“No ens podem limitar a mirar des de terra la ratlla blava a l’horitzó”

Les dues coses. El més important és que aquests vaixells puguin sortir gràcies que cada cop tenim més gent implicada a recuperar el patrimoni marítim. L’objectiu és donar a conèixer el mar per saber interpretar el que ens ofereix.

El mar és molt més que un camp de regates, d’embarcacions esportives o aquell món desconegut que és la pesca. El patrimoni històric és una bona manera de descobrir-lo, incloent-hi el turisme, que és un dels actius que volem potenciar. Crec que els que estem implicats en l’activitat nàutica no hem sabut o no hem tingut la paciència de saber vendre aquest patrimoni i les oportunitats que representa el món marítim. Ara les administracions sembla que també s’apunten a reactivar aquesta activitat marítima.

Sobretot l’activitat esportiva, tot i que no em puc queixar i encara ens hi guanyem la vida. Han estat anys complicats però s’ha consolidat com una oportunitat econòmica més enllà del manteniment i venda d’embarcacions. Fins ara els superiots eren com una ofensa a les economies i avui representen un turisme de qualitat i que genera riquesa.

I també vaixells de pesca. Ens entren embarcacions de tot tipus, de lloguer o d’ús compartit o xàrter que implica una estructura més professional pel que fa al manteniment, empreses de lloguer o la pròpia tripulació d’aquestes embarcacions de lleure.

N’hem d’aprendre molt dels francesos, que tenim a tocar i fa anys que ho disfruten. Fan esdeveniments on la gent passa la jornada al port disfrutant d’activitats. Per a ells no és un espai llunyà. No sé on arribarem, però m’ha fet molta il·lusió fer la trobada i que vingui gent que no està vinculada al mar.

La gent del Maresme no es pot limitar a veure des de terra la ratlla blava de l’horitzó on de tant en tant passa una embarcació. Volem que tothom s’embarqui i acompanyi la vintena de vaixells que participen a la travessa. No ha pogut ser més llarga per qüestions de calendari, però la intenció era sortir de Montgat fins a Malgrat. Això permetria incorporar les flotes dels ports maresmencs. A veure si ho aconseguim l’any que ve.

Tenim el suport d’institucions, entitats i associacions, així com diversos patrocinadors privats. Confiem que tingui ressò la trobada perquè s’impliquin també econòmicament en futures edicions. A França els ports es gestionen des de la Cambra de Comerç, que té claríssim que el port s’ha de promocionar sí o sí. Al Maresme no hi ha res més fàcil que potenciar i parlar del seu mar.

Potser és un idea boja, però tinc la sort de poder comptar amb un gran equip que va tirar endavant la iniciativa. Al varador tenim vaixells clàssics com el Sirius i gestionem les embarcacions del Museu Marítim de Barcelona, com el pailebot Santa Eulàlia. El públic les podrà contemplar i visitar i gaudir d’un munt d’activitats, des d’exposicions a xerrades i tallers al port.

Per als arenyencs representa molt, perquè va ser l’última embarcació construïda a la platja i aquest any se n’hauria celebrat el centenari. Al Maresmar vindrà el degà de la Facultat de Nàutica, Agustí Martín, que és vilassarenc, a explicar-nos les bondats del Segle d’Or al Maresme amb una tradició centenària en la formació de navegants. L’escola de pilots i la construcció de drassanes van servir per comerciar amb Amèrica i engrandir el teixit productiu i industrial a Catalunya.

Som l’únic port de Catalunya que té dues drassanes de construcció d’embarcacions i la nostra, que és de manteniment. Arenys de Mar té el port més complet, amb un sector pesquer important, una oferta de restauració i l’activitat de les drassanes.

Si vols i t’agrada navegar no et mareges. Pots tenir por de marejar-te però no et passa. Tinc un amic que quan acabàvem les regates i guanyàvem estava més satisfet de no haver-se marejat que del resultat. He fet moltes regates, però la meva il·lusió sempre ha sigut navegar.