“La LAU permet que els fons voltor especulin amb el lloguer dels veïns”

Hi ha 150 pisos aproximadament. És un bloc on hi ha quatre o cinc pisos de compra i la resta són de lloguer. Segons la dimensió, el lloguer oscil·la entre 600 i 850 euros. La majoria dels inquilins vam entrar-hi a viure el 2013 amb un contracte de cinc anys. Els primers contractes van començar a caducar al març. El gener passat diversos veïns van rebre un burofax en què els deien que al venciment del contracte havien de deixar les claus. Llavors ens vam posar en contacte amb l’empresa.

Sí, Arrenda Gestió, que ens diu que ha venut el bloc a una altra empresa, Medasil Desarrollos. Té al darrere el fons d’inversió Goldman Sachs, un fons voltor.

Sí. Un veí del bloc és el vicepresident de l’associació de veïns de les Planes. L’associació es va posar a la nostra disposició, i també els grups municipals. L’empresa ens va dir que no farien fora a ningú però que estàvem pagant molt per sota del preu de mercat i que això s’havia de regularitzar.

Un pis de 700 euros el volien pujar a 1.000 i un de 850, a 1.300. Els vam dir que això no és Pedralbes, és un barri obrer de mileuristes. En aquella reunió ja els vam dir que no ens negàvem a pagar, que fins i tot acceptàvem un augment raonable. A finals de gener ja vam proposar un increment del 20% repartit en tres anys: un 5% el primer any, un 5% el segon i un 10% el tercer.

Sí. En una segona reunió amb l’empresa ens van respondre que pagaríem segons la renda de cadascú. Ens hi vam negar. O hi havia una negociació col·lectiva o res. Vam seguir mobilitzats. Vam fer un taller de pancartes que els veïns vam penjar al balcó i vam organitzar una manifestació. Va ser un èxit, van venir Tardà, d’ERC; Salvador Illa i José Zaragoza, del PSC; Xavier Domènech, de Catalunya en Comú.

Aquí entra en valor una cosa molt important, el Sindicat de Llogaters, que va aparèixer ja en la primera reunió amb l’associació de veïns. Ens han acompanyat, ens han assessorat i ens han obert portes.

Després de la manifestació, a Podem de Sant Joan Despí ens van dir que Iglesias volia venir. Un altre èxit. Ens va dir que érem un exemple a seguir de lluita i d’unió. Ens va deixar clar que volen modificar la llei d’arrendaments urbans (LAU). La LAU permet que els fons voltor puguin especular amb nosaltres, no limita a un preu raonable.

Del 60 o 70% que ens volien apujar ja van rebaixar a prop d’un 30%. Vam seguir dient que no. No ens negàvem a pagar, però no podíem assumir aquesta pujada.

El preu del mercat! Venien que farien inversions al bloc, perquè té moltes deficiències: quan plou el pàrquing s’inunda, els segons pisos dels dúplexs no estan acabats, hi ha problemes a les calderes i l’aire condicionat... En una altra reunió van tornar a rebaixar el percentatge a un 25%, però fent un contracte nou, no una renovació. Van imposar 300 euros per contracte i dos mesos de fiança. Això volia dir pagar 3.000 euros. No ho podíem assumir.

L’empresa tenia pressa, va accedir al nostre percentatge i va rebaixar les despeses de contracte de 300 euros a 150 i un mes de fiança en lloc de dos. Però vam trobar una trampa: 5% més IPC, 5% més IPC, 10% més IPC. Això és jugar brut. Els veïns ho vam veure i es va tornar a embolicar.

És clar. Els pilars d’aquesta lluita han estat organització, mobilització i negociació. L’empresa va oferir un contracte nou, que van aprovar els veïns. Però és una victòria parcial. El 5-5-10 sense IPC és només per als contractes que vencen el 2018. La proposta per als que vencen el 2019 és d’un 10%, 10%, més l’IPC. I els contractes que vencen el 2020 tindran una pujada del 20% el primer any, l’IPC el segon i l’IPC el tercer.

Vam acceptar la pujada del 2018, però aquest bloc s’ha caracteritzat perquè tots anem a l’una. Tenim un any per negociar els contractes del 2019 i el 2020. La nostra arma són les pancartes al balcó: l’empresa té pisos buits que no llogarà si les pancartes segueixen als balcons. Les traurem quan tothom sigui tractat igual.

Per la unió que hem tingut. La LAU és una vergonya, dona tot el poder a l’especulació. L’empresa que ens volia fer fora no incomplia la llei, però una cosa és ser legal i una altra és ser just

.