Fèlix Mussoll i Vicenç Fiol

CAPELLANS DEL FÒRUM ALSINA

«Els cristians hem de ser anticlericals»

El Fòrum Joan Alsina va néixer el setembre del 1999 per reflexionar. El gener del 2010 començaran els actes commemoratius, amb activitats mensuals fins al juny, per reivindicar una Església oberta, dialogant i amb una atenció preferent als pobres, als malalts i als marginats

EL FÒRUM ALSINA
«Naixem com una veu crítica en una Església massa clerical que hauria de ser plural»
«ÁGORA», D'AMENÁBAR
«És dura: mostra una Església que vol mantenir el poder, peti qui peti, encara que hagi de matar»
CONFERÈNCIA EPISCOPAL
«Busca el poder i ocupa el lloc que no li correspon, i per això crea anticlericalisme»

Que­dem a la parròquia de Sant Pau, del Pla de Palau de Girona, just abans d'una reunió de cape­llans. No em puc estar de pre­gun­tar-los si van conèixer Joan Alsina i si el van trac­tar.

–Vau conèixer Joan Alsina?
[V.F.] «A Joan Alsina el vaig conèixer, érem amics. Era més petit, anava un parell de cur­sos dar­rere meu. Era suma­ment afa­ble, molt intel·ligent, un com­pany extra­or­di­nari i, a més, amb un sen­tit de l'humor extra­or­di­nari.»
–Com tots els de Cas­telló d'Empúries.
–«Com tota la gent de Cas­telló, sí. Poste­ri­or­ment, quan va entrar a l'OCSHA, el semi­nari que pre­pa­rava la gent per anar a Amèrica del Sud, ja el vaig veure molt menys.»
–[F.M.] «Jo no el vaig conèixer, però tinc entès, pels com­panys de Mal­grat, que ell tenia aquesta inqui­e­tud de no que­dar fix en un lloc, de poder anar a Amèrica.»
–Tenia l'espe­rit de mis­si­o­ner?
–[V.F.] «Sí. El tenia, aquest espe­rit mis­si­o­ner, era molt inquiet... Era cons­ci­ent, res­pon­sa­ble pre­pa­radíssim.»
–[F.M.] «La seva línia d'ober­tura després del Con­cili Vaticà II va ser imme­di­ata. A Lla­ti­noamèrica, amb aque­lla gent, es va encar­nar de capellà obrer, amb un gran com­promís labo­ral i sin­di­cal.»
–I va pro­vo­car el rebuig de la classe con­ser­va­dora xilena?
–[V.F.] «I de l'Església. Aquí també pas­sava: jo també sóc capellà obrer, era plan­xista. Va cos­tar molt ser reco­ne­guts i accep­tats per la part més con­ser­va­dora de l'Església.»
–[F.M.] «L'estruc­tura eclesiàstica ten­deix al con­ser­va­do­risme.»
–[V.F.] «En lloc de ser una Església de ser­vei, és de poder, vol con­ser­var el poder. L'assi­mi­lació del cris­ti­a­nisme per l'Imperi romà, des de la con­versió de l'empe­ra­dor Cons­tantí, espat­lla l'espe­rit cristià. No s'accepta voler tor­nar a les arrels.»
–[F.M.] «La ins­ti­tució es repro­du­eix a si mateixa. Al Semi­nari tots pen­sem igual, però molts aca­ben ocu­pant el llocs que tenia aque­lla gent encar­ca­rada i que tots cri­ticàvem i que volíem des­ter­rar. El poder cor­romp. El poder espi­ri­tual per­met mani­pu­lar molt la consciència de les per­so­nes.»
–[V.F.] «Qual­se­vol poder cor­romp, sem­pre cor­romp: des del capellà que vol ser con­si­de­rat l'impor­tant de la tribu.»
–M'ho poseu bé per par­lar d'Ágora, d'Ale­jan­dro Amenábar, en què els cris­ti­ans són els dolents de la pel·lícula.
–«Aquest film demos­tra que el poder cor­romp.»
