Carnaval «low cost»
Les colles espremen l'enginy perquè la confecció de disfresses i la construcció de carrosses no afecti la butxaca però tampoc la festa
Les comparses de carnaval ultimen els detalls de carrosses i vestimenta que lluiran durant un cap de setmana que es preveu d'autèntica disbauxa. Aquest any, però, les colles i agrupacions han fet treballar encara més la imaginació per ajustar el pressupost i intentar rascar al menys possible la butxaca. Un exemple clar com pocs és el de la comparsa Cayo Largo, guanyadora del primer premi del carnaval de Tarragona de l'any passat, a la qual el context de crisi tampoc ha afectat en excés. «Aquí cadascú es fa la seva disfressa, però, com que som una colla molt familiar i amb molta canalla, som conscients que tampoc no ens podem gastar massa diners.»
Una despesa assumible
La disfressa amb què vam guanyar l'any passat ens va sortir per només 30 euros», va explicar la Inés, membre de Cayo Largo, que confessa que cada any «es torna boja» arreplegant objectes i buscant sempre l'opció més econòmica: «Les plomes que portàvem són de mona, els pals d'un mantell xinès i cada tub només ens va costar quaranta cèntims», va recordar la Inés, tot un geni de la imaginació i que recorda que «el que realment ho encareix tot és que t'ho faci una modista». Per això, resisteixen amb normalitat la mala conjuntura econòmica. Pel fet de ser els guanyadors de l'any passat i en virtut d'un acord entre comparses, enguany poden comptar amb els diners recaptats en la Disfressa d'Or.
Tot i que la tarifa que acaben pagant els membres de la comparsa de la reina –Som i Serem– és quasi deu vegades més alta, el sistema per finançar-la els ha permès gaudir del carnaval sense patir cap angúnia. «Nosaltres paguem una quota mensual de 20 euros des del mes de març i així mai no ens afecta», explica en Quico, un dels portaveus de Som i Serem, que no amaga que per gaudir al màxim d'aquests dies de disbauxa també es priven d'altres capricis: «En lloc d'anar a passar un cap de setmana a fora, preferim quedar-nos i ens ho gastem en les disfresses». A més, destaca que la colla compta amb el suport logístic i, si és necessari, també econòmic de l'associació de veïns del barri del Pilar. També recapten diners per les festes de Santa Tecla.
Un col·lectiu que sí que ha notat el mal moment econòmic és l'agrupació Amics de la Part Alta, responsable del concurs de drag queens però que també participa en les rues, que per a l'edició d'enguany disposa de menys recolzament: «Abans teníem sis patrocinadors per al concurs i ara només un, encara que la dotació dels premis ha augmentat», va lamentar Sergi Carrillo, un dels membres, que també valora el suport «en espècies» que reben de vegades. Això no obstant, no evitarà que l'acte tiri endavant gràcies al que recapten amb la gestió de les barres de bar d'alguns esdeveniments.
A Reus, han optat per anul·lar un acte amb recorregut, el sopar de colles. En canvi, si en alguna cosa no ha afectat la crisi és en la participació, perquè hi haurà entre 500 i mil persones a la rua de demà, incrementant a 6.500 els membres de les colles que desfilaran. En temps de vaques flaques «la gent té ganes de gresca», analitza la responsable de la FRAC, Dolors Solé, i assegura que «la imaginació és lloable» recordant iniciatives d'altres temps, com la de la colla La Coca, que «va fer baixar un cabró pel carrer Monterols avall».
Les comparses han hagut de retallar de la part del pressupost que més puja, la de les carrosses, que pot ser des dels més de mil euros fins als més de 10.000. I n'hi haurà tres que no podran sortir amb carrossa davant la impossibilitat d'arreglar l'avaria pel cost que els suposaria, va avançar Solé. Pere Llaberia, de la colla Mulla Suca, explica que, perquè el cost de la construcció no sigui gaire elevat, han escollit una temàtica, la pirateria, que els permet aprofitar bona part de l'estructura de l'any passat. De la mateixa manera, la colla del Mercat ha optat per la disfressa dels Mosqueters. «La quantitat de roba del vestit és inferior; només necessitem una capa, l'armilla, el barret i l'espasa», detalla Ramon Vila, que hi afegeix: «Tractem d'aprofitar roba que ja teníem.» El pressupost d'aquesta colla, però, és de major quantia perquè es nodreix de més membres. Tot i així, totes les comparses han detectat una davallada de patrocinadors, malgrat que no tot són males notícies en temps de crisi: el gran ball de disfresses no costarà als assistents ni un duro.
Tot preparat per a la rua multitudinària
el puntLa gran rua de Cunit tornarà a ser multitudinària després que s'hagin esgotat les places disponibles. Un total de 51 carrosses i 20 comparses recorreran el centre de la població demà, a partir de les set de la tarda. Hi haurà premis també per a balcons i aparadors guarnits.
La rua petita i, a la nit, Melendi
el puntA dos quarts de quatre de la tarda, des de la rambla Nova, tindrà lloc la rueta de les escoles i llars d'infants. L'acte s'acabarà a la plaça de Verdaguer amb un ball infantil. A partir de dos quarts d'onze, al recinte firal, hi haurà un concert de Melendi i d'El Niño de la Hipoteca.
El carnaval, una setmana més tard
G.M.Tot i que ahir sí que va celebrar el dijous llarder, Tortosa no es disfressarà fins la setmana que ve. Com és tradicional, el carnaval començarà divendres amb un festival infantil al CEIP Ferreries. La gran rua de carnaval serà el 20 de febrer a la tarda, amb la sortida a Ferreries.
