Fèlix Mussoll i Vicenç Fiol
CAPELLANS DEL FÒRUM ALSINA
«Els cristians hem de ser anticlericals»
El Fòrum Joan Alsina va néixer el setembre del 1999 per reflexionar. El gener del 2010 començaran els actes commemoratius, amb activitats mensuals fins al juny, per reivindicar una Església oberta, dialogant i amb una atenció preferent als pobres, als malalts i als marginats
Quedem a la parròquia de Sant Pau, del Pla de Palau de Girona, just abans d'una reunió de capellans. No em puc estar de preguntar-los si van conèixer Joan Alsina i si el van tractar.
–Vau conèixer Joan Alsina?
–[V.F.] «A Joan Alsina el vaig conèixer, érem amics. Era més petit, anava un parell de cursos darrere meu. Era sumament afable, molt intel·ligent, un company extraordinari i, a més, amb un sentit de l'humor extraordinari.»
–Com tots els de Castelló d'Empúries.
–«Com tota la gent de Castelló, sí. Posteriorment, quan va entrar a l'OCSHA, el seminari que preparava la gent per anar a Amèrica del Sud, ja el vaig veure molt menys.»
–[F.M.] «Jo no el vaig conèixer, però tinc entès, pels companys de Malgrat, que ell tenia aquesta inquietud de no quedar fix en un lloc, de poder anar a Amèrica.»
–Tenia l'esperit de missioner?
–[V.F.] «Sí. El tenia, aquest esperit missioner, era molt inquiet... Era conscient, responsable preparadíssim.»
–[F.M.] «La seva línia d'obertura després del Concili Vaticà II va ser immediata. A Llatinoamèrica, amb aquella gent, es va encarnar de capellà obrer, amb un gran compromís laboral i sindical.»
–I va provocar el rebuig de la classe conservadora xilena?
–[V.F.] «I de l'Església. Aquí també passava: jo també sóc capellà obrer, era planxista. Va costar molt ser reconeguts i acceptats per la part més conservadora de l'Església.»
–[F.M.] «L'estructura eclesiàstica tendeix al conservadorisme.»
–[V.F.] «En lloc de ser una Església de servei, és de poder, vol conservar el poder. L'assimilació del cristianisme per l'Imperi romà, des de la conversió de l'emperador Constantí, espatlla l'esperit cristià. No s'accepta voler tornar a les arrels.»
–[F.M.] «La institució es reprodueix a si mateixa. Al Seminari tots pensem igual, però molts acaben ocupant el llocs que tenia aquella gent encarcarada i que tots criticàvem i que volíem desterrar. El poder corromp. El poder espiritual permet manipular molt la consciència de les persones.»
–[V.F.] «Qualsevol poder corromp, sempre corromp: des del capellà que vol ser considerat l'important de la tribu.»
–M'ho poseu bé per parlar d'Ágora, d'Alejandro Amenábar, en què els cristians són els dolents de la pel·lícula.
–«Aquest film demostra que el poder corromp.»
–[V.F.] «El que és important de la pel·lícula és la visió d'Església que porta: és dramàtica. És molt dura, perquè ensenya una Església que vol mantenir aferrissadament el seu poder, peti qui peti, pesi qui pesi, hagi de matar a qui hagi de matar. Em vaig adonar que molta gent no havia acollit el missatge.»
–Una cosa és l'Església i una altra els cristians de base. Dóna una visió anticlerical?
–[V.F.] «Jo també sóc anticlerical, perquè estic en contra d'una clerecia que només busca el poder, construir una estructura aliada amb els poderosos d'aquest món. Tots els cristians hem de ser anticlericals.»
–[F.M.] «És clar: si hi ha anticlericalisme és perquè hi ha hagut clericalisme. És la reacció a una cosa negativa. Clericalisme és posar-se en llocs de poder que no corresponen.»
–[V.F.] «Quan algú veu un testimoni d'església autèntica, de capellà compromès, que estima el poble, humil, senzill, tothom diu: ‘Si tots fossin com aquest, jo hi creuria!'»
–[F.M.] «I una situació clerical és la Conferència Episcopal Espanyola: busca el poder i ocupa el lloc que no li correspon. I això crea anticlericalisme.»
–[V.F.] «És paradoxal, però és l'Església mateixa que crea l'anticlericalisme.»
– [F.M.] «I llavors fan el victimisme, i diuen que l'Estat no els pot veure i els persegueix.»
