Front comú per visibilitzar i castigar l’aporofòbia
Campanya perquè la paraula que significa “odi a la persona que és pobra” s’incorpori al diccionari de la RAE i de l’IEC
El Senat ha instat el govern a tipificar com a delicte d’odi les agressions als sense llar
L’aporofòbia és l’odi a la persona que és pobra. I que l’aporofòbia existeix es pot demostrar perquè, tot i la dificultat per tenir-ne estadístiques, n’hi ha algunes: el 47,1% de les persones sense llar entrevistades per l’Observatori Hatento a tot l’Estat han estat víctimes d’una agressió sexual, física, un robatori o un insult, i en el cas de Barcelona, una enquesta feta per la Fundació Arrels a 348 persones que dormien al carrer, indica que el 37% han patit alguna agressió (el 47% en el cas de les dones).
Constatada la realitat, en les últimes setmanes hi ha hagut iniciatives per fer visible i penalitzar l’aporofòbia: el Senat va aprovar al juliol una moció de Joan Comorera (En Comú Podem) en què insta el govern espanyol a tipificar com a delicte d’odi les agressions cap a les persones sense llar, mentre que un grup de persones que han viscut al carrer i s’apleguen a @Placido_Mo han demanat a l’IEC i a la RAE que incloguin el mot aporofòbia al diccionari.
“Les paraules són importants, perquè és com ens referim a la realitat. Si una cosa no té nom sembla que no existeix. I el rebuig al pobre és una realitat social que causa molt de patiment i atempta contra la dignitat d’unes persones”, argumenta la doctora en filosofia Adela Cortina. Fa vint anys que va crear el terme aporofòbia i acaba de publicar el llibre Aporofòbia, el rebuig al pobre. Un desafiament per a la democràcia (Paidòs). I per què hi ha aquest odi en una societat suposadament avançada? “El nostre cervell és contractual: està disposat a donar si rep –raona Cortina–. I els pobres no sembla que puguin tornar res. En el joc d’intercanvi de favors, diners, llocs de poder, només s’hi deixa entrar els que tenen fitxes i cartes per intercanviar.”
Una de les sensacions que més verbalitzen les persones que viuen o han viscut al ras és la de desprotecció i també la de tenir por. Són temes que surten a les trobades dels dilluns a la tarda dels @Placido_Mo, un grup d’usuaris de la Fundació Arrels que conversen amb els seus més de dos mil seguidors a Twitter. “Molts cops parlem de la violència. Els preocupa. Si no l’han viscut directament, sí que l’han vist al carrer”, afirma Sílvia Torralba, la periodista de l’entitat que dinamitza les sessions d’Els Plácido. Per això va sorgir la idea de fer una campanya i recollir suports per demanar a la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) que inclogui aporofòbia al diccionari. En un parell d’hores 423 persones van usar l’etiqueta #AporofobiaRAE amb més de 800 piulades.
Terme ben format
Tant la RAE com l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) responen que és un terme de formació correcta i es pot utilitzar, però “l’escassa presència en textos fa que de moment no es reculli en els diccionaris normatius”. Com a curiositat, Torralba explica que van fer un experiment per constatar que almóndiga –que sí que és al diccionari– té menys entrades al Google que aporofòbia –que no hi és–. Per això la campanya de @Placido_Mo demana que es faci la petició oficialment omplint aquest formulari .
El Centre d’Acollida Assís, de Barcelona, forma part de la xarxa Hatento i recull pacientment les dades de violència. En l’última dècada més de 600 sense llar han mort al carrer a l’Estat, un 20% d’ells per agressió. “És important que es modifiqui el Codi Penal per evitar que els delictes gairebé quedin impunes”, insisteix el director d’Assís, Jesús Ruiz. Però una altra dada esgarrifosa: el 7% han mort de fred. “És violència estructural –argumenta Ruiz–, perquè segurament es podrien haver evitat si s’hi haguessin posat els recursos necessaris”.
En l’última memòria, la del 2013, el fiscal Aguilar ja precisava que si incloure la “identitat de gènere” com a causa de discriminació i posar “discapacitat” en lloc de “minusvàlid” ha millorat l’àmbit de cobertura, “troba a faltar la referència a l’aporofòbia com a causa de discriminació” en l’article 22.4 del Codi Penal, que agreuja els delictes de discriminació contra minories.
“En David va empentar en Manuel per humiliar-lo”
“En David va donar una forta empenta a en Manuel, i després, amb ànim no només de fer-li mal sinó d’humiliar-lo i denigrar-lo per la seva situació de vulnerabilitat derivada de la seva extrema pobresa i aprofitant la situació de solitud de la víctima, li va donar un cop de puny.” Aquest és part del relat de fets que recull l’escrit d’acusació presentat el juny passat pel fiscal del servei de Delictes d’Odi i Discriminació, Miguel Ángel Aguilar, contra dos homes que en van agredir un altre que dormia en un caixer al carrer Viladomat de Barcelona l’octubre del 2016. Els demana dos anys i tres mesos de presó pel delicte contra la integritat moral i un delicte lleu de lesions. A més, hi afegeix l’agreujant d’abús de superioritat, però no l’agreujant d’aporofòbia, tot i que el relat de fets delictius ho expressa clarament, perquè el Codi Penal encara no ho recull.