Directe de la granja a la taula de casa
Els productes de proximitat o km 0 van a l’alça. Els pagesos ho veuen com la manera més viable i rendible de comercialitzar el que planten o crien. Els consumidors cada vegada més volen saber d’on ve el que mengen
Els enciams que comprem poden venir de Múrcia o bé de les Franqueses del Vallès. De la mateixa manera, podem decidir amb tota llibertat si pel febrer mengem maduixes plantades i collides a Huelva o ens esperem a consumir les del Maresme quan n’és temporada, entre l’abril i el maig. La carn, els llegums, els ous, les hortalisses i la fruita, l’oli o el cava, per posar només alguns exemples, són productes que es crien, reguen, envasen i elaboren a Catalunya, molt a prop de casa, sense cap necessitat que, en nom de la mal entesa globalització, s’importin de centenars o milers de quilòmetres lluny. Projectes com ara Km 0, fet al costat de casa, impulsat des de l’Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja), han nascut precisament com a plataformes per defensar el treball dels productors locals i per incentivar una compra compromesa amb el teixit econòmic del país i amb el medi ambient.
Dels productes de proximitat o de km 0 fa uns quants anys que se’n parla i, lluny de ser una moda passatgera, “segueix anant a millor i és un valor en alça”, defensa Rosa Pruna, presidenta d’Asaja. Seguint el model d’altres països europeus com ara Àustria, França, Luxemburg i Itàlia, “que ens porten molts anys d’avantatge” –ben bé trenta o quaranta–, Pruna va decidir engegar un projecte que busqués l’eliminació de tot intermediari en la venda de productes agroalimentaris. “Jo no em vaig inventar res, la filosofia la vaig treure sobretot d’Itàlia, que s’assemblaven més a nosaltres”, explica. Així va ser com el 2013, “sense ajuda de ningú”, a internet van obrir la botiga virtual Km 0, fet al costat de casa no com a principal canal de venda, sinó com a mitjà per donar-se a conèixer. Cinc anys enrere, l’agrupació de productors –no associació, remarca Pruna– va arrencar amb nou membres adherits. Ara ja són una quarantena i, per a la presidenta d’Asaja, és la mostra més evident que “a la gent que ha anat comercialitzant el seu producte li ha anat bé, i això és un goig”. “No hi ha cap mes que no hi hagi un productor que ens truqui per entrar a l’agrupació”, hi afegeix amb satisfacció.
La creixent demanda dels productes de proximitat té una explicació molt senzilla: “La gent cada vegada més vol saber d’on ve el que compra.” Aquest interès ha sigut proporcional al dels ramaders, hortolans i agricultors per viure de la seva feina amb la màxima dignitat: “Hi ha un esperit de superació, no plorem; mirem d’anar millorant”, explica Pruna, com a productora de carn de vedella que també és. Potenciar el que es cultiva a casa té múltiples beneficis. “És un valor que no hem de deixar perdre, la gent ha pres consciència que els productes que venen de lluny no són el mateix.” Amb els productes de km 0 –denominats de forma genèrica amb aquest concepte per dir que no hi ha intermediaris pel mig, més que per una distància geogràfica concreta–, s’apuntala el sector primari perquè no mori. “Fem que el camp estigui viu i cuidat”, comenta Pruna.
Per tant, el primer benefici és la protecció d’un sector econòmic amb un pes específic molt important en determinades comarques de Catalunya. Un segon benefici dels productes de proximitat és el respecte pel medi ambient i el fre al canvi climàtic. L’adquisició de productes que s’han d’importar de fora de Catalunya suposa una despesa en transport –amb la consegüent contaminació provocada per l’ús del vehicle privat, majoritàriament, i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle– i un increment de residus i deixalles en embalatges. El tercer i més important benefici és saber què mengem i d’on procedeix. D’alguns productes km 0 no en trobaran tot l’any ni a tot arreu, perquè el que venen els pagesos és el que els arriba a l’hort segons el calendari. Si a l’hivern no es cullen tomàquets, difícilment els en podran vendre. Només poden comercialitzar productes de temporada, garantint, això sí, la màxima frescor i qualitat. Els productes de km 0 “no són per fer tota la compra, però sí els productes de l’època”, explica Pruna.