–[V.F.] «El que és impor­tant de la pel·lícula és la visió d'Església que porta: és dramàtica. És molt dura, perquè ense­nya una Església que vol man­te­nir afer­ris­sa­da­ment el seu poder, peti qui peti, pesi qui pesi, hagi de matar a qui hagi de matar. Em vaig ado­nar que molta gent no havia aco­llit el mis­satge.»
–Una cosa és l'Església i una altra els cris­ti­ans de base. Dóna una visió anti­cle­ri­cal?
–[V.F.] «Jo també sóc anti­cle­ri­cal, perquè estic en con­tra d'una cle­re­cia que només busca el poder, cons­truir una estruc­tura ali­ada amb els pode­ro­sos d'aquest món. Tots els cris­ti­ans hem de ser anti­cle­ri­cals.»
–[F.M.] «És clar: si hi ha anti­cle­ri­ca­lisme és perquè hi ha hagut cle­ri­ca­lisme. És la reacció a una cosa nega­tiva. Cle­ri­ca­lisme és posar-se en llocs de poder que no cor­res­po­nen.»
–[V.F.] «Quan algú veu un tes­ti­moni d'església autèntica, de capellà com­promès, que estima el poble, humil, sen­zill, tot­hom diu: ‘Si tots fos­sin com aquest, jo hi creu­ria!'»
–[F.M.] «I una situ­ació cle­ri­cal és la Con­ferència Epis­co­pal Espa­nyola: busca el poder i ocupa el lloc que no li cor­res­pon. I això crea anti­cle­ri­ca­lisme.»
[V.F.] «És para­do­xal, però és l'Església mateixa que crea l'anti­cle­ri­ca­lisme.»
– [F.M.] «I lla­vors fan el vic­ti­misme, i diuen que l'Estat no els pot veure i els per­se­gueix.»
– [V.F.] «Que encara avui l'Església depen­gui econòmica­ment de l'Estat és escan­dalós. Lla­vors, amb quina lli­ber­tat poden fer una denúncia profètica? No pot.»
–[F.M.] «I el més dramàtic és que les jerar­quies tenen el con­ven­ci­ment que ho fan bé.»
[V.F.] «Anàs i Caifàs [pre­si­dent del Sanedrí i summe sacer­dot del tem­ple de Jeru­sa­lem en temps de la cru­ci­fixió de Jesús] segur que van actuar de bona fe, con­vençuts que feien el bé.»
–[F.M.] «Jesús mor en nom de Déu. El va con­dem­nar el poder religiós. Reproduïm el mateix, però ara amb més culpa, perquè hi tor­nem.»
–[V.F.] «El Fòrum Alsina va néixer per això, per una altra visió d'església.»
–[F.M.] «Fa deu anys, amb Joan Pau II, l'Església es torna a tan­car, con­tra l'ober­tura que havia repre­sen­tat el Con­cili Vaticà II. Torna a anar enrere, i el Fòrum Alsina neix con­tra aquest retrocés, perquè nosal­tres volíem anar enda­vant.»
–[V.F.] «El Vaticà II ens donava suport i ens va donar força.»
–[F.M.] «La meva vocació és de visió oberta de l'Església, de Vaticà II. No sóc capellà per visió dogmàtica ni de dret canònic, sinó per fide­li­tat a l'Evan­geli, a Jesús.»
–[V.F.] «Aquest teu cas és dife­rent del nos­tre. El meu cas és dife­rent. Els d'aquell temps hi vam entrar en el marc de l'Església ins­ti­tu­ci­o­nal i, gràcies al doc­tor Estela, ja s'albi­rava una Església dife­rent, que el con­cili va con­fir­mar. Ja ens vam recon­ver­tir; per a nosal­tres va ser un procés invers. Vam haver de cons­truir un edi­fici nou. Vam cons­truir un món inte­rior total­ment dife­rent.»
–Tot això va ins­pi­rar el Fòrum Alsina?
–[F.M.] «Tot això va moti­var la gent del Fòrum Alsina, perquè som gent amb espe­rança, per rei­vin­di­car una Església oberta, una Església que faci cos­tat a les per­so­nes que patei­xen aques­tes situ­a­ci­ons de pre­ca­ri­e­tat i mar­gi­nació en temps de crisi.»
