Societat
Guàrdies civils al bosc d’en Xicu
Xicu Cabanyes ha fet uns tricornis eròtics per a la mostra itinerant ‘Mujer y Guardia Civil’ i ahir els van anar a recollir al bosc de Can Ginebreda
Al bosc d’escultures eròtiques de Can Ginebreda hi ha estelades i cartells que reclamen la llibertat dels presos polítics catalans, i el seu creador, en Xicu Cabanyes, és un independentista irreductible, col·laborador de l’ANC. Fins i tot és coautor d’un himne a la República Catalana. Per això, quan et diuen que hi ha la Guàrdia Civil al bosc de Can Ginebreda, el primer que penses –tal com estan les coses– és que t’hi trobaràs en Xicu emmanillat. Ahir hi era, la Benemérita, però fora de servei i per una raó que no hauríeu sospitat mai: recollir unes petites escultures en forma de tricorni eròtic. Les peces eren un encàrrec que li havien fet, a títol particular, tres dones vinculades al cos armat per incorporar-les a l’exposició itinerant Mujer y Guardia Civil. En la seva versió, en Xicu manté la forma característica del barret, però de la part posterior hi ha fet néixer uns pits, al davant hi ha afegit uns llavis gruixuts i als laterals, una cama i un braç que rodegen el centre del tricorni. Un està pintat de negre i vermell i l’altre, de vermell i prou.
Carmen (caporal primera destinada, en serveis especials, a La Granja de San Ildefonso i que va ser la primera dona guàrdia civil de la caserna de Calella), Pilar (exagent) i Montserrat, una amiga d’elles, estaven molt contentes amb l’obra de Cabanyes. Fa dos anys –expliquen– van visitar el bosc i els va agradar molt. També van conèixer l’artista i li van comentar la possibilitat que els fes una peça per a la seva exposició. “No vam concretar res, em pensava que era una broma, però al cap d’un temps m’ho van tornar a demanar i vaig dir que sí”, diu Cabanyes. “És l’encàrrec més singular que m’han fet mai”, admet, entre les rialles de les clientes. Per fer el motlle dels seus tricornis en va necessitar un de veritat. Com que no va gosar presentar-se a una casa cuartel i dir “Bon dia, em podrien donar un tricorni?”, en va comprar una imitació en una botiga de disfresses. Les peces ara formaran part d’una exposició que ressegueix l’evolució del paper de la dona a la Benemérita (les primeres dones van entrar-hi el 1988) amb una mostra de vestits i complements de l’uniforme, entre altres elements. “Ara el masclisme és inexistent”, assegura Carmen, quan li faig notar l’impacte que poden tenir els tricornis d’en Xicu a l’exposició. A l’artista li pregunto si no el preocupa què diran els seus companys independentistes. “Que diguin el que vulguin, jo soc lliure”, respon. Però hi afegeix: “La veritat és que si l’encàrrec me l’haguessin fet després de l’1 d’octubre segurament no l’hauria pas acceptat.”