Un groc transfronterer

El cone­gut com el “tem­ple de la pau”, un monu­ment pira­mi­dal de pedra en home­natge a Lluís Com­panys i a totes aque­lles per­so­nes que esti­men la lli­ber­tat, va ser el punt de con­fluència final de tots els par­ti­ci­pants en un esde­ve­ni­ment car­re­gat de sim­bo­lisme. Al peu del monòlit, situat als afo­res del petit muni­cipi alt-empor­danès de la Vajol, es va fer ahir a quarts de dues de la mati­nada un emo­tiu res­sopó de ger­ma­nor. Rata­fia, bru­nyols, bos­ses de grana, embo­tit, el repar­ti­ment de lles­ques d’un formós pa de pagès... Tot un àpat popu­lar que arro­do­nia una ruta noc­turna per la mun­ta­nya, amb l’objec­tiu de con­ti­nuar cami­nant cap a la República. En aquesta ocasió, res­se­guint les rutes de l’exili a través d’una mirada al pas­sat per enten­dre millor el pre­sent i acon­se­guir un futur més just i democràtic.

Sota la res­plen­dor d’una lluna gai­rebé plena i la llum de dos focus proveïts pel cor­rent d’un gene­ra­dor, es va viure un ambi­ent de com­pa­nyo­nia, amb clams enèrgics i espon­ta­nis per una “Cata­lu­nya lliure”. Una tro­bada en un esce­nari on es res­pira història i carac­te­rit­zat per l’àmplia espla­nada de davant el monòlit. A la part infe­rior del monu­ment res­sal­ta­ven unes flors liles que hi ha dipo­si­ta­des, i just al cos­tat es va col·locar la famosa careta de Car­les Puig­de­mont, que va pre­si­dir en essència el motiu de la vet­llada. La seva figura cen­trava les con­ver­ses, quan fal­ta­ven només unes hores perquè es revelés la incògnita de si es podria cele­brar el ple d’inves­ti­dura del pre­si­dent al Par­la­ment.

Aquest ins­tant va ser la clo­enda d’un acte orga­nit­zat pels mem­bres de diver­sos Comitès de Defensa de la República (CDR) de les comar­ques giro­ni­nes. L’acció va con­sis­tir a seguir a peu un dels camins de l’exili. La ruta es va ini­ciar dilluns a les onze de la nit a la Vajol i va durar cap a dues hores. Va ser un recor­re­gut cir­cu­lar de 8 km, com­bi­nant espais asfal­tats de car­re­tera amb d’altres que s’endin­sen per la mun­ta­nya. Amb els seus pas­sos, els par­ti­ci­pants van repro­duir un dels trams que van haver de fer a peu l’any 1939 milers de per­so­nes que es van exi­liar a l’Estat francès, tra­ves­sant els Piri­neus, empe­ses per l’avenç de les tro­pes fran­quis­tes. És per això que, un cop a la zona, fàcil­ment es fa pre­sent la nostàlgia. Ahir, con­cre­ta­ment, es va res­se­guir un dels trams que, durant el seu camí a l’exili, va rea­lit­zar el 5 de febrer del 1939 el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Lluís Com­panys, acom­pa­nyat del lehen­dakari basc José Anto­nio Aguirre. El pas del coll de Lli va ser per on van tra­ves­sar la fron­tera i, moments abans, també hi havien cre­uat el pre­si­dent de la República, Manuel Azaña, i el pre­si­dent del govern espa­nyol, Juan Negrín.

Dese­nes de veïns i veïnes de la demar­cació es van endin­sar pels matei­xos sen­ders, equi­pats amb fron­tals, llaços grocs i la careta de Puig­de­mont. Par­tint de la Vajol, van pujar al cim del coll de Lli, la següent parada va ser al poble nord-català de les Illes i, final­ment, el coll de Man­re­lla. Des d’alguns punts es divi­sa­ven les prin­ci­pals car­re­te­res de l’Alt Empordà, con­ver­ti­des aquests dies en insòlits con­trols de la poli­cia espa­nyola als pas­sos fron­te­rers. Una esperpèntica caça a Puig­de­mont amb con­ti­nus escor­colls a vehi­cles per evi­tar que arribi al Par­la­ment ama­gat en un male­ter. Con­tras­tos evi­dents de cen­te­nars d’agents anco­rats als dis­po­si­tius ver­sus el poble català con­ti­nu­ant fent via cap a la República.