–[V.F.] «És una cons­tant en el Fòrum Joan Alsina rei­vin­di­car una Església pobra, dia­lo­gant i en comunió amb els pobres. L'Evan­geli és ple d'exem­ples de suport als pobres, als malalts i als mar­gi­nats. Aquests han de tenir una atenció pre­fe­rent.»
–El Fòrum Alsina va començar fa deu anys. Com ho voleu com­me­mo­rar?
–«El gener del 2010 començarem les acti­vi­tats. En farem cada mes fins al juny: con­ferències, xer­ra­des, tau­les rodo­nes, en la línia que rei­vin­di­quem de l'Església oberta i en comunió amb els des­val­guts. A més, publi­ca­rem un recull de 10 anys del Fòrum. Serà una mena de resum amb objec­tius, fites històriques, docu­ments, experiències viven­ci­als i línies de futur.»
–Ja ho heu expli­cat al bisbe?
–«Vam dema­nar audiència quan vam saber que venia, i ens va rebre ama­ble­ment. Vam anar-hi en Pere Madrenys, en Sendo Danés, en Fèlix Mus­soll i en Vicenç Fiol. Li vam expli­car tot: docu­ments, reac­ci­ons... Vam ser sin­cers i oberts. Ell s'ho apun­tava. El vam con­vi­dar a venir i va dir que no ho con­si­de­rava oportú i que ens aniríem veient. I aquí es va aca­bar l'entre­vista. Li vam lle­gir el docu­ment estel·lar del Fòrum: Per­fils de l'Església que anem cons­truint, pen­jat al web del Fòrum; els hi tenim tots, de pen­jats.»
–Quina és la gènesi del Fòrum Alsina?
–[V.F.] «Neix quan veiem que l'Església va cap al cle­ri­ca­lisme. Nai­xem com una veu crítica en una Església que hau­ria de ser plu­ral.»
–[F.M.] «Vam néixer fa deu anys, el setem­bre del 1999. El deto­nant va ser quan el bisbe va dir que Roma aler­tava, més que pro­hi­bir, de les abso­lu­ci­ons col·lec­ti­ves. I vam reu­nir-nos per fer una carta con­junta al bisbe: El docu­ment dels 65, perquè érem 65 pre­ve­res. Vam anar a veure el bisbe [ales­ho­res era el doc­tor Jaume Cam­pro­don] i vam fer una roda de premsa. I al cap de poc ens vam bate­jar. Podíem haver estat el Grup 65, però vam dir: ‘Per què no por­tem el nom d'un com­pany?' Demanàvem que no es posés obs­ta­cle al sagra­ment del perdó col·lec­tiu.»
–[V.F.] «L'acti­tud evangèlica del perdó col·lec­tiu va començar el 1969-1979 i no s'ha dei­xat de fer mai. La gent ho va agrair per l'alli­be­ra­ment que va sig­ni­fi­car.»
–De fet, cada missa comença amb una petició col·lec­tiva del perdó.
–«Hi cre­iem o no hi cre­iem, que dema­nem perdó i que algú ens per­dona? I, si no, per què hi posa­ven l'acte peni­ten­cial! Al Vaticà insis­tei­xen en les con­fes­si­ons indi­vi­du­als, però la manera més solemne és la col·lec­tiva.»
–En el Fòrum Alsina també hi ha uns quants cape­llans secu­la­rit­zats.
–«Pel Jubi­leu del 2000 vam pen­sar en els cape­llans fora d'exer­cici que pogues­sin entrar a exer­cir nova­ment el minis­teri, casats o no casats. Com que som oberts, els vam con­vi­dar.»
–Quants sou?
–«No és un nom­bre tan­cat. Des­comp­tant els difunts, 96 han sig­nat algun docu­ment del Fòrum Alsina en un moment o un altre. Si més no, aquests noranta-sis s'han sen­tit en comunió amb la línia del Fòrum Joan Alsina. Som un grup de diàleg de debat obert i no exclo­ent que vol tenir una tri­ple dimensió: la fide­li­tat a les comu­ni­tats de base; volem ser fidels a l'espe­rit del Con­cili Vaticà II, no a la lle­tra, que se'n fa mal ús, i volem seguir fidels a l'Evan­geli de Jesu­crist. I això és el que li dol, a la jerar­quia.»
