“La transició digital i l’energètica s’han d’introduir a les empreses”

El benefici no és només l’objectiu de les empreses, també ho és la imatge de les empreses, i la responsabilitat social forma part d’aquesta imatge. Totes les entitats del tercer sector ja estan fent coses, i nosaltres volem valorar el que estan fent. Paral·lelament, ens adonem que hi ha un sistema de cohesió territorial i social que beneficia els nostres productes i serveis. Per tant, el que hem de fer és posar els uns i els altres en contacte. Les entitats i els centres especials de treball no són només empreses d’ocupació de discapacitats. Són molt més. L’aproximació a aquests és el nostre objectiu empresarial.

La Lismi [la llei d’integració social del discapacitat] està bé, però nosaltres no plantegem un tant per cent d’ocupació sinó un objectiu de benefici mutu. Les empreses guanyem.

En primer lloc, certs col·lectius humanitzen les empreses. En segon lloc, la marca social millora la imatge de les empreses. En tercer lloc, els costos dels centres de treball no són superiors als costos d’altres empreses. Serveis de neteja, de vigilància, de jardineria... Però sobretot hi ha la inserció laboral.

Parlem de tots. Discapacitats, treballadors en risc d’exclusió social per la seva edat, col·lectius de dones maltractades, d’expresidiaris, d’immigrants...

És evident, l’empresa és conservadora, viu dels temps que han passat. Els canvis a la societat són complicats però els hem d’assumir, hem de canviar. La transició digital i la transició energètica s’han d’introduir a les empreses; el que genera és una cultura de canvi empresarial. Tots, empreses i treballadors, sabem que hem de canviar.

Adaptar-nos a les noves tecnologies, al nou entorn. La declaració d’Hisenda la podràs fer des del mòbil. Moltes coses a les empreses ja es fan així. El món digital és un canvi que es produirà a les empreses i hem d’acompanyar els treballadors. Les empreses grans no tenen problema, contracten un responsable de transició digital.

Tenim de tot. Empreses de paqueteria, de logística, de grans magatzems, de distribuïdors al detall, de filmografia, de sanitaris, de subministrament de productes... Però l’Are@8 [Pedrosa inclou un nucli d’alta connectivitat amb la major concentració de data centers de Catalunya] és sobretot una zona de quilòmetre zero des del punt de vista de la connectivitat. Cada vegada el comerç electrònic puja més. Quan jo faig clic i faig una compra a qualsevol de les grans cadenes algú ve a repartir la compra, i aquest algú ha d’estar instal·lat al costat. Avui en dia s’està repensant tota aquesta zona. El pla Delta, la Marina del Prat Vermell, la Zona Franca..., i la nostra associació és socialment innovadora. Fa un any vam fer la primera prova de 5G, que és la tecnologia que funciona amb més dades i més ràpides i que permetrà per exemple l’ús del cotxe autònom.

El procés de reindustrialització que impulsem aquí és un procés igual que el procés de la indústria del carbó o el de la indústria de l’automòbil. Totes aquestes indústries funcionen gràcies al fet que tenen tota una indústria auxiliar que genera aquest entorn. Les empreses dedicades a la impressió 3D, les empreses de realitat virtual, de desenvolupament de la internet de les coses necessiten un entorn, i aquest entorn s’ha de desenvolupar en llocs com Àre@8.

La logística, que implica molt més que el repartiment amb bicicletes, motos o furgonetes, ja que obre la porta a l’ús de drons i de vehicles automàtics. El tema de la tecnologia tindrà un comportament disruptiu dintre d’aquestes zones amb app concretes, la realitat virtual, la ciberseguretat, el creixement de centres de processament de dades i tot el que va associat a les carreres tecnològiques. Això també és un risc contra el qual volem lluitar.

No només d’això. La matriculació de dones a les carreres tecnològiques no arriba al 15%. Això s’ha de resoldre, no es pot prescindir d’una part de la societat, siguin discapacitats, siguin persones en risc d’exclusió social o siguin dones.