“La durabilitat i el clima donen qualitat a la ponsètia d’aquí”

Bé, però ha costat més que l’any passat i s’ha notat el mercat més aturat. Esperem que els darrers dies es pugui acabar de vendre tot.

Normalment la planta de qualitat els darrers dies abans de Nadal té bona sortida, pels qui fan les compres a darrera hora.

Crec que no perquè s’ha convertit en un producte que identifica molt bé què és el Nadal i és molt fàcil de transportar a casa. No estem parlant de portar un arbre, tot i que aquest està fent una repuntada i la gent torna a comprar arbre.

Sembla que és el que hauria de ser. Millor natural.

És originària de Mèxic. Tot es va iniciar als Estats Units en el moment que un senyor la va importar de Mèxic, i a partir d’aquí es va globalitzar. És una planta que és difícil que passi de moda perquè s’ha fet un nom i s’identifica el vermell amb el Nadal. Pot estar a dins de casa, mentre que el ciclamen no aguanta tant a l’interior.

La ponsètia no és una planta de temporada. És un arbust que podem veure sembrat al carrer. S’ha de cuidar bé perquè ha de tenir un reg delicat. Hi ha gent que la rega massa o gens, i així és com l’acabem matant. Hi ha moltíssima gent, sobretot de més edat, que la sap cuidar, tot i que no se’ls torna vermella.

És un problema de temperatura amb l’adob.

Això és per si vols que vinguin abans d’hora, perquè la ponsètia comença a florir quan el dia es comença a fer curt. Les varietats d’abans sí que venien molt tard i es tapaven, per treure hores de llum perquè surti la flor.

Tenim un bon clima. Fer-la fora d’aquí té un cost de calefacció important. Ja hi ha gent que en fa a llocs més freds, però els costos pugen. No poden baixar de 12 a 14 graus a dins l’hivernacle perquè tinguin un bon color i s’acabin fent maques.

A mi em sembla bona idea perquè es barrejava la producció d’altres punts d’Espanya, sobretot la que ve d’Almeria, amb la nostra. La nostra és diferent, i això el consumidor ho ha de valorar.

Aquí té un color més intens. Les que arriben d’Almeria totes venen amb un Pentaclip, que és un plàstic rígid per evitar que es trenqui quan es manipula. A la nostra no li fa falta. La durabilitat i el clima donen qualitat a la ponsètia d’aquí. Quan ve l’octubre la planta vol que a les nits comenci a refrescar, i allà no té aquestes condicions.

Cada cop teníem més camions de ponsèties d’Almeria que es quedaven aquí i la gent no sabia si eren nostres o no. Hi ha moltes floristeries que volen productes d’aquí per la durabilitat, i això t’ho identifica.

Ja s’està fent, però cal fer-ho bé, amb productes que tinguin la qualitat que exigeix la marca que identifica que s’ha fet aquí.

Hi ha planter que es fa també al Maresme. Amb la ponsètia tenim una empresa molt important, que és Cultius Roig, que en fa moltíssim i li comprem molts dels productors. Així que la planta neix i creix al Maresme.

S’ha millorat molt i els colors que s’aconsegueixen són diversos, des de blanca, groga o fins i tot les diferents tonalitats virolades.

Jo diria que aquí s’arriben a produir un milió de ponsèties, potser una mica més. Crec que potser no cobrim tot el mercat proper, però es podria arribar a fer. El que passa és que molts productors s’han fet enrere amb la competència d’Almeria i ha baixat la producció.

Una ponsètia d’Almeria de qualitat aquí no té gaire diferència de preu. Ja veurem què passarà.

La ponsètia tanca l’any i per a mi és la campanya més forta. Ara toca buidar hivernacles i deixar-los nets per fer geranis.