XEVI JOU VIOLA
COORDINADOR DEL BANC DE MEMÒRIA DIGITAL (BMD) DE BORDILS
“Enregistrem la memòria col·lectiva del poble, que és patrimoni de tots”
Material relacionat amb la vida del municipi de Bordils, de la seva gent, dels seus carrers i cases, de les festes i tradicions, i documents de l’administració local, es poden consultar a la pàgina web del BMD
Fotografies antigues de Bordils i d’altres d’actuals que permeten veure d’una manera molt gràfica l’evolució del municipi; el recull d’interessants vivències de veïns i veïnes o de persones relacionades amb la història del poble; programes de festes majors, fulles parroquials, cartells, records i anècdotes. Són part de l’ampli contingut que configura la pàgina web del Banc de Memòria Digital de Bordils, el coordinador del qual és Xevi Jou. Es tracta d’una entitat sense ànim de lucre que treballa per recuperar i posar a l’abast de tothom la memòria col·lectiva local.
Com va néixer el Banc de Memòria Digital de Bordils?
El projecte va sorgir arran d’una moció presentada a l’Ajuntament, que va ser aprovada per unanimitat en un ple del gener del 2012. L’embrió de la iniciativa va ser fruit de la inquietud d’uns quants veïns i veïnes que vam creure en la necessitat de conservar o enregistrar la memòria col·lectiva del poble i crear un espai on poder trobar aquesta informació, que és patrimoni de tots i totes.
A partir d’aleshores, el projecte ja va agafar rodatge?
Sí, ens vam posar de seguida mans a la feina i el juny del 2012 vam celebrar un acte públic per presentar la idea. Vam començar a recollir material i a fer entrevistes a la gent gran. Ho anàvem recopilant tot, fins que vam posar-ho en una web, com a expositor. Vam estudiar durant un temps quins apartats hi sortirien i la presentació oficial de la pàgina es va fer al febrer. Ara hi ha més de 2.000 entrades. Ja té cara i ulls i l’objectiu és que continuem fent-la créixer.
Una tasca en permanent evolució.
Exacte. Tenim, per exemple, moltes entrevistes guardades, però de moment encara no estan a l’apartat d’àudio. D’una conversa d’una hora i mitja, en voldríem seleccionar dos o tres temes per penjar talls de 4 o 5 minuts en el quals s’expliqui un aspecte concret, com el relat de com eren els col·legis en l’època de la persona entrevistada. I tenim altres documents sonors, com una gravació de la sardana Poble de Bordils, de Joan Callís.
Quin gran pòsit!
És un pou sense fons. A part del contingut ja penjat, tenim emmagatzemat el triple o el quàdruple de material: documents personals; d’altres que provenen d’arxius històrics, o d’institucions o entitats; fotos, cartells, programes i vídeos. Ja hi ha una setantena de ciutadans que hi han col·laborat aportant coses. Ho hem enfocat de manera que recollim el material, el digitalitzem per donar-hi visibilitat i el retornem a la persona.
Quina és l’entrada més antiga?
Correspon al 1834. És un document en el qual l’aleshores mossèn de Bordils dona fe que un alumne ha aprovat en doctrina cristiana. El moment actual, però, és històric i té un pes especial al web. Hi ha imatges de l’1-O, de concentracions per reclamar la llibertat dels presos polítics catalans, de pancartes i del llaç groc penjat a la façana de l’Ajuntament en senyal de solidaritat. És el valor que deixarem perquè serà interessant que d’aquí 20, 30 o 40 anys es puguin veure en perspectiva aquestes accions.
Tiraran la vista encara més enrere, com per exemple al 1700?
Ens hem basat sobretot en el segle XX. Tenim documents del 1700 que ja sabem de què van, però s’haurien de transcriure una mica. La nostra intenció no és fer un estudi històric exhaustiu. A través de la web, les generacions que venen podran donar compte, una mica, de com vivíem i hi trobaran aspectes que als llibres d’història general no hi surten. Des de l’escola ens han comentat que ja han fet servir diverses vegades el BMD. Als membres de l’entitat ens satisfà molt que el projecte pugui tenir una utilitat important.
I de la vessant esportiva?
Tenim, entre altres, imatges d’antics equips de futbol i de bàsquet, i de més recents, de l’handbol i del volei. Com a curiositat, hem penjat una foto de la samarreta més antiga que es conserva del Club Handbol Bordils. Una senyora les va elaborar manualment i a màquina, als anys seixanta.
Amb la tasca que feu, també es veu la transformació del terme.
S’aprecia com han canviat els comerços, molts espais, la C-66, i veus alguns habitatges que ara no hi són. Hi havia hagut un cinema a la carretera i un altre al mig del poble. O la discoteca Silver, que va ser una de les primeres de renom a la comarca.
Els usuaris de la web, a més, hi troben unes novetats mensuals.
Sí, hi ha l’escrit del mes, llibres recomanats i el recurs del mes, que el març va ser un document referent a l’acte d’inauguració del Local Republicà de Bordils, el 1931. A banda, una de les coses que sens dubte són més gratificants de la tasca que fem és el contacte amb la gent. És encantador i d’una riquesa esparverant. Et permet conèixer persones i històries molt interessants. Sentir, per exemple, parlar de les vivències a algú de 90 anys és increïble!
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.