La solidaritat de la gent del carrer

L’informe d’Amnistia Internacional 2016/2017 assenyala que “el 2016 va ser un any en què la idea de dignitat i igualtat humanes, el mateix concepte de família humana, va ser objecte d’una intensa agressió en forma de discursos de culpa, por i recerca de caps de turc, programats pels que aspiraven a prendre el poder o a aferrar-s’hi a qualsevol preu”. El 2017 no ha estat millor i el tema dels refugiats n’ha estat un exemple.

A finals de desembre del 2016, 358.000 refugiats i migrants havien aconseguit arribar a Europa. La ruta del Mediterrani va augmentar lleugerament mentre que la de les illes gregues va caure en picat, pels acords entre Turquia i la UE. Es calcula que unes 5.000 persones van morir ofegades. Es van donar uns 6.000 milions d’euros a Turquia per fer de tap i acceptar les devolucions de Grècia.

Era una primera línia de defensa. La segona va ser el tancament de la ruta dels Balcans. La insolidaritat amb els refugiats i entre estats membres de la UE ha caracteritzat les polítiques europees, que tan sols han fet plans comuns per frenar les arribades. Les polítiques de reubicació han estat un fracàs.

L’afany per externalitzar la gestió europea de la migració ha estat acompanyat de mesures per restringir l’accés a l’asil i els beneficis associats. En aquest sentit van destacar els abans generosos països nòrdics, aprovant reformes regressives. Els esforços d’Alemanya per acollir un milió de persones i tramitar les sol·licituds d’ajuda van ser de les poques respostes governamentals positives a la “crisi dels refugiats”.

En general, han estat els ciutadans els que han demostrat la solidaritat que no han tingut els seus dirigents. En nombrosos centres d’acollida de tot Europa, desenes de milers de persones han demostrat una i altra vegada que el debat, cada vegada més tòxic, sobre la immigració tenia una altra cara, donant la benvinguda i oferint suport a les persones refugiades i migrants.