Nevada ben repartida i afectacions menors

El tem­po­ral de Lle­vant va asso­lir ahir el seu màxim pre­vist, dei­xant gai­rebé un metre de neu en alguns punts del Piri­neu i emblan­qui­nant bona part de Cata­lu­nya. Una nevada gene­ra­lit­zada al nord del país que va pro­vo­car nom­bro­ses afec­ta­ci­ons viàries durant tota la jor­nada i va dei­xar més de 3.000 infants a casa, sense trans­port esco­lar. Al ves­pre nou car­re­te­res con­ti­nu­a­ven talla­des i calien cade­nes per tran­si­tar en més de qua­ranta.

La neu també va pro­vo­car nom­bro­sos talls de llum, prin­ci­pal­ment a l’Alt Ber­guedà, la Cer­da­nya i l’Alt Urgell, on la inten­si­tat de la nevada va ser nota­ble. Segons Endesa, uns 7.000 cli­ents van que­dar sense sub­mi­nis­tra­ment per efecte de la intensa nevada. L’empresa va des­ple­gar 90 tècnics pel ter­ri­tori que van anar solu­ci­o­nant algu­nes ava­ries. Amb tot, algu­nes de les línies afec­ta­des, la majo­ria de mit­jana tensió, esta­ven fora de l’abast dels ope­ra­ris pels talls de car­re­te­res, de manera que al ves­pre encara es cal­cu­lava que uns 2.900 usu­a­ris con­ti­nu­a­ven sense sub­mi­nis­tra­ment.

La neu va caure amb força al Piri­neu de Lleida, però com que es tracta d’una zona habi­tu­ada no hi va haver grans inci­dents. Al ves­pre, però, un autobús amb joves d’una colla cas­te­llera vallenca va sor­tir de la car­re­tera a la Vall de Boí, si bé no hi va haver danys per als ocu­pants.

En canvi, la neu es va fer molt més visi­ble, per infreqüent, en zones de la Cata­lu­nya Cen­tral. La comarca més afec­tada va ser el Ber­guedà, on la neu acu­mu­lada va dei­xar grui­xos de fins a 80 centímetres en alguns punts. Les car­re­te­res B-400 (Guar­di­ola de Ber­guedà-Gòsol), BV-4024 (Bagà-coll de Pal) i BV-5114 a Cam­pins van estar talla­des tot el dia, i en mol­tes altres era obli­ga­tori l’ús de cade­nes, com ara la C-16, on els vehi­cles més pesants tenien pro­hi­bit tran­si­tar pel túnel del Cadí.

A les comar­ques de Girona, l’epi­sodi de neu i pluja dels dos últims dies ha afec­tat prin­ci­pal­ment zones de mun­ta­nya, con­sis­tint en talls de car­re­tera a la Cer­da­nya, el Ripollès, la Gar­rotxa i la Selva, i el tan­ca­ment d’esco­les i supressió del trans­port esco­lar a la Cer­da­nya i el Ripollès. Els ser­veis d’emergència van haver d’actuar en uns pocs casos, entre els quals, res­ca­tant uns veïns de la Vall de Bia­nya i Toses que no podien sor­tir de casa seva. Fins ahir al ves­pre, els bom­bers havien efec­tuat una desena de sor­ti­des a la demar­cació per culpa de la neu. Força cen­tres d’ense­nya­ment de la Cer­da­nya i el Ripollès no van obrir i mol­tes línies de trans­port esco­lar van ser anul·lades.

Entre les ciu­tats situ­a­des en una cota més baixa on ha nevat figura Olot. La neu hi va caure de manera abun­dant la nit de diu­menge a dilluns, però com­bi­nada amb esto­nes de pluja. Aquesta cir­cumstància va evi­tar que la neu agafés a les calçades. No obs­tant això, l’Ajun­ta­ment va haver de mobi­lit­zar els vehi­cles lle­va­neus.

L’única afec­tació per neu a les línies de fer­ro­car­ril va ser el tan­ca­ment de l’R3 entre Ripoll i Puig­cerdà. Els viat­gers, a més, no van poder fer ser­vir com a alter­na­tiva un auto­car, ja que la collada de Toses va estar tallada mol­tes hores per als vehi­cles grans. La via de més enver­ga­dura que es va haver de tan­car durant unes hores va ser l’eix trans­ver­sal (C-25) a la zona més alta de la Selva. Es van neces­si­tar cade­nes a la C-38, entre Cam­pro­don i la fron­tera del coll d’Ares (C-38), on a última hora es va tallar el trànsit; també calien cade­nes entre Ripoll i Gombrèn (Gi-402) i entre Olot i Vall­fo­gona de Ripollès (antiga N-260).

A les comar­ques giro­ni­nes ori­en­tals –com al lito­ral i sud del país–, la lle­van­tada va ser en forma d’aigua i els bom­bers van fer diver­ses sor­ti­des per inun­da­ci­ons menors.

Les pre­vi­si­ons del Ser­vei Mete­o­rològic de Cata­lu­nya apun­ten que el tem­po­ral anirà per­dent inten­si­tat al llarg del dia d’avui. En tot cas, el gruix de neu va ser molt ben rebut pel sec­tor turístic del Piri­neu i també repre­sen­tarà una bona apor­tació per a les reser­ves d’aigua, com la pluja a la resta del país, que també va ser ben rebuda pels cul­tius.