Patrimoni
Nou segles de Begudà
L’església de Santa Eulàlia d’aquest poble de Sant Joan les Fonts es va consagrar el 1118
Amb motiu de l’efemèride, l’Ajuntament ha editat un llibret en què es repassa l’evolució del recinte i el paper social que ha jugat
El gener de 1118 es va consagrar l’església de Santa Eulàlia de Begudà, un temple que ha sobreviscut fins als nostres dies i manté, malgrat les reformes de les quals ha estat objecte, l’imponent aspecte dels edificis medievals. Amb motiu de la immediatesa del 900è aniversari de la consagració, l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts ha editat un llibret, escrit per Maria Vidal, en què es repassen els orígens, l’evolució i les característiques arquitectòniques i artístiques de l’església, així com el paper d’element aglutinador que ha tingut al llarg de tots aquests segles. Vidal hi afegeix, a més, el testimoni de gent veterana que rememoren els anys en què el veïnat –com tot el món rural– tenia més vida que en l’actualitat.
Malgrat que la consagració va ser a principis del segle XII, hi ha documents que esmenten Santa Eulàlia molt abans. Una de les primeres referències és de 1034. L’aspecte originari devia diferir força de l’actual. Per exemple, el campanar no era una torre de quatre vents com ara, sinó d’espadanya. D’altra banda, la volta central de la nau de l’edifici romànic es va fer malbé del tot durant els terratrèmols del segle XV. Tant la torre actual com les naus laterals es deuen a unes obres de millora del segle XVI. D’altra banda, al segle XVIII van aixecar una nova capella i, per primer cop, una sagristia. La Guerra Civil de 1936-39 –explica Vidal– va arrasar de nou la volta central, així com els altars Major, de Sant Jaume, de la Puríssima, dels Dolors i del Roser. Acabada la guerra, de seguida van iniciar-se obres de restauració, que es van donar per acabades el 1942. Les més recents s’han fet precisament fa poques setmanes i han consistit en unes millores a la paret i el terra del pòrtic.
En el llibret es posa l’accent en el destacat rol social que havia tingut Santa Eulàlia fins fa poques dècades, com a element aglutinador de la comunitat. Maria Vidal repassa, amb l’ajuda de testimonis, les activitats litúrgiques que s’hi celebraven, així com les celebracions, o fets històrics com l’arribada de l’electricitat al poble, el 1965. Completen el text una selecció fotogràfica i un pròleg de l’alcalde, Joan Espona. De la publicació se n’ha fet una edició limitada de 500 exemplars, que s’han distribuït al municipi.