Una aposta transformadora

El treball social pot realitzar-se a tres nivells: a nivell individual o familiar, a nivell grupal, i a nivell comunitari. La major part dels projectes i serveis de Càritas estan enfocats o bé des de l’atenció individual o familiar, o bé des d’alguna activitat feta en grup però que segueix aportant solució a nivell personal. Ara Càritas Diocesana de Girona es planteja incentivar la tercera línia, la del treball social comunitari, per tal de transformar situacions socials col·lectives, comunes a un conjunt de persones, mitjançant l’organització i l’acció associativa.

Del 26 al 28 de juny s’ha fet la primera Escola d’Estiu d’Accions Comunitàries. Tres tardes de formació i de compartir des de l’experiència per anar construint juntes, persones contractades i voluntàries, un nou objectiu i una nova metodologia que faci possible l’empoderament de les persones, el seu protagonisme i la seva participació.

Ens hi han ajudat les ponències d’en Manel Barbero, professor de la UdG, i en Pere Rosell, educador social i formador vinculat a Càritas. De les seves intervencions destaquem aquests elements:

La immersió en l’espai social com a primer pas fonamental. La necessitat d’ampliar el focus, la mirada, per a trobar la solució als problemes. El saber convertir l’entorn problemàtic o advers en un recurs.

El treball comunitari implica tres processos: conscienciació, organització i mobilització. Cuidar les reunions de grup, on es teixeixen relacions i confiança. L’acció dona vida a l’organització. Primer, accions petites, que tinguin èxit i possibilitin passos més grans. És fonamental tenir bons contactes, aliats, persones clau. Com diu un sociòleg francès, la solució ve dels amics. És fonamental el treball en conjunt amb altres grups, etc. Fer xarxa, dedicar-hi temps i esforços, amb la idea de sumar, passant de l’ego a l’eco (circular, horitzontal, plural, divers). Com diu un proverbi africà, si vols anar ràpid ves sol, si vols arribar lluny ves acompanyat. Aquesta segona és la nostra aposta.