«Ascó, Catalunya diu que no»
Milers de persones es manifesten a Ascó contra el cementiri i el govern del Consell Comarcal de la Ribera es tanca per rebutjar l'MTC
-
Els manifestants passant per davant dels cartells de suport a la instal·lació que es van penjar durant la matinada. TJERK VAN DER MEULEN. -
Els representants polítics presents a l'acte . TJERK VAN DER MEULEN. -
Un nen amb un cartell a l'esquena mostrant el seu rebuig a la instal·lació. TJERK VAN DER MEULEN. -
Un grup de joves mostrant una fotografia de l'alcalde i amb els noms dels regidors que integren el govern. TJERK VAN DER MEULEN.
Ascó va ser l'escenari i alhora testimoni del primer gran acte de protesta i rebuig contra la intenció del seu mateix ajuntament de presentar candidatura a tenir el cementiri que emmagatzemarà els residus nuclears de tot l'Estat. Gent majoritàriament de la Ribera d'Ebre, però també de tots els racons de les Terres de l'Ebre i de la resta de la demarcació de Tarragona, es van fer seves les nombroses proclames espontànies que anaven sorgint i que, de retruc, atorgaven color a un matí força gris. La cita era a les 11, al casal municipal de la vila, però la manifestació no es va posar en marxa fins al cap d'un quart d'hora llarg. Es va acordar que hi hauria dues capçaleres: una de liderada per asconencs i asconenques, i una altra amb polítics, majoritàriament d'Esquerra Republicana, el partit que es va deixar veure més ahir a Ascó i que més clarament havia transmès la seva posició. Al marge del seu president, Joan Puigcercós, hi havia molts càrrecs republicans ebrencs i d'altres de la resta de la demarcació. Juntament amb tot el desplegament republicà, la presència del líder d'ICV, Joan Herrera, va deixar en evidència l'abandonament dels alts càrrecs del PSC, el partit del president Montilla, envers el territori. Tampoc cap alt càrrec de CiU no va aparèixer per Ascó, l'endemà que la federació fes públic que suspendria de militància l'alcalde i els quatre edils si s'acceptava la proposta del cementiri.
Puigcercós va insistir en el seu missatge de solidaritat amb les comarques de l'Ebre: «Qui es pensi que això és només una reivindicació de les Terres de l'Ebre, s'equivoca, perquè és un problema de tot Catalunya i hem d'estar sensibilitzats.» Com a president d'un dels partits que manen a la Generalitat, va assegurar: «Exigirem al govern que aquest cementiri no vingui a Catalunya, i hem de posar-hi tots els impediments.» Puigcercós es va comprometre a fer la pregunta al president Montilla en la sessió parlamentària de dimecres.
Per la seva banda, el secretari general d'ICV, Joan Herrera, va denunciar l'ambigüitat de Montilla, i li va demanar que «no miri cap a una altra banda mentre el cementiri nuclear pot anar a Ascó». El líder ecosocialista va reiterar que «els cementiris no són el futur», i que el govern de la Generalitat ha de fer tots els possibles» per evitar que l'MTC es faci a la Ribera d'Ebre.
Cap a l'ajuntament
L'estretor d'alguns carrers del municipi va provocar que l'efecte dels crits enfervorits es multipliqués. A dalt, en finestres i balcons, els veïns que havien decidit no afegir-se a la reivindicació observaven astorats l'èxit de la convocatòria de la Coordinadora Anticementiri Nuclear. La riuada de contraris a les intencions de l'alcalde s'anava acostant a la plaça de l'Església, on havien de tenir lloc els parlaments.
