Un “talp” a Fonollosa

Fono­llosa va ser un dels nuclis més petits de Cata­lu­nya on la Guàrdia Civil va entrar per la força al col·legi elec­to­ral l’1 d’octu­bre i aquell dia l’àudio en què l’alcalde rela­tava mig plo­rant com la poli­cia havia arra­sat l’ajun­ta­ment va córrer com la pólvora. Un mes després, els veïns d’aquest petit poble del Bages con­ti­nuen man­te­nint la teo­ria que si la poli­cia espa­nyola va acon­se­guir endur-se l’urna que havien ama­gat és perquè hi havia una agent infil­trada, un “talp”, que es va bar­re­jar entre els votants i quan van arri­bar la setan­tena de poli­cies espa­nyols al poble els va indi­car el lloc exacte on era. El veïnat intenta recu­pe­rar-se ara de la por i la ràbia ini­ci­als que va pro­vo­car la irrupció de la poli­cia, que va cau­sar ferits i va fer des­tros­ses a l’ajun­ta­ment per impe­dir que es votés.

La brama del “talp” va començar el mateix 1 d’octu­bre. L’arri­bada de la Guàrdia Civil va aga­far des­pre­vin­guts els veïns, que si bé van saber que la poli­cia anava cap allà, no espe­ra­ven ni que hi arri­bes­sin tants agents ni que entres­sin amb la con­tundència amb què ho van fer. I és que Fono­llosa és un nucli petit de 250 habi­tants –tot i que el muni­cipi en té 1.400– i no està situat en un lloc de pas. Ara, però, els tes­ti­mo­nis coin­ci­dei­xen que van triar Fono­llosa perquè és el poble de David Bon­vehí, número dos del PDe­CAT i dipu­tat al Par­la­ment. Els veïns van resis­tir a la poli­cia posant bales de palla als acces­sos de la població, que­dant-se asse­guts a terra davant la porta del col·legi elec­to­ral i ama­gant l’urna.

Mal­grat els intents per pro­te­gir els vots, però, la poli­cia es va aca­bar endu­ent el cen­te­nar de vots que s’havien dipo­si­tat a l’urna fins aquell moment. La Marta, de 35 anys i veïna de Fono­llosa, era mem­bre de la mesa elec­to­ral. “En veure que arri­ba­ven, vam deci­dir molt ràpid que calia ama­gar l’urna, vam sor­tir per la porta prin­ci­pal de l’ajun­ta­ment perquè no teníem alter­na­tiva, vam tapar l’urna amb una jaqueta i la vam dur al marge d’un camp que hi ha dar­rere i la vam ama­gar amb unes her­bes”, relata. Recorda que es van plan­te­jar endur-se-la més lluny, però no hi havia temps. “Tam­poc vam ima­gi­nar que ningú ens estigués espi­ant”, afirma. Parla d’un “talp”. En con­cret, la Marta asse­gura que quan van arri­bar els poli­cies una noia els va indi­car on estava ama­gada l’urna i que aquesta mateixa per­sona havia estat vol­tant pel col·legi elec­to­ral i fins i tot havia votat. “Li vaig pre­gun­tar si estava con­tenta amb el que havia fet, i em va res­pon­dre: “Sí, mucho.” Després va dir a la Guàrdia Civil que mar­xava amb ells perquè “tenia por”, hi afe­geix. L’alcalde, Eloi Hernàndez, con­firma la història del “talp” i asse­gura que amb aquest terme s’hi refe­reix la gent del poble. El bat­lle lamenta que els guàrdies civils van con­ti­nuar car­re­gant con­tra la gent quan ja sabien on era l’urna i ja l’havien tro­bat i se l’havien empor­tat.

En aques­tes càrre­gues van resul­tar feri­des qua­tre per­so­nes, que han pre­sen­tat una denúncia con­junta. La Mag­da­lena, de 70 anys, n’és una. La poli­cia li va tren­car un braç en fer-la caure a terra. “Volia votar i estava asse­guda en una cadira, em van dir que m’aixequés, vaig pre­gun­tar per què i em van tirar a terra”, relata. Tot just li aca­ben de treure el guix i està encara molt ado­lo­rida, explica. Diu que li queda molta ràbia i odi. “No vol­dria sen­tir això però ho sento”, diu. A en Joan li van retòrcer un canell i va reque­rir assistència al CAP. “Estava asse­gut com la majo­ria del poble fent resistència pas­siva i la Guàrdia Civil em va aga­far com un sac de pata­tes. Devien con­si­de­rar que havia fet més resistència del compte perquè em van aga­far entre qua­tre i em van retòrcer el canell. Em van fer mal”, recorda. Ara asse­gura que es troba bé tant física­ment com anímica­ment però afirma: “Amb aquesta gent no vull tenir-hi trac­tes, no els vull veure més, no els estimo i per defecte també penso el mateix del govern espa­nyol.” De fet, l’Ajun­ta­ment ha decla­rat per­so­nes no gra­tes la Guàrdia Civil, el govern espa­nyol i el rei per pro­tes­tar con­tra la repressió que van patir. La Maria Àngels, que ho va viure tot des d’un balcó perquè estava molt impac­tada, con­si­dera “indig­nant” el que van fer a Fono­llosa.

Diver­sos ferits van par­lar pocs dies després amb un mem­bre de Human Rights Watch, que ha aca­bat con­clo­ent que la poli­cia va fer un ús exces­siu de la força. En Xavier és un dels veïns que van par­lar amb l’ONG. Explica: “Només havien pas­sat dos dies, estava molt afec­tat i em vaig posar a plo­rar. Els cops m’eren igual. Però el sen­ti­ment d’impotència de veure el meu amic emma­ni­llat...” Aquest amic és l’Aleix, de 30 anys, que va inten­tar aju­dar en Xavier quan estava a terra amb qua­tre o cinc guàrdies civils a sobre. Va aca­bar retin­gut a terra i amb les mani­lles posa­des. “Ja tenim el pri­mer detin­gut”, diu que van dir els poli­cies. “Lla­vors estava tran­quil, però l’endemà quan veia els vídeos del que havia pas­sat a tot arreu sí que em posava nerviós. En aquell moment no n’era cons­ci­ent del tot”, hi afe­geix.

En Joan no va resul­tat ferit però la poli­cia gai­rebé el va fer caure quan aca­bava de tan­car el col·legi amb clau jun­ta­ment amb un altre veí. “Només de girar-me, men­tre m’estava posant un cigarro a la boca, em van aga­far pel cla­tell i em van enviar uns metres enllà. Va anar d’un pèl que no caigués. No ho havia vist en la meva vida. Ningú m’havia posat les mans a sobre, ni el meu pare, i d’això me’n recor­daré tota la vida.” A la plaça on va pas­sar tot, l’Aleix i en Joan ara ho recor­den tot enmig de ria­lles. És la manera que han tro­bat per girar full, diuen. A en Joan, però, men­tre explica la neces­si­tat de fer-ne broma, encara se li humi­te­gen els ulls i deixa molt clar un desig que com­par­teix amb els seus veïns: “Que no tor­nin.”