On els trobareu
“El pagès sap produir, però vendre per a ell no és tan fàcil”, indica la presidenta d’Asaja, que posa com a exemple els ous, un producte barat que segons on s’ha de vendre surt car. Això, però, no ha estat cap entrebanc perquè de mica en mica els productors s’hagin anat espavilant per trobar els seus canals de venda. Els productes de km 0 els trobaran, sobretot, en parades del mateix productor als mercats setmanals dels pobles i ciutats, i en fires. “Tenim convenis amb ajuntaments que ens han ajudat molt i la Diputació de Barcelona també fa molta promoció dels productes de la terra”, diu Pruna, que cita com a exemples Mollet del Vallès –“A la Fira Gourmet ens hi volen cada any i els paradistes de productes km 0 van gratis al mercat setmanal”– i Granollers. “Moltes vegades són els ajuntaments els que ens demanen que hi anem”, subratlla.
A banda dels mercats tradicionals, els productes de l’agrupació Km 0, fet al costat de casa també es poden trobar als supermercats Caprabo, l’únic gran distribuïdor de Catalunya que ven el que ells cultiven. “Tenen uns lineals a part amb els productes de proximitat i no ens diuen «Us pagarem tant», sinó que el preu el posem nosaltres”, comenta Pruna, que puntualitza que Asaja no es queda res: “Només fem de pont perquè puguin vendre.” Més enllà de la venda al detall al consumidor final, els productors també han trobat en les botigues i en el sector de la restauració una bona via per comercialitzar. “Tot el bestiar de casa va a carnisseries i restaurants, i a vegades, sentint-ho molt, no podem servir les quantitats que ens demanen perquè no matem tant bestiar a la setmana”, explica en primera persona la presidenta d’Asaja. Amb tot, reconeix que l’interès i la demanda –sobretot a les demarcacions de Barcelona i Girona– ha crescut en els darrers anys. “Hi ha hotels de molta categoria de Barcelona que ens truquen; nosaltres els enviem el catàleg de productes i contacten directament amb el productor.”
Un producte fet al costat de casa, com diu l’eslògan, surt més car al consumidor? “Pot ser així, però no ha de ser necessàriament. Si és més car és perquè és molt seleccionat i no tot s’hi val; el petit productor no fabrica com xurros.” Pruna agafa la verdura: “Acabada de collir la trobes més bona i no hi ha diferència de preu”, al contrari del que sol passar amb el producte ecològic, del qual també en tenen, que normalment sí que té un cost més elevat. Amb tot, des d’aquesta agrupació aconsellen al consumidor que vagi amb compte amb el km 0 no autèntic. “Hi ha molt fals productor de proximitat” i l’única manera de desemmascarar-lo és “mirar i assegurar-nos d’on ve el producte”.
Lluny de ser una sortida per als productors més veterans o per als més desencisats, el km 0 està essent un camí a seguir especialment per a les noves generacions. “El 90% dels productors són joves, sobretot a l’horta”, explica Pruna, i la majoria es concentren al litoral i a l’àrea de Vilafranca del Penedès a Sant Celoni, tot i que n’hi ha de repartits per totes les demarcacions. A l’agrupació Km 0, fet al costat de casa hi trobaran productors de Fontanilles (Baix Empordà), Olot (Garrotxa), Seva (Osona), Gelida (Alt Penedès), Deltebre (Baix Ebre), Avià (Berguedà) i Canovelles (Vallès Oriental), per citar-ne només alguns.
A banda d’aquesta agrupació que té el suport d’Asaja, a Catalunya hi ha moltes altres associacions i col·lectius que promocionen els productes de proximitat. Un dels diversos exemples que n’hi ha és Osona Terra, que en aquest moment aplega una quinzena de pagesos, artesans i oficis de boca d’aquesta comarca. Fa uns anys també van decidir promocionar la venda directa al consumidor, sense distribuïdors o intermediaris que hi carreguin un cost addicional.
La Gastroteca, una guia a l’abast
A La Gastroteca de la Generalitat de Catalunya (www.gastroteca.cat) trobaran ‘Compra a pagès’, una guia completa i exhaustiva dels pagesos i pageses que fan venda directa dels seus productes agroalimentaris locals arreu del Principat. Hi ha una fitxa detallada d’uns 550 productors, on a més a més de l’adreça, hi ha informació de l’explotació, del gènere de producció pròpia que comercialitzen i dels canals de venda.