“El 8 de març va posar sobre la taula coses que no es poden tolerar”

Quan vaig començar a estudiar psicologia, a finals dels 80, em vaig relacionar amb moviments feministes. En acabar els estudis vaig entrar en un pla d’ocupació a l’Ajuntament de Sant Boi, i vaig treballar primer al servei de drogodependència, en una època en què les administracions locals estaven construint els serveis públics adreçats a les persones. Em van encarregar posar en marxa el servei d’atenció a les dones a partir d’un conveni entre l’Associació de Dones de Sant Boi i l’Ajuntament. Una persona donava assessorament jurídic i jo, suport psicològic. A finals dels 90 es van crear els primers circuits locals d’atenció a les dones víctimes de violència de gènere, sobretot per evitar la victimització que apareix perquè l’administració no té intervencions coordinades i les víctimes han de repetir la mateixa història.

No. Als serveis comarcals sí que hi atenció als infants, que depenen de la Generalitat. Al Baix Llobregat és a Sant Feliu, i una de les dificultats és que els nens s’hi desplacin amb uns horaris molt concrets. Sovint aquest servei es perd per això.

Sí, el de Sant Boi és l’únic de titularitat local que hi ha a la comarca. Entenem que ha d’haver-hi una atenció integral cap als nens i les nenes perquè també són víctimes, si hi ha un entorn familiar violent això afecta també el desenvolupament de les criatures i atendre les dones és atendre també els seus fills.

Hi ha intervencions de tot tipus, específiques i sistèmiques, que atenen el conjunt de la mare i els fills i filles. Depèn de cada moment, cada família necessita una cosa o una altra, o totes.

El primer balanç és positiu perquè cobrim una necessitat existent i donem resposta a una part transcendental en els processos de violència que són els infants, que sovint s’han deixat a banda i que s’ha d’abordar tenint en compte quins són els contextos de violència.

Hi ha de tot. Els infants que viuen en un entorn de violència pateixen violència, que pot ser física, sempre psicològica i suposa la repetició d’un patró. Si volem erradicar la violència masclista hem de fer que els infants no repeteixin patrons de conducta tant de dones víctimes com d’homes agressors. És molt difícil trencar-ho si no és amb una intervenció socioeducativa i donant-los a conèixer models de relacions igualitàries.

N’hem detectat de tot tipus. Patiment psicològic i en alguns casos físic, hi ha nens que s’interposen entre el pare violent i la mare víctima i pateixen l’agressió física i psicològica. També hem vist que són víctimes de l’agressor, que els usa com a element de venjança cap a la seva parella. Tot això té conseqüències en el rendiment acadèmic i en les capacitats relacionals amb altres nens. Tenen un conflicte de lleialtat molt important, perquè encara que tinguin un pare agressor és el seu pare i els genera molt sentiment de culpabilitat haver-se de posar al costat de l’un o de l’altre. Tot això afecta el seu desenvolupament psicològic com a persona.

No hi ha un patró únic. Una agressió als fills pot esdevenir un revulsiu que acceleri certes preses de decisió de les dones, però no sempre és així. Hi ha un element molt important, i és que les dones assumeixin que són víctimes. Moltes vegades normalitzen situacions perquè els costa molt identificar-se com a víctima. És un procés molt complex, amb moltes recaigudes i amb una dependència emocional molt dura que necessita temps i acompanyament. També protecció, moltes vegades hi ha situacions de risc.

El 8 de març ha estat un punt d’inflexió. A finals dels 80 el cas d’Ana Orantes, la primera dona que va tenir el valor de sortir en un programa de televisió a dir que era víctima de violència i que després va ser assassinada i cremada viva pel seu marit, va ser un punt d’inflexió. Ara estem en un altre punt d’inflexió pel que fa a les violacions i agressions sexuals. La resposta massiva del 8 de març va servir per posar sobre la taula coses que no es poden tolerar. Tothom ha de tenir un paper important per erradicar-ho, especialment els poders legislatiu, executiu i judicial. És molt important la formació en temes vinculats a la igualtat de gènere de professionals policials, judicials i de serveis socials.