– [V.F.] «Que encara avui l'Església depengui econòmicament de l'Estat és escandalós. Llavors, amb quina llibertat poden fer una denúncia profètica? No pot.»
–[F.M.] «I el més dramàtic és que les jerarquies tenen el convenciment que ho fan bé.»
–[V.F.] «Anàs i Caifàs [president del Sanedrí i summe sacerdot del temple de Jerusalem en temps de la crucifixió de Jesús] segur que van actuar de bona fe, convençuts que feien el bé.»
–[F.M.] «Jesús mor en nom de Déu. El va condemnar el poder religiós. Reproduïm el mateix, però ara amb més culpa, perquè hi tornem.»
–[V.F.] «El Fòrum Alsina va néixer per això, per una altra visió d'església.»
–[F.M.] «Fa deu anys, amb Joan Pau II, l'Església es torna a tancar, contra l'obertura que havia representat el Concili Vaticà II. Torna a anar enrere, i el Fòrum Alsina neix contra aquest retrocés, perquè nosaltres volíem anar endavant.»
–[V.F.] «El Vaticà II ens donava suport i ens va donar força.»
–[F.M.] «La meva vocació és de visió oberta de l'Església, de Vaticà II. No sóc capellà per visió dogmàtica ni de dret canònic, sinó per fidelitat a l'Evangeli, a Jesús.»
–[V.F.] «Aquest teu cas és diferent del nostre. El meu cas és diferent. Els d'aquell temps hi vam entrar en el marc de l'Església institucional i, gràcies al doctor Estela, ja s'albirava una Església diferent, que el concili va confirmar. Ja ens vam reconvertir; per a nosaltres va ser un procés invers. Vam haver de construir un edifici nou. Vam construir un món interior totalment diferent.»
–Tot això va inspirar el Fòrum Alsina?
–[F.M.] «Tot això va motivar la gent del Fòrum Alsina, perquè som gent amb esperança, per reivindicar una Església oberta, una Església que faci costat a les persones que pateixen aquestes situacions de precarietat i marginació en temps de crisi.»
–[V.F.] «És una constant en el Fòrum Joan Alsina reivindicar una Església pobra, dialogant i en comunió amb els pobres. L'Evangeli és ple d'exemples de suport als pobres, als malalts i als marginats. Aquests han de tenir una atenció preferent.»
–El Fòrum Alsina va començar fa deu anys. Com ho voleu commemorar?
–«El gener del 2010 començarem les activitats. En farem cada mes fins al juny: conferències, xerrades, taules rodones, en la línia que reivindiquem de l'Església oberta i en comunió amb els desvalguts. A més, publicarem un recull de 10 anys del Fòrum. Serà una mena de resum amb objectius, fites històriques, documents, experiències vivencials i línies de futur.»
–Ja ho heu explicat al bisbe?
–«Vam demanar audiència quan vam saber que venia, i ens va rebre amablement. Vam anar-hi en Pere Madrenys, en Sendo Danés, en Fèlix Mussoll i en Vicenç Fiol. Li vam explicar tot: documents, reaccions... Vam ser sincers i oberts. Ell s'ho apuntava. El vam convidar a venir i va dir que no ho considerava oportú i que ens aniríem veient. I aquí es va acabar l'entrevista. Li vam llegir el document estel·lar del Fòrum: Perfils de l'Església que anem construint, penjat al web del Fòrum; els hi tenim tots, de penjats.»
–Quina és la gènesi del Fòrum Alsina?
–[V.F.] «Neix quan veiem que l'Església va cap al clericalisme. Naixem com una veu crítica en una Església que hauria de ser plural.»
–[F.M.] «Vam néixer fa deu anys, el setembre del 1999. El detonant va ser quan el bisbe va dir que Roma alertava, més que prohibir, de les absolucions col·lectives. I vam reunir-nos per fer una carta conjunta al bisbe: El document dels 65, perquè érem 65 preveres. Vam anar a veure el bisbe [aleshores era el doctor Jaume Camprodon] i vam fer una roda de premsa. I al cap de poc ens vam batejar. Podíem haver estat el Grup 65, però vam dir: ‘Per què no portem el nom d'un company?' Demanàvem que no es posés obstacle al sagrament del perdó col·lectiu.»
–[V.F.] «L'actitud evangèlica del perdó col·lectiu va començar el 1969-1979 i no s'ha deixat de fer mai. La gent ho va agrair per l'alliberament que va significar.»
