caure en el parany de l'enfrontament ni de la provocació». Pel degà del Col·legi d'Advocats de Reus, Pere Huguet, «el debat no està en el nom de l'aeroport sinó en com unim esforços per convertir el nostre aeroport en el segon de Catalunya». Jordi Agràs, el president del Centre de Lectura de Reus, que va voler parafrasejar l'obra Othello de William Shakespeare, va dir que «en el cas que ens ocupa si algú s'atreveix a manllevar el bon nom d'un veí, ben segur no s'enriquirà, com bé diu Iago, però al mateix temps cal tenir present que s'empobrirà ell mateix, o ella mateixa».

L'acte va ser dut amb una gran solemnitat, i en finalitzar, la sala, plena de gom a gom, es va omplir d'aplaudiments, amb els quals el públic donava suport explícit als parlaments.