“La Passió és un espectacle que transcendeix el fet religiós”

La Passió és un espectacle de gran format, com n’hi ha realment pocs, que gairebé voreja les línies de l’òpera. Hi apareix moltíssima gent i té una durada llarga. Expliquem una història d’una manera molt visual i, alhora, l’espectacle té una partitura musical pròpia que condueix l’espectacle.

Sí, és una experiència que implica passar pràcticament tot el dia a Esparreguera. Són 35 escenes repartides en quatre actes, dos al matí i dos a la tarda. La història comença narrant la vida pública de Jesús i, després, se centra en la passió. Durant el matí s’explica el personatge, la importància que en aquell moment podia tenir el seu punt de vista i la revolució que provoca. També es dibuixa la segona línia argumental, que fa referència a la gent que està en contra de Jesús. Es tracta, en concret, dels poders fàctics, que senten atacada la seva institució i busquen la manera d’empresonar-lo i condemnar-lo a mort. Al matí, doncs, es fan les grans escenes de poble, com ara l’entrada a Jerusalem o el sermó de la muntanya, on surten centenars de figurants. Són escenes molt més alegres, acolorides i lluminoses. A la tarda, seguint el fil argumental, l’espectacle es torna més dramàtic, més èpic fins i tot, i una mica més fosc.

El fet de tenir música en directe n’és un. La partitura és del mestre Josep Borràs, que és d’Esparreguera i també havia estat vinculat a la direcció escènica. Això fa que la música estigui íntimament lligada al desenvolupament de l’espectacle. Tenim una orquestra i una coral pròpies i, aquesta temporada, Oriol Plans ha assumit la direcció musical de l’espectacle en solitari. El text, del poeta esparreguerí Ramon Torruella, és un altre valor de la Passió. L’any passat, de fet, es va fer una tasca de recuperació del text original, que havia perdut part de la seva essència amb modificacions i afegits posteriors.

A la tarda fem els famosos quadres plàstics, on tots els actors es mantenen estàtics, i al matí no teníem res similar. És un tret molt característic de les passions i el que hem fet és recuperar el quadre de la Multiplicació dels Pans i els Peixos. Hem unificat també un personatge de matí –Samuel– amb un de tarda –Benjamí– perquè complien la mateixa funció. Aquest any seguim treballant en la renovació del vestuari i hem dedicat un gran esforç a l’escenografia. En concret, als objectes, ja que és necessari treballar els petits detalls que donen vida a les escenes perquè el resultat sigui bo. Ara bé, la gran novetat és que un nou actor interpretarà el personatge de Jesús. Edmon Reynés substituirà Manel Llopart, que ho ha fet durant els darrers disset anys.

L’Edmon Reynés comença justament aquest Divendres Sant i en Manel Llopart farà l’última representació el diumenge de la setmana que ve. Seran dies potents aquí i haurem arribat a la meitat de la temporada amb un canvi que, emocionalment, significa molt per a nosaltres. Jesús és el personatge central, és qui dona sentit i continuïtat a la història, i en certa manera serà un canvi de cicle. També hi haurà moviments pel que fa a altres personatges. Enguany ens hem proposat donar prioritat als joves perquè volem seguir tenint bons actors a la Passió en el futur. Hi ha actors molt experimentats que representen personatges des de fa molts anys i això, en certa manera, dificulta que d’altres més joves puguin accedir a part del repartiment.

Des dels tretze anys. La meva família hi ha vingut sempre com a espectadora i, quan em van portar a veure-la, de seguida vaig dir que hi volia participar. Vaig començar apareixent en les escenes de poble i després vaig interpretar el personatge de Salomé. Hi ha pocs papers de dona en les passions. Després, vaig entrar a formar part de la direcció i ja m’he centrat en aquest àmbit. És una feina que m’omple i m’agrada perquè et permet veure-ho tot d’una manera global. També és un lloc bonic per gaudir de l’espectacle. En aquesta etapa, a l’equip directiu m’acompanyen Gerard Bidegain, Olivier Grau, Oriol Martínez, Marc Matalonga, Carles Reynés, Núria Valldeperas i Lluc López.

Som moltíssima gent. Jo diria que hi ha un miler de col·laboradors. La xifra inclou les persones que potser no participen en l’espectacle de portes endins, però fan tasques externes, com ara ocupar-se de la sala i l’espectador. La Passió, a més, és un espectacle que dona la possibilitat de participar amb tota la família. És fàcil, per exemple, trobar un pare que s’ocupa d’un tema tècnic i que la mare aparegui a les escenes de poble amb els fills. De fet, hi ha hagut nens i nenes que han començat de ben petits participant en l’escena de l’entrada a Jerusalem i que han acabat representant personatges importants de la Passió.

Ara mateix la d’Esparreguera la visiten al voltant de 10.000 persones. El fet que les xifres de públic puguin reduir-se és una preocupació general de les passions catalanes. Hem de començar a pensar quina imatge volem donar i quin espectacle estem oferint, amb vista a les generacions futures. No tinc cap dubte que és una representació per a totes les edats i, de fet, la gent jove al·lucina quan ve a veure-la. Parlar de la passió de Jesús fa pensar en certa religiositat, però és un espectacle que transcendeix el fet religiós i emociona, al marge de quin sigui el teu pensament. Sabem que complim les expectatives i que la gent surt contenta, però el que cal és que continuïn venint.