CALENDARI
Sant Antoni atàvic
Per Sant Antoni, els pobles dels Ports i del Maestrat celebren les santantonàs, unes festes que mantenen vius ritus ancestrals
A Forcall, demà els homes sortiran al bosc a tallar llenya (carrasca i ginebre) per vestir la barraca de sant Antoni. Mentrestant, les dones es reuniran als forns del poble per a elaborar les coquetes de mitja lliura i les rotlletes, uns pastissets farcits de confitura de carbassa que es reparteixen durant la festa. «Enguany hem fet 170 quilos de confitura», explica José Viñals, un dels vuit majorals de Sant Antoni. «La nostra feina és organitzar la festa, anar a buscar el maio i la llenya, preparar els menjars, vigilar que tot estigui a punt...»
Antics elements festius
Els majorals són una de les figures de la Santantonà forcallana, una de les expressions més completes i peculiars de les festes dedicades a sant Antoni que se celebren al nord de la demarcació de Castelló. Les seves arrels es poden resseguir fins a la prehistòria, amb elements que han perviscut i d'altres que s'hi han incorporat fruit de la cristianització: ara la celebració està dedicada a sant Antoni, se surt en processó i es beneeixen els animals.
Però, des de temps atàvics, a la Mediterrània s'han celebrat els solsticis d'hivern i d'estiu amb grans fogueres, com la que s'encendrà el proper dia 15 a Forcall. La foguera crema la barraca, una estructura que es construeix al voltant del maio, «un pi de 14 metres que es posa al centre, amb sis pins més petits pel costat que formen un con». «Després es vesteix amb llenya i s'hi deixen dues portes perquè, un cop encès, tothom pugui passar-hi pel mig», explica Javier Mestre. «Diuen que és com una mena de purificació», afegeix aquest botarga, una altra de les figures d'aquesta festa.
La simulació de lliurar i sembrar la terra, que es porta a terme l'endemà de la crema de la barraca, també té arrels antiquíssimes, lligades als rituals de fecundació de la terra encaminats a obtenir bones collites. En aquesta ocasió, es recullen llepolies, que es reparteixen entre la canalla.
Les botargues, una colla infernal que fa teatre
M.J.R.La Santantonà de Forcall està formada per uns quaranta homes, de catorze a quaranta-cinc anys. El seu paper és fonamental, perquè són els protagonistes de la representació parateatral. Les botargues representen diferents personatges. Dos figuren ser sant Antoni i sant Pau; un altre és el dimoni principal (l'anomenen el Despullat, va davant, porta la corda amb què es lliguen els sants i està acompanyat per cinc o sis botargues més). Una altra botarga és la Temptadora, un home vestit de dona que fa veure que fila i que té com a missió temptar els sants. Els cremallers obren i tanquen la comitiva amb foc i els teeros són els encarregats de portar la tea (teia) encesa i vigilar que no s'apagui el foc.
