“En el túnel del vent ens movem a velocitats d’uns 270 km/h”

És una de les modalitats de competició al túnel del vent: unes curses individuals en què s’encadenen circuits, rutines i moviments molt ràpids, molt exigents. Les curses poden tenir durades d’entre 23 i 30 segons, amb tres moviments de 5 o 6 segons que s’encadenen. Es valora la velocitat d’execució de diferents rutines ja prefixades, volant a màxima velocitat. És possiblement la modalitat més ràpida o agressiva d’entre les competicions que es fan al túnel del vent. En les competicions també es valora l’alçada, la profunditat del vol. En aquesta modalitat de Solo Speed, l’any passat vaig aconseguir la medalla de plata, darrere de la voladora de Singapur Kyra Poh, i per això m’atribueixen aquest qualificatiu de segon volador més ràpid.

Competeixo també en les modalitats de Duo (2 Way Dynamic), amb el company Dani Gallego, i en la modalitat d’equips de quatre (4 Way Dynamic). L’any 2015 a Praga ens vam estrenar com a primer equip de l’Estat espanyol de vol indoor, els Windoor Empuriabrava, i vam acabar en el setè lloc entre els 16 equips de vol dinàmic indoor del món. L’any següent, a Dubai, vam quedar quarts. De fet aquests dies, Windoor Empuriabrava participa en aquesta cinquena edició de The Wind Games amb cinc equips del seu propi planter.

Tot és molt nou i segueix evolucionant molt ràpidament. Diria que cinc o sis anys enrere no en tenia ni idea. Vaig venir a Empuriabrava com a turista; aquí vaig poder visitar el primer túnel del vent de l’Estat espanyol i vaig descobrir la meva vocació. He pogut treballar-hi com a instructor i en les estones lliures, en contacte amb els voladors més veterans, he pogut anar millorant la tècnica i formar-me per participar en les competicions internacionals.

Són dos aspectes que es combinen. Com a instructor parlem molt de seguretat, ajudem els visitants a compartir, sentir i descobrir l’experiència del vol indoor; ho podem fer per exemple amb gent que té pànic a les altures. És una experiència molt recomanable. També ensenyem a paracaigudistes. La competició és una altra cosa. Per als que s’hi dediquen és molt exigent, i amb uns nivells d’exigència que creixen constantment.

En fases prèvies de competició ens podem entrenar una mitja hora diària. Cal tenir en compte que al túnel evolucionem a unes velocitats de 270 km/h. En aquestes condicions cal fer pauses de descans cada minut i mig de vol.

Una cosa pot portar a l’altra. Jo vaig començar per descobrir el vol al túnel del vent, i després he volgut provar el paracaigudisme i he seguit una formació específica per fer-ho. Però també veig cada mes que hi ha gent nova que descobreix el túnel d’Empuriabrava, que s’ho passa bé al túnel del vent i que no té necessitat ni ganes de fer paracaigudisme.

Venen els millors del món, un total de 85 formacions que lluitaran per ser al podi. Entre aquests hi ha l’equip format pels dos competidors polonesos que han estat proclamats campions del món aquests dos últims anys. També hi ha un equip de dos nois americans de 12 i 13 anys que són increïbles.

No, competeixen en les mateixes categories amb nosaltres. De fet és una de les característiques dels voladors indoor. Crec que veurem molt ràpidament en els propers anys que en aquesta disciplina esportiva s’està demostrant que els joves no només poden competir amb els adults en igualtats d’oportunitats, sinó que poden fins i tot superar els adults, i és una de les primeres disciplines en què passa això. Els joves ho tenen més fàcil, pesen menys i són molt àgils.