Festa gitana al Besòs malgrat la pluja

La pluja d’aquest diumenge ha deslluït la ‘cerimònia del riu’ un dels actes més emblemàtics de la commemoració del Dia Internacional del Poble Gitano. L’organització ha suspès pel mal temps l’acte, que se celebra a la llera del riu Besòs. Tot i així, un grup de gitanos han decidit improvisar la celebració amb música, ball, i el tradicional llançament de pètals de rosa al riu.

Una manera de fer valer l’anhel de “llibertat” que el poble gitano reivindica des de fa segles traspassant fronteres. “Jo vinc aquí encara que plogui o troni. Sóc antisistema”, ha assegurat als mitjans Manuel Heredia Jiménez, president de l’Associació Gitana de Sabadell i Comarca. El Dia Internacional del Poble Gitano commemora el primer congrés gitano internacional, celebrat a Londres el 8 d’abril de 1971.

En aquella trobada històrica es van consensuar, entre altres, la bandera gitana, representada per dues franges horitzontals blava i verda -que simbolitzen el cel i la terra-, i una roda vermella al centre, present també a la bandera de la Índia i que és símbol de l’anhel de llibertat arreu del món, més enllà de les fronteres. També es va declarar el Gelem, gelem com a himne oficial de l’ètnia, una cançó en llengua romaní i que fa referències a la vida nòmada i també a la persecució nazi que van patir els gitanos.

Actualment aquesta diada és motiu de celebració i difusió tant de la cultura gitana com de les demandes dels moviments socials gitanos. A ciutats de tot el món, les persones gitanes s’organitzen i realitzen diferents actes; el més conegut l’ofrena floral al riu, on les dones llencen pètals de rosa a l’aigua, com a símbol del poble gitano i la seva ‘transnacionalitat’. Els homes, en canvi, dipositen espelmes en record dels avantpassats, principalment els perseguits i assassinats durant el nazisme.

Aquest diumenge, amb la suspensió de l’acte, un grup de dones ha llençat pètals, després d’improvisar un petit concert amb guitarra i cajón. També ha estat emotiu el cant del Gelem, Gelem, per part d’una nena. “Déu és perfecte, Déu és meravellós, i si Déu m’ha fet gitano, gitano moriré”, ha reivindicat Manuel Heredia. “Portem 600 anys a Catalunya i hem aportat moltes coses a la seva llengua, a la cultura ... Carmen Amaya”, ha enumerat.

El president de l’Associació Gitana de Sabadell i Comarca indica que encara “hi ha coses per canviar”. Ha posat com a exemple que, tot i els esforços perquè les noves generacions tinguin estudis i més facilitats per accedir al món laboral, sovint es viuen casos de discriminació, especialment amb les dones. “Les noies van a l’entrevista i quan diuen que són gitanes els pregunten: ‘Has estudiat?’, responen que sí i després els diuen: ‘Ja et trucarem”, lamenta Heredia. “Això és racisme”, subratlla. “Som iguals, volem els mateixos drets i si algun gitano és incívic i mala persona, que ho pagui aquell gitano però no els altres”, insisteix.