–He sen­tit dir que, per a Roma, Girona neces­sita una atenció espe­cial. Que par­len d'una diòcesi en què hi ha cat­tivi, dolents.
–[V.F.] «Ho diu la jerar­quia. Ens sobta ser tan mal vis­tos pel Vaticà i pels poders fàctics. Què n'esperàvem, del poder? Seria estrany que ens hagués entès. L'intent de retor­nar el capellà a una figura com­pro­mesa amb el poble no s'accepta.»
–[F.M.] «Sem­pre hem d'espe­rar la con­versió. Tre­ba­llem pel diàleg, pel plu­ra­lisme i per la lli­ber­tat d'expressió dins l'Església.»
– I si us toquen el crostó?
–«Estem obli­gats a no callar.»
–[F.M.] «En parau­les del Con­cili Tar­ra­co­nense, l'Església no és monolítica, sinó plu­ri­forme.»
–[V.F.] «I, com a mínim, que se'ns res­pecti.»
–[F.M.] «Com als de l'extrema dreta i a tots els pen­sa­ments inte­gris­tes.»
–[V.F.] «Volem tor­nar als orígens.»
–Vol­dria saber l'opinió del Fòrum Joan Alsina sobre la pro­hi­bició de cons­truir mina­rets a Suïssa, segons han deci­dit en un referèndum...
–[V.F.] «Hem de ser oberts i aco­lli­dors. Si dema­nem que siguin res­pec­tu­o­sos amb nosal­tres, hem de ser con­seqüents. No em faran nosa si per a la seva pregària neces­si­ten mina­rets.»
–[F.M.] «Jo em baso en la lli­ber­tat reli­gi­osa. A més, es dei­xen cons­truir grans espais comer­ci­als amb les seves tor­res, mira a Salt!, i no en dei­xa­rem cons­truir per als espais reli­gi­o­sos? És de sen­tit comú, sem­pre que les nor­mes urbanísti­ques ho per­me­tin.»
–[V.F.] «En un país que pel culte al déu diner s'han fet tots els tem­ples haguts i per haver, i amb tota la sump­tu­o­si­tat i requa­li­fi­cant ter­renys! Home! Que a ger­mans nos­tres que volen prac­ti­car la seva religió se'ls negui el dret a tenir uns tem­ples és el més anti­e­vangèlic que hi pot haver. I dema­nem que se'ns res­pec­tin els nos­tres cam­pa­nars!»
–[F.M.] «I dei­xant-los fer donem exem­ple del que hau­ria de fer també el món musulmà.»
–[V.F.] «Con­ce­bem les reli­gi­ons des d'una òptica oberta i comu­ni­ca­tiva, i con­dem­nen tot inte­grisme.»

Fèlix Mussoll i Segura

El rector de la parròquia de Sant Cugat de Salt, va néixer el 29 de març del 1954 a Canet de Mar, gran pedrera de capellans. Després de la mili i amb l'ofici de delineant, va estudiar al Seminari, però no hi va residir: «Vivíem en comunitat, primer en un pis i després a Casa Carles.» Va ser ordenat capellà per la Mercè, 24 de setembre, del 1983. És delegat de la Pastoral Obrera del Bisbat de Girona.

Vicenç Fiol i Navarra

Aquest antic capellà obrer va néixer el 12 d'agost del 1938 a la Jonquera, un poble atípic en producció capellanesca. El 1949, amb onze anys, va entrar al Seminari. Al mític seminari que va tenir de rector el doctor Damià Estela, tot i que Fiol, en els seus primers, el va dirigir el doctor Iglésias. «Vaig ser ordenat el 16 de juliol, pel Carme, del 1961». És rector d'Albons, Bellcaire, Marenyà, La Tallada i Ullà.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.