“Cadascú té dret a les seves bogeries i a la seva manera de veure la vida”

[Francesc Vilà] El 2016 el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat va promoure un any de debats i alguns vam plantejar la qüestió de les persones i de la salut mental. Un dia va sorgir un debat sobre la salut mental comunitària. Des dels anys vuitanta ens adonem que la salut en general funciona força bé, la medicina ha fet un recorregut molt important a partir de la Segona Guerra Mundial. En canvi, pel que fa a la salut mental les administracions fan accions cada vegada més importants des dels anys vuitanta, però la insatisfacció dels protagonistes i els familiars va en augment.

[F.V.] Per diversos motius. Des dels vuitanta hi ha una ideologia que impregna la salut mental que és la biopolítica, que vol dir que els polítics es plantegen que el més important és curar i controlar les persones. La salut mental està atrapada en aquesta ideologia, que se sustenta en una creença inaudita: quan a algú li passen coses la causa última és una alteració cerebral.

[F.V.] Dissortadament, no. La indústria farmacèutica ha anat abandonant totes les seves tesis d’investigació sobre nous productes en el camp de la depressió, l’angoixa, etcètera, perquè molts dels productes funcionen a pesar de les teories que tenim.

[F.V.] L’entorn, les persones i la societat són fonamentals. Sabem des del 2000-2010 per Richard Whitaker que com més diners dediquem a la lògica biopolítica més discapacitats i cronificació produïm.

[F.V.] Una colla d’entitats molt diverses, com associacions de familiars de malalts mentals, protagonistes de la malaltia, entitats hospitalàries com Sant Joan de Déu, Benito Menni i les Germanes Hospitalàries i associacions com la fundació Cassià Just, Hàbitat 3 i Solidança, entre altres, ens plantegem que el 75% dels factors que incideixen en el benestar de les persones amb fragilitat mental no són sanitaris. Això ho diu l’OMS i diferents estudis. Nosaltres ens volem ocupar del 75% d’aquests factors agrupats en temes de vida bona, habitatge i treball. No estem per curar sinó per tenir cura de les persones. I sobretot perquè les persones es plantegin la seva emancipació.

[F.V.] Vol dir que ho fem en comú els protagonistes, les entitats i els que hi volen participar. Fem en comú coses per la vida de la gent en relació a la formació, el treball i l’habitatge.

[F.V.] En treball fent xarxa entre empreses que es dediquen al treball protegit i empreses que volen apostar perquè algú amb fragilitat mental s’incorpori amb formació. En l’habitatge vam decidir associar-nos diverses entitats per ajudar a gestionar llars còmodes per facilitar l’emancipació d’algunes persones i els donem suport lleuger.

[Nolasc Riba] El primer plantejament és quins són els factors de seguretat que permeten tenir expectatives i crear un projecte de vida. L’habitatge és un d’ells i el segon és el treball. La vida bona és més conceptual, hi ha un debat continu entorn d’unes línies marcades: l’oci, la família, l’alimentació, les arts escèniques, l’esport, fent alhora una crida a la comunitat. [F.V.] Un dels camins principals per a la cronificació i la discapacitat és sentir-te cada cop més sol i aïllat. Intentem posar-hi fre i aquí hi ha una de les jugades de la festa de diumenge: la manera de fer-nos visibles l’hem de fer amb uns altres.

[N.R.] Serà una festa molt engrescadora que volem que sigui bianual, amb un programa molt ampli. Les entitats donaran informació i hi haurà activitats com ioga, tallers de menjar saludable, herbes remeieres, dansa, tallers de reciclatge, una pintura mural, un taller d’arteràpia... La crida és oberta a tothom. [F.V.] Si vols venir no cal que t’identifiquis com a boja, pots venir com a ciutadana.

[F.V.] Sí, reivindiquem la bogeria perquè a Catalunya és una cosa molt pròpia. El seny i la rauxa, etcètera. Nosaltres volem trencar algunes costures del llenguatge. Darrere d’un taller de grafits hi ha gent jove, probablement tan xalada com altra, i s’identifiquen com a joves que fan grafits, no pas com a bojos que intenten fer art. El discurs biopolític diu que un de cada quatre ciutadans en algun moment de la seva vida es xalarà. Nosaltres diem una cosa molt més subversiva: cadascú té dret a les seves bogeries i a la seva manera de veure la vida.