La Múrcia que lluita

RESPOSTA CIUTADANA

La resposta de la ciutadania murciana no es va fer esperar i el 30 de setembre més de 50.000 persones van sortir al carrer reclamant que les presses per aconseguir l’arribada de l’AVE no servissin d’excusa per mantenir les vies del tren en superfície i per exigir que es complissin els compromisos de soterrament. Va ser la manifestació més gran que s’ha vist mai a Múrcia, una fita històrica que va superar totes les expectatives, però l’endemà va ser l’1 d’octubre i la protesta va quedar en segon terme, amb el focus mediàtic centrat a Catalunya.

Tot i això la pressió popular va aconseguir un primer compromís per part del ministre de Fomento, Íñigo de la Serna, per soterrar una mica més d’un quilòmetre de vies aprofitant les obres de l’arribada de l’alta velocitat. Però els veïns no hi estan d’acord, volen tot el tram urbà soterrat i no confien en la proposta de portar l’AVE a la ciutat primer en superfície, de manera provisional, fins que no hi hagi pressupost per fer el soterrament definitiu.

“A Valladolid estaven en una situació equiparable a la nostra. Allà es va crear la Sociedad Valladolid Alta Velocidad, que ara s’ha hagut de dissoldre perquè no ha pogut fer front a les pèrdues que tenia. Allà també es va explicar a la ciutadania que l’AVE passaria en superfície de manera temporal, però ara, com que la societat ha fet fallida, ja saben que el traçat en superfície serà definitiu i que no hi haurà soterrament. És el mirall on no ens volem emmirallar”, explica Contreras.

TRES DÈCADES DE LLUITA

Aquesta experiència prèvia fa que els murcians tinguin més arguments que mai per mantenir-se ferms en una lluita que en trenta anys d’història ha passat per diferents etapes. “El 1989 teníem un alcalde socialista i llavors governava Felipe González, que necessitava aconseguir fons per a l’Expo de Sevilla i per als Jocs de Barcelona. Hi havia la consigna de treure diners d’on fos i es va plantejar aprofitar tots els terrenys que no es feien servir al voltant de les estacions de tren”, recorda Contreras.

A Múrcia, la major part dels trens de mercaderies ja no passaven per l’estació de la ciutat –l’estació del Carmen– i quedaven més de 100.000 metres quadrats sense ús. “L’alcalde socialista, José Méndez Espino, va recollir el missatge del govern de González i va treure a informació pública un nou projecte d’estació que mantenia les vies en superfície. Era un projecte que cobria d’habitatges tot l’espai, amb un matís completament especulatiu. Això va fer que els veïns ens posséssim en marxa, presentant centenars d’al·legacions. Finalment el projecte és arxivar”, afegeix el portaveu de la plataforma veïnal.

Va ser un primer èxit aconseguir aturar una proposta que hauria mantingut les vies en superfície definitivament. A partir de l’any 1995 va canviar el color polític de l’Ajuntament de Múrcia, que va passar a mans del Partit Popular. Des de llavors el PP també ha governat la Comunitat Autònoma. Per tant, fa més de dues dècades que estan en el poder, primer amb majoria absoluta i des de les últimes eleccions en minoria a les dues institucions. I en tot aquest temps els veïns han mantingut la seva reivindicació, ja que el problema, lluny de solucionar-se, s’ha cronificat.

L’ACORD DEL 2006

Queden lluny les esperances del 2006, quan semblava que s’avançava en la bona direcció gràcies a la firma d’un conveni amb el govern socialista de Rodríguez Zapatero. En aquell acord es dissenyava el nou accés ferroviari a la ciutat, aprofitant l’arribada de l’AVE. Als afores de la capital, el tren aniria enfonsat per un canal descobert –l’anomenat traçat en trinxera– però en més de quatre quilòmetres del nucli urbà passaria soterrat. Es va crear la societat pública Murcia Alta Velocidad i es va decidir que dels 195 milions d’euros que costaria el projecte, 84 es finançarien amb les plusvàlues urbanístiques de la reordenació de la zona i la resta, 111 milions, els posarien les tres administracions implicades: el Ministeri de Foment, que assumiria el 66% de la despesa, la Comunitat Autònoma (el 26%) i l’Ajuntament (8%).

Els veïns van respirar tranquils per primer cop. Però entre el 2010 i 2011 es produeix l’esclat de la bombolla immobiliària a conseqüència de l’especulació estesa a tot arreu, també a Múrcia, on havien aparegut com bolets urbanitzacions en zones d’hortes. En qualsevol cas, cauen les previsions d’aconseguir diners amb les plusvàlues urbanístiques i el projecte de soterrament s’aparca en espera de temps millors.

