De l’‘squatter’ a la Copa

La primera vegada que vaig assistir a les Fires de Girona tenia 18 anys. Jo vivia a Barcelona i tenia un company de classe gironí (en Quim) i la seva àvia tenia casa a Girona. Ens va convidar a uns pocs i escollits amics a passar el cap de setmana de Fires. En aquella època es va estrenar Grease, de John Travolta i Olivia Newton-John. Va ser tota una aventura inoblidable.

Més endavant vaig acabar vivint a Girona i les Fires eren una època de l’any molt especial. Cada nit sorties a la Copa per trobar-te els col·legues i fer unes birres, tot escoltant musica. La veritat és que a les barraques se sentien musiques barrejades, a veure qui la posava més alta. També recordo dels primers anys de viure a Girona la sensació de fred a les 4 de la matinada. De fet, els primers dies de Fires encara feia bon temps, però just a mitja setmana començava a fer un fred glaçat que et deixava els peus congelats. Recordo que fèiem foc a dins d’uns bidons metàl·lics i la gent s’hi reunia al voltant, fins que la policia municipal venia i ens desallotjava quan es començava a fer de dia…

A mitjan dècada dels vuitanta el jovent de Girona vam ocupar una casa al Barri Vell i vam muntar un squatter. La raó era que si no tenies calés t’avorries i d’aquesta manera vam solucionar el problema. Allà dins es va barrejar tot tipus de gent i vam aconseguir fer un munt d’activitats: concerts, exposicions, una revista, un bar, xerrades, un menjador econòmic, etc. Va ser en aquell temps que ens vam conèixer els membres de Sopa de Cabra i aviat vam començar a assajar. Poc després, teníem la sort d’actuar a l’envelat de Fires i la gent de l’squatter va decorar el recinte. Per a nosaltres va ser un punt de partida i l’any següent vam demanar de portar una de les barraques per poder subvencionar-nos la gravació d’una maqueta, que va ser la que ens va donar a conèixer per totes les comarques de Girona i Catalunya. Les Fires de Girona van ser molt importants per a nosaltres i al llarg de la nostra carrera hem tocat diversos anys i amb molt d’èxit. Fins i tot un any vam ser els pregoners de les Fires, i vam tocar L’Empordà al balcó de l’Ajuntament, quan en Nadal era alcalde. Amb ell ens les havíem tingut en l’època de l’squatter.

Recordo l’olor de les castanyes i moniatos, els pinxos i els crits dels nens a les atraccions de la Devesa. La fira agrícola i el mercat de bestiar que es feia a la Copa. El mercat de llibres vells i les parades a la Rambla. Recordo les noies amb qui intentaves lligar amb unes quantes cerveses de més i la sensació que durant els dies de les Fires tenies total llibertat de moviments.