–De fet, cada missa comença amb una petició col·lectiva del perdó.
–«Hi creiem o no hi creiem, que demanem perdó i que algú ens perdona? I, si no, per què hi posaven l'acte penitencial! Al Vaticà insisteixen en les confessions individuals, però la manera més solemne és la col·lectiva.»
–En el Fòrum Alsina també hi ha uns quants capellans secularitzats.
–«Pel Jubileu del 2000 vam pensar en els capellans fora d'exercici que poguessin entrar a exercir novament el ministeri, casats o no casats. Com que som oberts, els vam convidar.»
–Quants sou?
–«No és un nombre tancat. Descomptant els difunts, 96 han signat algun document del Fòrum Alsina en un moment o un altre. Si més no, aquests noranta-sis s'han sentit en comunió amb la línia del Fòrum Joan Alsina. Som un grup de diàleg de debat obert i no excloent que vol tenir una triple dimensió: la fidelitat a les comunitats de base; volem ser fidels a l'esperit del Concili Vaticà II, no a la lletra, que se'n fa mal ús, i volem seguir fidels a l'Evangeli de Jesucrist. I això és el que li dol, a la jerarquia.»
–He sentit dir que, per a Roma, Girona necessita una atenció especial. Que parlen d'una diòcesi en què hi ha cattivi, dolents.
–[V.F.] «Ho diu la jerarquia. Ens sobta ser tan mal vistos pel Vaticà i pels poders fàctics. Què n'esperàvem, del poder? Seria estrany que ens hagués entès. L'intent de retornar el capellà a una figura compromesa amb el poble no s'accepta.»
–[F.M.] «Sempre hem d'esperar la conversió. Treballem pel diàleg, pel pluralisme i per la llibertat d'expressió dins l'Església.»
– I si us toquen el crostó?
–«Estem obligats a no callar.»
–[F.M.] «En paraules del Concili Tarraconense, l'Església no és monolítica, sinó pluriforme.»
–[V.F.] «I, com a mínim, que se'ns respecti.»
–[F.M.] «Com als de l'extrema dreta i a tots els pensaments integristes.»
–[V.F.] «Volem tornar als orígens.»
–Voldria saber l'opinió del Fòrum Joan Alsina sobre la prohibició de construir minarets a Suïssa, segons han decidit en un referèndum...
–[V.F.] «Hem de ser oberts i acollidors. Si demanem que siguin respectuosos amb nosaltres, hem de ser conseqüents. No em faran nosa si per a la seva pregària necessiten minarets.»
–[F.M.] «Jo em baso en la llibertat religiosa. A més, es deixen construir grans espais comercials amb les seves torres, mira a Salt!, i no en deixarem construir per als espais religiosos? És de sentit comú, sempre que les normes urbanístiques ho permetin.»
–[V.F.] «En un país que pel culte al déu diner s'han fet tots els temples haguts i per haver, i amb tota la sumptuositat i requalificant terrenys! Home! Que a germans nostres que volen practicar la seva religió se'ls negui el dret a tenir uns temples és el més antievangèlic que hi pot haver. I demanem que se'ns respectin els nostres campanars!»
–[F.M.] «I deixant-los fer donem exemple del que hauria de fer també el món musulmà.»
–[V.F.] «Concebem les religions des d'una òptica oberta i comunicativa, i condemnen tot integrisme.»
Fèlix Mussoll i Segura
El rector de la parròquia de Sant Cugat de Salt, va néixer el 29 de març del 1954 a Canet de Mar, gran pedrera de capellans. Després de la mili i amb l'ofici de delineant, va estudiar al Seminari, però no hi va residir: «Vivíem en comunitat, primer en un pis i després a Casa Carles.» Va ser ordenat capellà per la Mercè, 24 de setembre, del 1983. És delegat de la Pastoral Obrera del Bisbat de Girona.
Vicenç Fiol i Navarra
Aquest antic capellà obrer va néixer el 12 d'agost del 1938 a la Jonquera, un poble atípic en producció capellanesca. El 1949, amb onze anys, va entrar al Seminari. Al mític seminari que va tenir de rector el doctor Damià Estela, tot i que Fiol, en els seus primers, el va dirigir el doctor Iglésias. «Vaig ser ordenat el 16 de juliol, pel Carme, del 1961». És rector d'Albons, Bellcaire, Marenyà, La Tallada i Ullà.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.