«Som aquí per fer pressió, perquè cinc persones no poden decidir el futur del territori», denunciava un dels membres de la coordinadora, Josep Maria Sáez, en relació amb l'alcalde, Rafael Vidal, i els quatre regidors del seu grup –CiU–, i hi afegia que «la zona on hi ha un cementiri nuclear s'acaba militaritzant». L'escriptor Santiago Vilanova, conegut per la seva lluita contra les nuclears, també va intervenir en l'acte, i va acusar el consistori de ser «una agència d'Endesa i d'Iberdrola» i es va preguntar com és possible que es deixi la gran decisió a les mans de nou regidors d'un poble de 1.600 habitants. Vilanova va equiparar la gravetat de la instal·lació del cementiri amb «la dels papers de Salamanca o la de l'Estatut». El portaveu de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya, Sergi Saladié, va remarcar que «la manifestació no és contra el poble, sinó contra l'alcalde i l'AMAC», i una veïna es va mostrar esperançada que Vidal –l'alcalde– prengui nota de la solidaritat territorial i digui «no» al cementiri.
CiU els expedientarà
Després que el secretari general de CDC, Felip Puig, advertís a l'alcalde i els regidors que els suspendria de militància si donaven llum verd al magatzem nuclear, ahir el secretari d'acció electoral de CiU, David Madí, va destacar a Catalunya Informació que els expedientaran si voten a favor de la candidatura. Madí va indicar que saben que al poble «poden tenir cert interès» econòmic a acollir-lo.
Saura reclama a Montilla que es pronunciï
agènciesEl president d'ICV i conseller de Relacions Institucionals i Interior, Joan Saura, va reclamar ahir al president català, José Montilla, una «manifestació claríssima» contra la instal·lació d'un magatzem de residus nuclears a Catalunya. En declaracions a la premsa, Saura, que va remarcar que ahir parlava com a president d'ICV i no com a conseller, va dir que considera necessari que el govern català es pronunciï sobre un tema «greu tan important» com la ubicació d'un cementiri nuclear. I que ho faci de manera unitària.
Per aquest motiu, va demanar al president, José Montilla, que de moment no ha fet encara cap declaració oficial respecte a aquest tema, que «en les pròximes hores hi hagi una manifestació claríssima del govern català de rebuig» a la instal·lació d'un cementiri nuclear a Catalunya. El mateix va dir també ahir, des d'Ascó mateix, Joan Puigcercós, d'ERC.
El líder de la formació ecosocialista es va dirigir també directament a l'Ajuntament d'Ascó –el govern del qual està format per cinc membres de CiU i un del PSC– i especialment al seu alcalde, el convergent Rafel Vidal, i el va instar a no tirar endavant cap sol·licitud perquè la població de la Ribera d'Ebre sigui la seu de les instal·lacions del magatzem de residus nuclears. Segons Joan Saura, la formació que presideix va acordar ahir, en la seva conferència nacional d'estratègia política, expressar el seu «rebuig unànime» a la possibilitat que Catalunya sigui la seu del cementiri nuclear.
«Catalunya és la zona de l'Estat espanyol més nuclearitzada i ara el que no pot ser és que, a més, tinguem la instal·lació del magatzem», concloïa.
Nova protesta demà durant el ple
Durant la manifestació d'ahir es va anunciar un nou acte de protesta, que tindrà lloc demà al matí a Ascó durant el ple extraordinari convocat per l'Ajuntament, a partir de les onze. Es tracta de simular un enterrament, i per això s'ha demanat a la gent que hi participi que vagin vestits de negre, amb flors i corones, com si fos una marxa fúnebre.
Cartells i pancartes també a favor de l'MTC
Durant la matinada de diumenge, un grup de veïns d'Ascó vinculats als dos partits del govern municipal van penjar pancartes i banderoles pels carrers del municipi amb l'eslògan «Sí a l'MTC». Aquests veïns van rebre el suport d'algun empleat municipal, ja que van utilitzar màquines elevadores per col·locar els cartells a força altura.
Un municipi de Segovia farà un referèndum
L'Ajuntament de Campo de San Pedro, a Segovia, ha convocat per demà un referèndum en el qual consultarà als 380 veïns la proposta de candidatura per acollir el cementiri nuclear. El seu alcalde ha assegurat que l'opinió del veïnat serà vinculant i que, després de conèixer el resultat de la votació, convocarà un ple extraordinari per prendre una decisió.
