Societat

CHEIMA EL JEBARY AMISNAOU

ASSOCIACIÓ JOVENTUT MULTICULTURAL MUSULMANA

“No tenim imams joves que coneguin el carrer”

“Si no volem que se’ns escapin més Younes o Driss hem de donar-los eines per fer-los sentir que són algú i l’educació amb els valors en què creguin”

“Quan em diuen: “Ves-te’n al teu país”, no sé on anar. No som d’aquí ni d’allà”

“Els joves demostrem que som capaços de dir que som musulmans catalans amb origen marroquí sense decebre”

Nois i noies musulmans van agafar el toro per les banyes i van sortir a rebutjar els atemptats dels dies 17 i 18 d’agost. Una de les organitzadores és Cheima El Jebary Amisnaou. Estudia treball social, participa en diferents entitats i és activista en qüestions de gènere. “Ser l’única musulmana amb vel a classe no és un èxit, m’he deixat familiars i amigues pel camí”, es lamenta molt crítica.
A mi el vel m’apodera, perquè tinc una condició que em destaca

Cheima El Jebary (Barcelona, 1995) és coordinadora de seus de l’Associació Joventut Multicultural Musulmana i estudia treball social a la Universitat de Barcelona. Acabava d’arribar de vacances del Marroc el dijous 17, quan 15 persones van morir en atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils.

Com se sent?
Sento molta tristor i ràbia. Encara amb motivació per continuar alçant la veu amb joves musulmans i musulmanes de Catalunya pel que ha passat. Intento ser positiva i em sento molt orgullosa del poble català i dels joves musulmans que dilluns després dels atemptats vam demostrar que estem preparats per afrontar el futur.
Després del 13-N de París vostè ja es va queixar que els musulmans s’haguessin de justificar. I ara els ha tocat a vostès?
Vam sortir milers de musulmans a la plaça Catalunya per reivindicar de nou la separació entre el que és islam i el que no ho és. A condemnar i rebutjar que la violència i l’odi formin part de la nostra societat.
La religió és un problema?
Per a mi, no. Hi ha llibertat de consciència. La filòsofa Martha Nussbaum diu que cadascú cregui el que li doni la gana amb uns valors d’estimar l’altre, fer el bé, voler la pau... Entendre la religió com un problema perquè no hi creus és voler fer invisible els que no són com tu.
I què pensa quan veu els polítics parlant de diversitat?
M’agradaria trobar facilitats perquè com a joves estiguem en partits, per exemple, i hi hagués diversitat. La societat és diversa, però les institucions públiques, no. Com a jove, et diuen: “Has d’anar a la universitat.” I llavors: “Com vas a la universitat amb vel?” Hi ha una idea interioritzada que com que ens mostrem com a dones diverses no podem estar en un espai establert com a monocultural.
Ja que treu el tema: té problemes pel vel?
No. Potser perquè m’ho miro en positiu. I estudio treball social per donar veu a noies que sí que n’han tingut. Hi ha hipocresia institucional i acadèmica: instituts que prohibeixen el vel i fan classes de religió cristiana.
Per Twitter diuen a Miriam Hatibi, la noia que va fer el discurs a la manifestació, que no se la creuran mentre porti vel.
Li diu un home que no té capacitat per donar credibilitat a una dona. És masclisme. No accepta que la dona tingui poder per decidir qui la veu i qui no. Pensar que el vel et debilita és islamofòbia. A mi el vel m’apodera, perquè tinc una condició que em destaca.
Existeix encara un fort ells/nosaltres per diferenciar musulmans de no musulmans. I la qüestió de la integració...
És un discurs imposat. Què s’entén per integració? Si faig un Erasmus a Londres i parlo l’anglès estaré integrada? Si et dius Cheima no pots haver nascut a Sant Pol de Mar? Quan em diuen: ves-te’n al teu país!, no sé on he d’anar. No som d’aquí ni d’allà... A la comunitat musulmana tenen por que ens occidentalitzem... Els joves demostrem que som capaços de dir que som musulmans catalans amb origen marroquí sense decebre.
Què els ha passat, als nois de Ripoll?
Si ho sabés... Inexplicable. Hi ha una exclusió, estigmatització, pobresa, invisibilitat. Si amb 17 anys creus que no et res i algú et ven que seràs recordat... És complicat: a casa ets musulmà i marroquí, al carrer ets musulmà, marroquí i català. Si no volem que se’ns escapin més Younes o Driss hem de donar-los eines per fer-los sentir que són algú i l’educació amb els valors en què creguin. No tenim imams joves, preparats i que coneguin el carrer.
És molt crítica amb l’escola.
T’eduquen per aprovar i no per ser. Tothom ha de poder rebre uns valors segons la seva religió.
Alguna cosa deu millorar...
Hi ha joves a les dues bandes que reconeixen la igualtat. La diferència no ha de ser un obstacle. A la manifestació se m’acostaven dones i m’abraçaven. Vam trencar allò d’ells i nosaltres.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.