La situació continua igual fins al 2012, quan Ana Pastor, aleshores ministra de Foment, i Ramón Luis Valcárcel, president de la Regió de Múrcia, aposten per l’arribada de l’AVE en superfície de manera provisional. Evidentment això provoca la indignació dels veïns, que des de llavors no han deixat de manifestar-se a les vies cada dimarts al vespre. Paral·lelament, també han portat el cas als tribunals, amb dues denúncies pendents a l’Audiencia Nacional, i s’ha generat un moviment social que ha aconseguit mocions de suport fins i tot al mateix l’Ajuntament de Múrcia, al Parlament regional, al Congrés dels Diputats i al Parlament Europeu.

Però Adif, l’operadora de la infraestructura ferroviària que depèn del Ministeri de Foment, manté el projecte i el mes de setembre fa augmentar la tensió amb l’inici de les obres del traçat d’alta velocitat. Les obres impliquen col·locar noves vies en superfície per a la resta de trens convencionals, ocupant espai del carrer Orilla de la Vía (un nom prou gràfic) i construint un mur de protecció que en alguns casos es troba a menys d’un metre de la façana d’habitatges. “Hi ha veïns que pràcticament no poden entrar a casa seva, i quan s’han queixat, Adif els ha contestat que si no poden entrar de cara, que entrin de costat. Fins a aquest punt arriba la seva prepotència”, explica Joaquín Contreras. I el pitjor de tot és que entre aquests trens que circulen a tocar d’edificis habitats –més de noranta al dia–també n’hi ha de mercaderies perilloses. “Alguns venen de la zona petroquímica d’Escombreras i porten butà, propà, nafta, líquids inflamables...”, afegeix el portaveu dels veïns.

No és estrany, doncs, que la mobilització i les protestes s’hagin mantingut durant aquests últims mesos. El setembre i l’octubre s’organitzen acampades a les vies que són desallotjades amb violència i les imatges dels antiavalots competeixen amb les de les càrregues policials a Catalunya. Però els veïns continuen resistint i es fan virals a les xarxes socials les seves protestes. Llavors s’enfronten a una allau de multes per part de la Delegació del Govern, amb imports de fins a 2.000 euros, que generen una campanya de solidaritat per poder-les pagar. Es donen situacions tan esperpèntiques com la d’un veí multat amb 1.000 euros per haver participat en les protestes i, després, haver-se col·locat davant el perímetre policial “menjant pipes en actitud desafiant”.

LA PASSAREL·LA

L’últim greuge que han patit els veïns ha estat la construcció, a marxes forçades, de la passarel·la del pas a nivell de Santiago el Mayor, una estructura de tres pisos d’alt que és necessària perquè l’alta velocitat evidentment no permet passos a nivell.

“Té un defecte de forma. No s’han fet fonaments, s’ha posat directament sobre la vorera. L’empresa que ha fet les obres, Aldesa, fa poc ha vist com queia una estructura semblant que havia aixecat a Mèxic per no haver fet correctament els càlculs de cimentació i els estudis geotècnics. Per això, com a mesura cautelar, vam demanar a la Fiscalia que es paralitzés l’obra”, assegura Contreras.

Evidentment, la passarel·la, amb 100 esglaons de pujada i 100 de baixada, és un obstacle greu per a la mobilitat. I la solució de posar ascensors no sembla prou eficaç per a un pas que cada dia té un trànsit d’unes 20.000 persones, segons els càlculs dels veïns. Sense oblidar el tema de la seguretat personal. “Qui garanteix la integritat física de les persones que hi passin quan sigui de nit? S’ha instal·lat entre dos carrers per on no circularan cotxes, on es redueix el trànsit de persones i que per tant quedaran més solitaris. Imaginin a les nits d’hivern, havent d’utilitzar un ascensor sense saber qui t’esperarà a dalt. Si pateixes un atac no servirà de res cridar, ningú no et sentirà enmig de les vies i a una alçada de tres pisos. Aquesta passarel·la és segura sobretot per al delicte”, es queixava fa foc María Dolores García, una veïna de la zona. Però malgrat tots els entrebancs la Plataforma Soterramiento Murcia no desisteix.

“No pararem, a vegades les forces flaquegen, però no caurem en provocacions i continuarem actuant de manera pacífica”, insisteix Contreras. I de moment la via legal ha obert una escletxa d’esperança: l’Audiencia Nacional ha acceptat un recurs d’una veïna per estudiar si les obres compleixen la normativa ambiental.