“Hem d’interpretar l’islam en el context d’ara i aquí”

Volem que els imams es formin aquí no només perquè parlin català o tinguin coneixement de la realitat catalana, sinó perquè projectin una teologia propera i moderna.

Aquí hi ha religiosos que opten per diverses línies. El problema que tenim és que l’imam a Catalunya a l’hora de predicar no predica des d’una concepció de sentiment de pertinença catalana; per tant, no pot donar resposta als creients des d’aquesta visió. Aquest és el conflicte, sobretot amb les noves generacions. Per poder projectar aquest islam que volen les noves generacions, l’imam ha d’actualitzar la forma d’interpretar els textos sagrats.

Hi ha diverses interpretacions fetes en un context històric determinat, en un context cultural determinat. El que nosaltres no podem acceptar ara i aquí és interpretar o projectar les mateixes interpretacions fora d’aquest context, tant pel que fa a l’educació de les nenes, tot el tema de la poligàmia, l’homosexualitat, el tema del tracte a l’altre, el sentiment de pertinença i la identitat. Què és primer, la identitat musulmana o la catalana? Com es fa la barreja d’una identitat múltiple?... No es pot respondre fora de context.

El tema de Ripoll ens ha de fer reflexionar molt sobre el tema de què vol dir el sentiment de pertinença, què vol dir integració o què vol dir inclusió. Hi ha una situació que es produeix d’entrada de la identitat musulmana que primer hem de debatre dintre de la comunitat musulmana; perquè quan volem integrar un musulmà s’ha de fer en dues direccions: l’hem d’integrar com a persona i l’hem d’integrar com a grup, com a comunitat. Què ha passat a Ripoll? els nens, com molt bé han dit els seus professors, els seus amics... estaven integrats, però ho estaven a nivell individual! L’imam els va entrar per la part grupal, un sentiment de pertinença a un altre grup que no estava integrat en la societat, és el que en àrab es diu umma (una “comunitat dels creients”). Aleshores, quan parlem de la inclusió... una persona està inclosa en la societat però: com a persona o com a umma? El sentiment de pertinença és total o no? Aquest és el tema.

Sovint la societat comet aquest error. Un jove pot haver nascut aquí i parlar català però en el fons se’l considera d’una altra comunitat. És un error i s’ha de treballar amb molta cura. Això és el que ha passat a joves que vivien a Occident i han acabat anant a lluitar a Síria. Com a individus estaven integrats en la societat dels països on vivien però el pensament, el sentiment, era cap a una altra comunitat. No havien vist en la societat on vivien un espai que integrava els musulmans com a comunitat.

Els nens musulmans tenen dret a rebre ensenyança religiosa musulmana a l’escola, de la mateixa manera que la reben els nens catòlics. A Catalunya hi ha 85.000 nens musulmans escolaritzats i cap professor d’islam.

Hem de començar a treballar amb els nens, i per començar els hem d’ensenyar un islam compatible amb els valors del país. I s’ha de fer des de l’escola, amb una pedagogia homologada des de l’ensenyament.