Un groc transfronterer

El conegut com el “temple de la pau”, un monument piramidal de pedra en homenatge a Lluís Companys i a totes aquelles persones que estimen la llibertat, va ser el punt de confluència final de tots els participants en un esdeveniment carregat de simbolisme. Al peu del monòlit, situat als afores del petit municipi alt-empordanès de la Vajol, es va fer ahir a quarts de dues de la matinada un emotiu ressopó de germanor. Ratafia, brunyols, bosses de grana, embotit, el repartiment de llesques d’un formós pa de pagès... Tot un àpat popular que arrodonia una ruta nocturna per la muntanya, amb l’objectiu de continuar caminant cap a la República. En aquesta ocasió, resseguint les rutes de l’exili a través d’una mirada al passat per entendre millor el present i aconseguir un futur més just i democràtic.

Sota la resplendor d’una lluna gairebé plena i la llum de dos focus proveïts pel corrent d’un generador, es va viure un ambient de companyonia, amb clams enèrgics i espontanis per una “Catalunya lliure”. Una trobada en un escenari on es respira història i caracteritzat per l’àmplia esplanada de davant el monòlit. A la part inferior del monument ressaltaven unes flors liles que hi ha dipositades, i just al costat es va col·locar la famosa careta de Carles Puigdemont, que va presidir en essència el motiu de la vetllada. La seva figura centrava les converses, quan faltaven només unes hores perquè es revelés la incògnita de si es podria celebrar el ple d’investidura del president al Parlament.

Aquest instant va ser la cloenda d’un acte organitzat pels membres de diversos Comitès de Defensa de la República (CDR) de les comarques gironines. L’acció va consistir a seguir a peu un dels camins de l’exili. La ruta es va iniciar dilluns a les onze de la nit a la Vajol i va durar cap a dues hores. Va ser un recorregut circular de 8 km, combinant espais asfaltats de carretera amb d’altres que s’endinsen per la muntanya. Amb els seus passos, els participants van reproduir un dels trams que van haver de fer a peu l’any 1939 milers de persones que es van exiliar a l’Estat francès, travessant els Pirineus, empeses per l’avenç de les tropes franquistes. És per això que, un cop a la zona, fàcilment es fa present la nostàlgia. Ahir, concretament, es va resseguir un dels trams que, durant el seu camí a l’exili, va realitzar el 5 de febrer del 1939 el president de la Generalitat, Lluís Companys, acompanyat del lehendakari basc José Antonio Aguirre. El pas del coll de Lli va ser per on van travessar la frontera i, moments abans, també hi havien creuat el president de la República, Manuel Azaña, i el president del govern espanyol, Juan Negrín.

Desenes de veïns i veïnes de la demarcació es van endinsar pels mateixos senders, equipats amb frontals, llaços grocs i la careta de Puigdemont. Partint de la Vajol, van pujar al cim del coll de Lli, la següent parada va ser al poble nord-català de les Illes i, finalment, el coll de Manrella. Des d’alguns punts es divisaven les principals carreteres de l’Alt Empordà, convertides aquests dies en insòlits controls de la policia espanyola als passos fronterers. Una esperpèntica caça a Puigdemont amb continus escorcolls a vehicles per evitar que arribi al Parlament amagat en un maleter. Contrastos evidents de centenars d’agents ancorats als dispositius versus el poble català continuant fent via cap a la República.