Un “talp” a Fonollosa

Fonollosa va ser un dels nuclis més petits de Catalunya on la Guàrdia Civil va entrar per la força al col·legi electoral l’1 d’octubre i aquell dia l’àudio en què l’alcalde relatava mig plorant com la policia havia arrasat l’ajuntament va córrer com la pólvora. Un mes després, els veïns d’aquest petit poble del Bages continuen mantenint la teoria que si la policia espanyola va aconseguir endur-se l’urna que havien amagat és perquè hi havia una agent infiltrada, un “talp”, que es va barrejar entre els votants i quan van arribar la setantena de policies espanyols al poble els va indicar el lloc exacte on era. El veïnat intenta recuperar-se ara de la por i la ràbia inicials que va provocar la irrupció de la policia, que va causar ferits i va fer destrosses a l’ajuntament per impedir que es votés.

La brama del “talp” va començar el mateix 1 d’octubre. L’arribada de la Guàrdia Civil va agafar desprevinguts els veïns, que si bé van saber que la policia anava cap allà, no esperaven ni que hi arribessin tants agents ni que entressin amb la contundència amb què ho van fer. I és que Fonollosa és un nucli petit de 250 habitants –tot i que el municipi en té 1.400– i no està situat en un lloc de pas. Ara, però, els testimonis coincideixen que van triar Fonollosa perquè és el poble de David Bonvehí, número dos del PDeCAT i diputat al Parlament. Els veïns van resistir a la policia posant bales de palla als accessos de la població, quedant-se asseguts a terra davant la porta del col·legi electoral i amagant l’urna.

Malgrat els intents per protegir els vots, però, la policia es va acabar enduent el centenar de vots que s’havien dipositat a l’urna fins aquell moment. La Marta, de 35 anys i veïna de Fonollosa, era membre de la mesa electoral. “En veure que arribaven, vam decidir molt ràpid que calia amagar l’urna, vam sortir per la porta principal de l’ajuntament perquè no teníem alternativa, vam tapar l’urna amb una jaqueta i la vam dur al marge d’un camp que hi ha darrere i la vam amagar amb unes herbes”, relata. Recorda que es van plantejar endur-se-la més lluny, però no hi havia temps. “Tampoc vam imaginar que ningú ens estigués espiant”, afirma. Parla d’un “talp”. En concret, la Marta assegura que quan van arribar els policies una noia els va indicar on estava amagada l’urna i que aquesta mateixa persona havia estat voltant pel col·legi electoral i fins i tot havia votat. “Li vaig preguntar si estava contenta amb el que havia fet, i em va respondre: “Sí, mucho.” Després va dir a la Guàrdia Civil que marxava amb ells perquè “tenia por”, hi afegeix. L’alcalde, Eloi Hernàndez, confirma la història del “talp” i assegura que amb aquest terme s’hi refereix la gent del poble. El batlle lamenta que els guàrdies civils van continuar carregant contra la gent quan ja sabien on era l’urna i ja l’havien trobat i se l’havien emportat.

En aquestes càrregues van resultar ferides quatre persones, que han presentat una denúncia conjunta. La Magdalena, de 70 anys, n’és una. La policia li va trencar un braç en fer-la caure a terra. “Volia votar i estava asseguda en una cadira, em van dir que m’aixequés, vaig preguntar per què i em van tirar a terra”, relata. Tot just li acaben de treure el guix i està encara molt adolorida, explica. Diu que li queda molta ràbia i odi. “No voldria sentir això però ho sento”, diu. A en Joan li van retòrcer un canell i va requerir assistència al CAP. “Estava assegut com la majoria del poble fent resistència passiva i la Guàrdia Civil em va agafar com un sac de patates. Devien considerar que havia fet més resistència del compte perquè em van agafar entre quatre i em van retòrcer el canell. Em van fer mal”, recorda. Ara assegura que es troba bé tant físicament com anímicament però afirma: “Amb aquesta gent no vull tenir-hi tractes, no els vull veure més, no els estimo i per defecte també penso el mateix del govern espanyol.” De fet, l’Ajuntament ha declarat persones no grates la Guàrdia Civil, el govern espanyol i el rei per protestar contra la repressió que van patir. La Maria Àngels, que ho va viure tot des d’un balcó perquè estava molt impactada, considera “indignant” el que van fer a Fonollosa.

Diversos ferits van parlar pocs dies després amb un membre de Human Rights Watch, que ha acabat concloent que la policia va fer un ús excessiu de la força. En Xavier és un dels veïns que van parlar amb l’ONG. Explica: “Només havien passat dos dies, estava molt afectat i em vaig posar a plorar. Els cops m’eren igual. Però el sentiment d’impotència de veure el meu amic emmanillat...” Aquest amic és l’Aleix, de 30 anys, que va intentar ajudar en Xavier quan estava a terra amb quatre o cinc guàrdies civils a sobre. Va acabar retingut a terra i amb les manilles posades. “Ja tenim el primer detingut”, diu que van dir els policies. “Llavors estava tranquil, però l’endemà quan veia els vídeos del que havia passat a tot arreu sí que em posava nerviós. En aquell moment no n’era conscient del tot”, hi afegeix.

En Joan no va resultat ferit però la policia gairebé el va fer caure quan acabava de tancar el col·legi amb clau juntament amb un altre veí. “Només de girar-me, mentre m’estava posant un cigarro a la boca, em van agafar pel clatell i em van enviar uns metres enllà. Va anar d’un pèl que no caigués. No ho havia vist en la meva vida. Ningú m’havia posat les mans a sobre, ni el meu pare, i d’això me’n recordaré tota la vida.” A la plaça on va passar tot, l’Aleix i en Joan ara ho recorden tot enmig de rialles. És la manera que han trobat per girar full, diuen. A en Joan, però, mentre explica la necessitat de fer-ne broma, encara se li humitegen els ulls i deixa molt clar un desig que comparteix amb els seus veïns: “Que no tornin.”