Resseguint el riu Canaletes

El traçat de l'antic fer­ro­car­ril de La Val de Zafán –una línia fèrria que havia d'unir La Pue­bla de Híjar (Terol) i Sant Car­les de la Ràpita, però que mai va arri­bar a veure com­ple­ta­ment la llum– és actu­al­ment una alter­na­tiva dife­rent per recórrer els espec­ta­cu­lars pai­sat­ges al vol­tant dels Ports de Beseit i de les ser­res de Pàndols i Cavalls. Tot i que el con­di­ci­o­na­ment de dife­rents trams d'aquesta Via Verda per­met actu­al­ment anar des d'Alcanyís, al Matar­ra­nya, fins a Roque­tes –a tocar de Tor­tosa–, aquí pro­po­sem només el tram de la Terra Alta, entre Arnes i el Pinell de Brai, un recor­re­gut de 24 km paral·lel al riu Cana­le­tes, aflu­ent de l'Ebre.

El per­fil des­cen­dent de la ruta la fa espe­ci­al­ment apta per fer-la en família, sobre­tot si s'opta per con­trac­tar el ser­vei de reco­llida que ofe­rei­xen diver­ses empre­ses de la zona. El tra­jecte es pot fer en qual­se­vol època de l'any, però a l'estiu té un atrac­tiu afe­git: la pos­si­bi­li­tat de refres­car-se fent un bany en racons de gran bellesa, com és el bal­ne­ari de la Font­calda. És reco­ma­na­ble anar equi­pats amb llums (a la bici­cleta o al casc), ja que alguns dels túnels que tra­vessa la ruta són força llargs i fos­cos.

La ruta arrenca al cos­tat del riu Algars, a l'antiga estació d'Arnes-Lledó, situ­ada a vuit quilòmetres d'Arnes. Des de l'estació mateix, en paral·lel a la via, baixa un camí que du fins a un paratge con­di­ci­o­nat com a espai recre­a­tiu on podem dis­fru­tar del nos­tre pri­mer bany, si és que la tem­pe­ra­tura ho per­met. Des d'aquest punt recor­re­rem cinc quilòmetres fins a arri­bar als edi­fi­cis del que va ser l'estació d'Horta de Sant Joan, tot tra­ves­sant el pri­mer de la vin­tena de túnels que tro­ba­rem durant el camí. A par­tir d'aquí, la Via Verda segueix paral·lela al riu Cana­le­tes fins al final de la ruta. Durant els següents quilòmetres es van alter­nant els túnels i els via­duc­tes, entre els quals des­ta­quen el situat al km 8,5, que salva el bar­ranc del Molí del Cap, i el del km 10, que creua sobre el bar­ranc de la Balloca. Al km 13 la vista de l'ermita de Sant Josep ens anun­cia l'arri­bada a Bot, on hi ha una de les dues fonts del recor­re­gut (l'altra és a la Font­calda, al km 19). Comen­cem a par­tir d'aquí el tram que ens por­tarà fins a l'estació de Prat de Comte, durant el qual tro­ba­rem el túnel més llarg de la ruta, 739 m en revolt. Després de pas­sar les ruïnes de l'estació de Prat de Comte, al km 18,5, tro­bem el camí d'accés al san­tu­ari de la Font­calda, un paratge enci­sa­dor, ideal per des­can­sar (hi ha una zona de pícnic i un bar res­tau­rant obert només a l'estiu i alguns caps de set­mana). Un dels espais més espec­ta­cu­lars és el dels estrets de Dalt, on el riu Cana­le­tes encaixa entre les parets de roca. Un cami­net tallat a la roca per­met recórrer l'estret i arri­bar fins a una sin­gu­lar zona de bany.

En l'últim tram de Via Verda fins a l'estació del Pinell de Brai tro­ba­rem el túnel cul­pa­ble de la clau­sura del fer­ro­car­ril, que esqui­va­rem pas­sant per l'exte­rior, per una pista sense gaire pen­dent. A l'estació del Pinell de Brai s'acaba la Via Verda de la Terra Alta, però no les pos­si­bi­li­tats de la ruta, que con­ti­nua fins a Tor­tosa seguint la Via Verda del Baix Ebre.