En homenatge al seu pare

El pare de Car­los Romero va morir per culpa d’un càncer de pulmó quan ell tenia 25 anys. Dinou anys després, aquest engi­nyer de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons de Sant Esteve Ses­ro­vi­res va voler tra­ves­sar nedant l’estret de Gibral­tar i va vin­cu­lar la fita espor­tiva a una causa solidària. En home­natge al seu pare, es va pro­po­sar recap­tar diners per donar suport a la recerca en càncer i metàstasi de l’Ins­ti­tut de Recerca Biomèdica (IRB).

Amb el pro­jecte Nedar con­tra cor­rent, que va incloure actes com una nedada popu­lar o una boti­far­rada, va acon­se­guir recap­tar 6.000 euros. “Venien de per­so­nes anònimes, amics, cone­guts i algu­nes empre­ses, encara que no tan­tes com m’hau­ria agra­dat. No és una quan­ti­tat impor­tant, però tot suma”, refle­xi­ona. “Volia con­tri­buir a com­pen­sar una mica el tre­ball dels científics que tre­ba­llen en bene­fici de tots nosal­tres –explica–, en altres països està molt arre­lat que les per­so­nes pri­va­des facin dona­ci­ons per a la inves­ti­gació”. “Si con­ti­nua morint gent, els diners mai són sufi­ci­ents”, remata Romero.

Tra­ves­sar nedant l’estret de Gibral­tar, un repte espor­tiu a l’abast de molt pocs, li va cos­tar. “Vaig haver de fer dos intents, recordo patir molt els últims dos quilòmetres perquè em feia mal tot el cos, vaig aca­bar nedant divuit quilòmetres en tres hores i 51 minuts.” Però l’ale­gria va ser enorme: “Crec que és de les coses que més satis­facció pro­por­ci­ona, saber que estàs aju­dant altres per­so­nes.”