La rua de carnaval sortirà a les vuit des de la plaça del Blat
a.eA la capital de l'Alt Camp s'espera amb expectació la rua de carnaval, que sortirà demà (20 h) de la plaça del Blat. En el cartell d'enguany es reprodueix amb sarcasme la portada d'un conegut setmanari vallenc, amb un muntatge amb fotos dels seus responsables.
El dijous gras, botifarra d'ou
La botifarra d'ou o la coca de llardons són dos dels menjars típics del dijous llarder que, com mana la tradició, es van repartir en diversos municipis. Així, ahir al mercat Central (a la imatge) i el Carrilet de Reus, així com també a la rambla Nova de Tarragona, s'hi va oferir un tast de botifarra d'ou. A Tarragona es van repartir 1.700 racions.
És temps de desinhibir-se
Només per la gentada que aplega, per la passió que transmet i per l'interès que suscita, la Disfressa d'Or es mereix donar el tret de sortida al carnaval de Tarragona. Concentra un nombre indecent d'hores d'assajos i el desig unànime de connectar amb l'espectador. És l'hora de lluir, de desinhibir-se, d'espolsar-se la tensió, de fer fora la por i, per uns instants, de traslladar-se a un món imaginari, descarat, canalla, ple de complicitat i d'una explosió de felicitat altament contagiosa. En l'inici, la posada en escena de les comparses del rei i de la concubina –Cayo Largo i Som i Serem– resumien l'essència del carnaval: colors vius, fantasia, lluentor, ploma i molta fantasia. Per megafonia es va avisar que la reina havia tingut un petit accident, però que igualment actuaria, tot i que, implícitament, també es pregava comprensió. La professionalitat i l'anhel de superació va deixar l'incident en una anècdota minúscula i insignificant. Després d'un inici amb un cert excés d'azúcar i de rumba cent per cent carnavalera, un homenatge al desaparegut Michael Jackson, amb tres coreografies i l'inoblidable Thriller per acabar. Segur que ell no hi hauria posat tanta coloraina ni ploma, però ahir es perdonava. Llavors començava la competició de debò, amb disset aspirants, però molt menys favorits reals. N'hi ha que són conscients que no seran la Disfressa d'Or, encara que el sol fet de ser a l'escenari i de ser el centre d'atenció per uns minuts segur que et transforma i et fa disparar l'adrenalina. La Ballaruga va alçar el teló amb una fusió dels quatre elements de la natura i amb una posada en escena molt rígida, projectant un misteri de foscor i tenebres. Salvant les distàncies i sent generalistes, el denominador comú del carnaval tarragoní acostuma a ser molta ploma, molta fantasia, però també saviesa i lliçons d'imaginació. Una representació molt particular del Cirque du Soleil, per part de l'AV residencial Palau, amb uns moviments acurats, els unicorns de l'associació de Riuclar i un cop d'ull a la saga dels Mèdici, en plena Venècia renaixentista, van precedir el ball de la bella i la bèstia, un dels espectacles més aplaudits, a càrrec del col·lectiu de dones de Sant Salvador, que va rebre l'ovació corresponent. Sota uns ritmes i unes coreografies oscil·lants i, en ocasions, un pèl escasses, l'acte es va anar perllongant. La força de les comparses del rei i de la de la reina de l'any passat –Sinhus Sport i Aquí hi ha marro– van posar el punt i final a l'acte, però no al carnaval. El veredicte, d'aquí a uns dies.
Eclèctic
«Gaudiu i folleu que el carnaval no us acabareu!» Amb aquesta arenga convidava el rei Carnestoltes de Reus a viure amb la sang més calenta possible un carnaval que es presenta ben gèlid. Feia 50 anys, de manera que va celebrar l'aniversari amb alguns dels seus antecessors en un espectacle un punt eclèctic; es feia un pèl difícil trobar el lligam entre un ball de tablao flamenc, l'arrencada d'una ària i l'entrada d'un cowboy sinistre que donava pas als carnestoltes de fa anys.
Però tenia la seva gràcia veure un Felip V efeminat («jo sóc el rei o la reina»), un Napoleó que recordava que el de Reus va ser dels primers carnavals a celebrar-se «després d'una situació política en la qual el que manava era la censura», un Millonetis que semblava Fèlix Millet, o un rei, que, com la resta, incitava a «utilitzar més la cigala que el cap» en aquests dies precedents a Quaresma. Tots quatre van aparèixer als balcons de diversos edificis de la plaça del Mercadal fins que, acabats els seus discursos, van refugiar-se a l'escenari d'enmig de la plaça, replet de taüts.
Investien d'aquesta manera el rei Carnestoltes d'aquest 2010: un emmascarat a l'estil venecià, que va fer un petit repàs als disgustos reusencs: la torre que no col·loquen a la casa Navàs, que «té com a façana una borrassa de plegar olives» –va dir en referència a la xarxa que pretén evitar el despreniment d'elements–; l'existència de la capsa Gaudí, a falta que el genial arquitecte llegués alguna obra a la que se suposa que és la seva ciutat natal; un Trapezi que omple Reus «de pallassos amb gossos que es caguen pels carrers», i «el forat» de Metrovacesa que «omple de pols tota la ciutat». També n'hi va haver per als de Tarragona i sobretot alguns missatges adreçats als qui no els deixen celebrar el carnaval tal com voldrien. Uns, els «senyors del Círcol», que van programar al Fortuny «una exhibició d'abrics de visó i joies del Pàmies» el mateix dia que les colles reusenques celebren el càsting. I els altres, els senyors de l'Ajuntament, perquè «els pobres carnavalescs haurem de fer la rua a l'AP-7», després que el recorregut s'eliminés del Tomb de Ravals. Feta la crítica, els flamencs van revestir-se de zombis per acabar l'espectacle amb la coreografia del Thriller de Michael Jackson i focs d'artifici. Eclèctic. O carnavalesc.