“Utilitzem les arts del circ per ajudar a desenvolupar les habilitats socials”

Vaig començar a fer malabarisme quan era un adolescent i ho feia per plaer. El circ era una eina que m’ajudava a canalitzar l’energia i a transformar la creativitat en una cosa real i concreta. He treballat per a diferents companyies, però vaig començar com a artista de carrer. Feia de pallasso, jocs malabars, acrobàcies... Al mateix temps, vaig estudiar treball social a la universitat. Volia canviar el món [somriu]. Compartia la vida com a artista amb la vida com a educador de carrer.

Sí, la unió entre els dos mons va ser totalment natural. Quan tenia dinou anys vaig anar a Bolívia a fer una feina de cooperació internacional, relacionada amb els meus estudis. Treballava amb joves que vivien al carrer i, a través dels jocs malabars, vaig trobar la manera de captar la seva atenció. A partir d’aquí, es va establir una relació de confiança i es va crear un canal de comunicació basat en la màgia del circ, i no pas en les paraules. En definitiva, vaig veure que les arts del circ i la creativitat em donaven noves eines per treballar amb aquests joves.

El circ social consisteix a utilitzar les arts del circ per apoderar les persones i ajudar-les a sentir-se bé i a desenvolupar les seves habilitats socials. Nosaltres considerem el circ una barreja d’arts –com ara teatre, dansa i malabarisme– i es tractaria de ficar-les totes en una caixa d’eines i posar-les al servei dels educadors, dels treballadors socials, dels psicòlegs i dels professors. Són eines d’una gran riquesa, que els poden ajudar a assolir els objectius de la seva feina social. El joc també és un element molt important.

La imatge de la piràmide humana és un bon exemple. Per fer-la, diverses persones han de pujar una a sobre de l’altra. S’han de tocar i això és un gran pas per a molts joves, ja que implica relacionar-se amb els altres. A l’hora de pujar sobre l’esquena d’una altra persona la confiança també és molt important. Cal, a més, controlar la por i avaluar els riscos i això va més enllà d’una lliçó de circ. És una lliçó que et serveix per a la vida.

El 1995 el Cirque du Soleil va iniciar el programa Cirque du Monde per treballar amb joves en situació de vulnerabilitat utilitzant les arts circenses i la creativitat. Jo estava treballant en un altre projecte i es van interessar en la meva experiència perquè no havien trobat gaire gent amb la doble faceta de treballador social i artista. Vam començar a col·laborar i així va ser com el Cirque du Soleil em va enviar a diferents països del món per treballar amb els joves.

Cada projecte de circ social que fem és diferent perquè s’adapten a la realitat local i cultural i, sobretot, a les necessitats dels joves amb els quals estem treballant. De fet, els projectes poden variar dins d’un mateix país o ciutat. L’essència, però, és la mateixa. A Itàlia, l’any passat, vam treballar per afavorir la integració social i la relació intercultural entre la població local i els refugiats. A Sud-àfrica, en canvi, hem treballat amb joves que tenen el VIH, amb l’objectiu de promoure la seva inclusió social. A Mont-real treballem amb adolescents addictes a les drogues, ja que el circ els pot ajudar a controlar el consum i a millorar les condicions de vida. Intentem fer de la marginalitat dels joves una força.

És un tema molt complex i hi ha diferents realitats. No hi ha només una manera de treballar-ho, però fer un taller de circ on hi participin persones de diferents cultures, o persones que viuen en un lloc i d’altres que hi estan arribant, les ajuda a construir una relació de qualitat. De vegades, posem el focus en les nostres diferències, però el circ ens permet veure allò que tenim en comú, com ara el fet de riure, jugar o tenir por. És un pretext per construir llaços entre nosaltres i per deixar enrere els prejudicis. Així doncs, fer un taller per crear un petit espectacle, on hi participin refugiats i població local, els ajuda a crear una relació de confiança i és llavors quan es produeix la màgia. La gent comença a parlar dels seus problemes i les seves alegries, a compartir els seus pensaments amb els altres, i el circ ja queda en un segon terme.

N’hi ha molts, però et parlaré d’un adolescent de Mont-real que tenia la vida una mica controlada per les drogues i sentia que vivia en un altre món. De mica en mica, va començar a pujar al trapezi i, com que implicava un risc, si volia practicar havia d’arribar al taller sense estar intoxicat. Això també li va permetre descobrir un altre tipus d’adrenalina. Un dia em va dir que estava agraït perquè el circ l’estava ajudant a obrir els ulls i a tornar al món real. A mi això em fa molt feliç. També hi ha petits èxits molt importants, com ara el fet que els joves surtin de casa o marxin del parc per venir a un taller on poden relacionar-se amb altres joves.

El Circ du Soleil dona suport a les organitzacions que treballen durant tot l’any amb joves utilitzant les mateixes eines que nosaltres i, en aquest sentit, l’ Ateneu està fent una feina increïble. És un soci important i ha vingut amb nosaltres a Bellvitge per donar suport a les organitzacions locals a l’hora d’aplicar les arts en els programes educatius. Els professionals que han fet la formació són part de la comunitat i treballen amb joves cada dia. Hem compartit amb ells el nostre coneixement i experiència i els hem donat un petit impuls, però ells són els veritables agents de transformació social.