“En els projectes d’inserció hi poses el cor i no ho veus com una feina”

Som una cooperativa social sense ànim de lucre que ens dediquem a la inserció sociolaboral de persones. Treballem més amb joves, però no descartem que pugui venir altra gent en risc d’exclusió social. Tenim perfils molt diferents, des d’un noi que està en tercer grau penitenciari fins a d’altres que tenen formació però estan en una situació econòmica familiar crítica.

L’octubre del 2014. Jo havia estat deu anys com a director de la unitat d’escolarització compartida (UEC) del Solsonès, que està amb nois de secundària a qui no els agrada estudiar o joves amb necessitats educatives especials. Després dels setze anys molts se n’anaven a treballar de manobres sense acabar l’ESO, al cap d’un mes o dos guanyaven molts diners i agafaven hàbits tòxics, amb un ritme de vida que no era l’apropiat. Amb la crisi se’n va anar tot en orris i molts es van quedar sense formació, sense feina, amb mals hàbits i en carrers. I em va passar pel cap donar-los un cop de mà muntant això, preparant-me anant a un curs d’emprenedoria, de cooperatives, de fer melmelades... Al cap d’un any vaig capitalitzar l’atur i amb dues persones més la vam muntar. Un d’ells va marxar l’any passat, que era cuiner, i quedem el Xavi Rendé, que és jardiner, i jo, que soc educador social, polivalent [riu].

Som empresa social i el repte més important ha sigut fer sortir els números. Creiem que amb quatre melmelades i jardins tiraríem endavant i hem vist que al final són molts més, s’ha de produir molta quantitat i comercialitzar-la per tirar endavant. L’objectiu és contractar més gent cada vegada, ja que ara en tenim cinc. El problema és la temporalitat perquè ens dediquem a la jardineria, melmelades i salses, i els dimecres repartim cistelles de verdura ecològica i de proximitat de temporada –una part ve del nostre hort i l’altra la comprem–. Volem treballar els conreus específics d’hort de muntanya, com el pèsol negre i el nap. També tenim xocolata Oro Vivo –que fan a Solsona–, sal de Cambrils, porc ecològic del productor local De Pagès... Del darrer any destacaria el fet de fer xarxa, coneixent gent, associant-nos i creant sinergies. Estem amb l’associació Territori de Masies del Baix Solsonès, els productors de Terra de Profit, som socis de serveis dels productors de poma de muntanya Biolord. Les quatre entitats socials –Amisol, Sol del Solsonès, Volem Feina i nosaltres– volem crear una plataforma per col·laborar plegats. En aquest últim any també ens hem federat a la Federació de Cooperatives i a la Xarxa d’Economia Social, que ens està enriquint molt.

Aquest any hem tingut una mica de benefici que gairebé tapa les pèrdues de l’inici. Estem estabilitzats i mai saps com anirà la temporada perquè també depens del temps. Enguany necessitaríem més treballadors, però el nostre objectiu és la inserció. En els projectes d’inserció hi poses el cor i no ho veus com una feina perquè tires endavant una idea.

Les empreses d’inserció tenim dues subvencions del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies; no saps mai la quantitat que cobraràs ni quan, i últimament, no sé si té a veure amb la situació política, ens estan fent requeriments de l’any 2015. El primer any també vam guanyar un premi d’emprenedoria de l’Obra Social La Caixa, que ens va donar un cop de mà econòmic i en formació.

Bastants. Amb Biolord i l’Arada vam fer el projecte Singulars amb l’objectiu de veure si en les diferents fases de la poma es pot contractar durant sis mesos gent amb exclusió de les quatre entitats socials que he comentat abans. El més fàcil serà per a la recollida, l’encaixat, la manipulació i el transport de la poma. A les empreses d’inserció pots contractar una persona tres anys, fent-los un procés d’inserció amb activitats i serveis i un itinerari formatiu individualitzat segons les seves necessitats i competències per poder inserir-les en una empresa ordinària. També volem produir més elaborats de la poma i ens estem formant per fer sucs i tenir la certificació ecològica. Un altre projecte és fer elaborats de verdura, cuinats i envasats a punt per menjar, i el que veurem més aviat és l’obertura d’una botiga pròpia a Solsona. Ara distribuïm a particulars i a botigues, fins i tot a Madrid

Han passat per aquí unes quinze persones –en un cas va durar un dia–, però també he de dir que la franja dels setze anys no és l’adequada, perquè a vegades han de cremar etapes o tocar fons per adonar-se de l’oportunitat que els donem aquí.