Música per als presos

Era a casa. Ja feia uns dies que havien empresonat els Jordis i cada cop sentia més impotència. I “ràbia”. Estava enfadada. Molt. Però va saber canalitzar aquesta ira cap “a la injustícia que representa tenir presos polítics” en una iniciativa alegra i pacífica, de les que darrerament han caracteritzat el poble català: va buscar la flauta travessera, que feia anys que tenia oblidada en un calaix, li va treure la pols i va baixar al carrer. Se’n va anar fins a l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages i es va posar a tocar El cant dels ocells. Allà. Amb els seus dos fills petits. Al mig de la plaça, acompanyada d’un cartell que demanava la llibertat dels Jordis. Era l’1 de novembre. L’endemà, la bossa de presos polítics va agafar pes amb l’engarjolament de mig govern català i a la plaça ja no només hi va ser ella, sinó un grup que cada cop s’ha fet més gran i que, amb els seus instruments, no ha fallat cap vespre a la cita. Un fagot, un piano, violins, violoncels, flautes i guitarres han interpretat des d’aleshores la cançó que va servir a Pau Casals per acompanyar el seu profund discurs a les Nacions Unides el 1971, tot un cant a la pau i a la llibertat.

Ella és l’Anna Ortega. La seva vida no gira entorn de la música –de fet, és administrativa– i fa uns anys tampoc estava massa vinculada amb el procés. Però, com diu, l’actuació del govern espanyol –sobretot arran de l’1-O– l’ha fet “radicalitzar”. Ara ja és “militant”. I de les convençudes. Per ganes, agafaria un barrot. Però sap que quan això passi el procés cap a la independència “s’haurà acabat del tot”. És precisament d’aquests pensaments que va sorgir la iniciativa, que s’està estenent arreu del país. Igualada, Manresa, Olesa de Montserrat, els Hostalets de Balenyà, Vilafranca del Penedès, Artés, Collbató, el barri de Sants, Palma i fins i tot Leuven (Bèlgica), entre molts d’altres. Cada dia són més els pobles que segueixen l’Anna i que congreguen músics professionals i aficionats de totes les edats per tocar, plegats, El cant dels ocells.

La popularització del que s’ha batejat com a Música per la llibertat ha estat buscada des del primer dia: “Volem arribar a tots els pobles de Catalunya.” Per això, de seguida es va crear un grup de Facebook (que supera els 3.000 seguidors) i un compte de Twitter que ja en té més de 600. Ha estat a través de les xarxes que el projecte s’ha escampat. Ja es comptabilitzen més de 25 pobles i n’hi ha 11 més que arrencaran aquesta setmana. L’essència del projecte l’explica molt bé un altre dels participants que fa dies que toca a Manresa, Jordi Peiró: “És com resar o posar una espelma; ho fas per tu, però esperes que ajudi als altres”. I també Montse Corrons, que quan ho va veure a les xarxes, va pensar: “Qualsevol dia agafaré la flauta i hi aniré.” I ho va fer. Els músics asseguren que tocaran “fins que surtin els presos polítics”. Saben que el camí serà llarg. I això, reconeix Ortega, els fa por i els entristeix. Però no defalliran. Estan “mentalitzats”. Volen que els Jordis sàpiguen que toquen per a ells i per als consellers empresonats. Els volen fer arribar la seva música. El seu escalf. A més, ja s’estan coordinant per preparar una acció a Brussel·les. Ortega hi anirà. En família i en autocaravana: “Tocaré a cada lloc on ens parem a menjar o a dormir; he imprès fulls en anglès i en francès i a tothom que em trobi explicaré que a Catalunya tenim presos polítics, que estan entre reixes per les seves idees i sense cap judici, i que ens han d’ajudar.” No vol ser l’única. I anima a tothom que hi vagi amb vehicles propis per seguir-la.