“No tothom està disposat a lluitar i treballar pels drets comuns”

No ha estat fàcil i encara no ho és. Al començament em va sorprendre que en un municipi com Calella, que no és pas petit, no existís un ens capaç d’aglutinar i defensar els interessos ciutadans, la seva qualitat de vida. Fa molts anys que milito en la lluita veïnal i reconec que se’m va fer molt estrany, tot i que curiosament la ciutat pel que fa a xarxa d’entitats, sobretot culturals i esportives, és molt activa.

L’associació és més coneguda i la gent et saluda pel carrer, et para i et comenta les seves queixes o propostes per millorar la vida pública. És un treball molt lent i complicat, però la paciència és una de les meves virtuts, i com que encara queda un llarg camí per recórrer, doncs continuem fent feina i picant pedra.

Vam tenir una entrada dolenta, és cert. La relació no és que hagi millorat gaire, tot i que hem intentat que ens veiessin com a col·laboradors, no pas com a rivals. Hem fet propostes, hem presentat instàncies, hem pres part en els òrgans de participació, però no acabem d’avançar. Ens sentim poc valorats, mal vistos, com si molestéssim. Tot i això, reconec que és un govern preocupat per atendre els seus veïns, encara que no comparteixi els criteris.

La defensa dels drets dels ciutadans i la seva participació en la vida pública no hauria de dependre del nombre d’associats, sinó de la qualitat de les propostes que es fan. Treballem per tots els calellencs, no només per aquells que formen part de l’associació. I darrerament hem unificat esforços amb l’Associació de Veïns Codina, que, amb un centenar de socis, ja tenen un pes i una trajectòria destacada.

Perquè no tothom està disposat a treballar i lluitar pels drets comuns. A tots ens és més còmode mostrar la nostra disconformitat sobre determinades polítiques en les converses de bar o a les xarxes socials. La implicació demana un esforç i un compromís que molts no estan disposats a donar, i a cada convocatòria sempre acostumem a ser-hi els mateixos.

Tradicionalment el moviment veïnal s’ha vinculat amb l’esquerra, però a nosaltres no ens marca la pauta cap ideologia ni ens manipula ningú. Ens marca aconseguir el bé comú, vingui d’on vingui, i el que volem és generar debat, confrontar propostes i impulsar millores socials.

Cert. Estem a favor del dret a decidir, en contra de l’aplicació del 155 i la intervenció del govern català, i ens trobaran defensant la immersió lingüística. La situació actual del país fa recordar èpoques molt fosques.

Des de la mobilitat, que inclou les barreres que suposen tant l’N-II com la via del tren, fins a la política de les zones blaves que aplica l’Ajuntament i que considerem poc proporcionades i abusives per als residents de Calella, que han de pagar més de 300 euros anuals per poder deixar-hi el cotxe. També defensem la participació ciutadana real i la millora en els serveis sanitaris amb l’hospital Sant Jaume com a centre de referència.

Hi hem trobat més bona predisposició i sensibilitat amb els diferents partits. Ara volem aconseguir el compromís d’alguns perquè incorporin per escrit als seus programes electorals algunes de les reivindicacions de l’associació.

Tenim dos plantejaments sobre la taula. El primer, que defensa continuar aportant idees i propostes en aquest any i poc que queda per a les eleccions amb l’esperança que se’ns escolti, i un altre, que planteja acudir ja al Síndic a través del gabinet jurídic de la Confavc per desencallar la manca de diàleg amb el govern municipal.

Sí, i la resposta que ens va donar va ser que el govern municipal li assegurava que s’estava afavorint la comunicació. No ha estat així fins ara.

M’ha passat pel cap més d’un cop, però mentre cregui que puc ajudar a millorar la ciutat no marxaré.