tribunals
sentència
Empadronament retroactiu a Lloret
Un jutjat de Girona reconeix a un veí el dret a ser inclòs en el padró municipal, gairebé vuit anys després d’haver-ho sol·licitat
L’Ajuntament només va tenir en compte que Francesc Badia no era el titular del pis on vivia
Un veí de Lloret de Mar ha vist reconegut el dret a ser empadronat al municipi gairebé vuit anys després d’haver fet la petició i d’haver rebut la negativa del consistori. Francesc Badia constarà com a resident a Lloret del 20 de maig del 2009 al 4 d’abril del 2013, segons un decret del mes de març de l’alcalde de Lloret, Jaume Dulsat (CiU).
Una sentència del jutjat contenciós administratiu número 3 de Girona, del 17 de gener, exposa que l’Ajuntament de Lloret va incomplir el reglament de població i demarcació territorial d’entitats locals perquè no “va comprovar la veracitat de les dades consignades” pel recurrent (Badia). I, segons el text, el consistori no estava facultat per demanar el títol que autoritzava el veí a residir al pis.
En la sentència, la magistrada del jutjat de Girona afirma que l’Ajuntament es va excedir en la interpretació de les dades aportades per Badia, que va anar a l’Oficina d’Informació i Atenció al Ciutadà (OIAC) el 20 de maig del 2009 per tal de ser inscrit en el padró municipal.
Doble periple judicial
El demandant vivia al pis gràcies a un contracte privat subscrit amb la filla, el 2007. Segons aquell contracte a precari, s’hi podia estar quinze anys. Però la filla es va vendre l’immoble a una constructora, i així consta en el registre de la propietat. L’operació de compravenda del pis va provocar un periple judicial paral·lel, que ha anat seguit de l’empadronament retroactiu.
L’acord entre el pare i la filla especificava que era una cessió gratuïta, però que Badia havia de pagar les contribucions, els impostos i totes les despeses derivades. Badia, nascut a Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) el 27 d’agost del 1947, havia de pagar, entre altres despeses, la llum i l’aigua.
Quan va anar a empadronar-se, el veí va aportar el contracte amb la filla pel qual podia residir al pis. “El gestor municipal hauria d’haver estimat la sol·licitud [...]; no podia entrar a valorar si el recurrent tenia o no dret a ocupar l’immoble atès el canvi de titularitat de la finca, ni tampoc podia deduir –encara que la filla no en fos la titular– que el recurrent ja no ocupava l’habitatge. La deducció, com s’ha confirmat posteriorment, va ser del tot desencertada”, exposa la sentència.
El lletrat de Francesc Badia, Martí Benítez, considera que l’Ajuntament es va entestar a fixar-se en qui tenia el títol de propietat i en “la situació jurídica” en lloc de parar atenció a qui l’ocupava i a “la situació fàctica”. “Que el senyor Badia hi vivia s’hauria pogut comprovar amb la policia o amb [agents dels] serveis [municipals].”
Badia va rebre el volant d’empadronament, però al final no va ser inclòs en el padró, tal com queda reflectit en el decret d’alcaldia del 30 de juliol del 2009, firmat per Xavier Crespo (CiU). Entre altres arguments, el consistori al·lega que, l’11 de maig, la filla, Maria Teresa Badia, havia introduït en el registre general de l’Ajuntament una sol·licitud per canviar la titularitat del pis.
L’adreça del DNI
La sentència que obliga el consistori a empadronar el veí exposa que se li va notificar de manera errònia. “La resolució del 30 de juliol del 2009 no va ser notificada de manera legal, ja que no es va intentar notificar al domicili de Lloret assenyalat pel recurrent.” Fonts de l’Ajuntament admeten que la negativa a empadronar-lo es va enviar al domicili de Badia que consta al seu DNI, a Caldes de Montbui (Vallès Oriental). El consistori també va publicar edictes en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) i en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament de Caldes.
Durant el procés, l’1 de març del 2010, el president del bloc de pisos va donar fe que Badia vivia a Lloret des de feia més de tres anys. El president va anar al jutjat a testificar.
Fins a la sentència del contenciós de Girona, el periple judicial de l’empadronament ha estat de gairebé vuit anys. Inicialment, el jutjat havia denegat el recurs de Badia perquè s’havia fet fora de termini. Però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va fer que fos readmès. I la sentència va arribar fa nou mesos.
LES XIFRES
LA FRASE
L’Ajuntament no va comprovar si Badia residia al pis
L’Ajuntament de Lloret ha reconegut que no va comprovar si Francesc Badia vivia al pis de Lloret (al carrer Sant Jordi, 13-15). Fonts del consistori assenyalen que van donar preferència al fet que Badia no era el titular del pis i tampoc tenia l’autorització del titular –una constructora– per viure-hi. En altres immobles ocupats, agents de la policia local es desplacen per comprovar, sobre el terreny, qui hi viu. Per això, l’Ajuntament ha hagut de donar compliment a la sentència del jutjat de Girona.
Inicialment, el consistori havia denegat l’empadronament amb un decret d’alcaldia. L’Ajuntament havia constatat que la finca on vivia Badia era d’una empresa constructora i requeria al veí que presentés l’autorització de la societat per poder-hi viure. L’Ajuntament, que no localitzava Badia, va denegar l’empadronament l’octubre del 2009. L’11 de desembre, el veí va interposar el recurs al jutjat contenciós administratiu.